Gorges del Todra - del 10 al 17/11/2018 1ª Part.

En els darrers anys hem anant seguint una serie de post sobre Les Gorges del Todra. Sempre les havia anat mirant un xic ràpid doncs ja hi havia estat al Març de l'any 2002 i en tenia un record estrany; per un cantó un bon record de les escalades,  per altra una sensació estranya de la quantitat de turistes que hi havien a la Gorge, i finalment sempre recordo que hi vàrem passar fred, doncs va fer una bona nevada a les muntanyes que l'envolten.

Quan li vaig comentar a l'Ita que en Guillem Arias hi anava i que potser estaria be anar-hi, ja que ella no hi havia estat, de seguida li va sembla bé. Poc a poc ens vàrem anar animant, correus amunt i avall i finalment tot llest, bitllets comprats, hotel reservat, i bosses preparades.

Sense donar-nos compte ja ens trobem els vuit a l'aeroport per facturar l'equipatge i aprofitem per presentar-nos els que no ens coneixíem. El Guillem ha sabut reunit un grup que segur que ens ho passarem d'allò més bé.

Esmorzant al matí a Fez tota la colla.

Com passa sovint l'avió surt amb una hora i mitja de retard, fet que ens permet anar-la fent petar i així poc a poc ens anem coneixent. 

Finalment sortim i arribem a Fez, un aeroport nou, modern, no massa gran, fet que facilita que anem ràpids a recollir les bosses. Estem de sort totes han arribat perfectes.

Com havia dit en Guillem ens esperaven 2 taxis que ens portarien a Hotel/Fonda  a la mateixa Medina. Bé, realment ens deixen en el lloc més proper, després caldrà caminar pels carrerons estrets fins el lloc. Tot va sobre rodes, l'organització del Guillem és perfecte, ho té tot previst. Deixem les bosses a les respectives habitacions i encara que és molt tard sortim a sopar.

En el restaurant ens trobem els dos taxistes que demà ens portaran i l'Admed (propietari de l'hotel on estarem a les gorges). Podem veure que els diferents restaurants/guinguetes adaptem el seu horari a l'horari d'arribada de l'avió, quan va en retard tanquen més tard.

Els carrerons de la Medina a les 12 de la nit, tot són munts de brossa de tot tipus, que un munt de gats es disputen. Penso que abans de demà tot estarà net, d'altra forma aquests carrers seran intransitables.

Fent camí a trobar els taxis.

Efectivament, al matí quan poc a poc, les paredetes van obrint i pels carrers comencen a transitar la gent els munts de brossa han desaparegut.

Poc a poc les guinguetes van obrint i els carrers recobren la vida.

A les 6 del matí ja han cridat a resar 

La porta Bad Bou és l'accés principal de la Medina. 

Esperant als taxis, sembla que hi ha confusió amb l'hora.

Ara si, ja tenim els taxis que ens portaran al Todra, però abans parem en un centre comercial perquè els xofers necessiten comprar algunes coses per la família. 

Durant el viatge en Joan ens va explicant la seva afició per la transhumància, ho fa amb tanta passió que estem tots molt interessats en conèixer al màxim d'aquest tema, que és força desconegut per nosaltres. Aprofitem per fer alguna parada i veure els remats de bens, ara ja estem un xic alts i la neu ja ha arribat a les muntanyes del mig atles. 

Venedors de pomes i magranes les dues fruites de la temporada.

Parem a dinar i a la porta ja podem veure els tajins que ens estan esperant. 

La taula completa.

La carnisseria està a l'entrada del restaurant, això fa que en el restaurant no tinguin estoc i quan un client demana xai, vedella, etc, només tenen que sortir i comprar-ho, amb la fruita passa al mateix.. 

La fruita dona colors a banda i banda de la carretera.

Després de dinar, seguim carretera i manta, només fem algunes parades per veure si trobem alguna cervesa i vi, ja que malgrat està prohibit hi ha alguns establiments autoritzats. Nosaltres en vàrem trobar un, això si gràcies a l'ajuda dels xofers. La gent local entrava per la porta del darrera i s'ho emportava molt ben embolicat i ben amagat als fons del cistell. Tot el contrari de nosaltres que vàrem entrar per la porta gran i vàrem sortir ben carregats sense amagar res.

Ja de nit arribem al poble que hi ha abans d'entrar a les Gorges. Els taxis ens deixen abans de creuar el riu per una palanca, després seguim per carrerons estrets fins arribar al nostre hotel, Les Jardins de Todgha, on l'Admed i la seva família ens faran l'estança molt acollidora.

JARDINS D´ÉTÉ, Via Qui L'Eût Crue. 12/11/2018

Malgrat el llarg viatge d'ahir que tots ens va deixar força cansats, avui tots ens hem llevat aviat per fer un bon esmorzar. Tots anirem a la zona dels Jardins d´Été. Uns aniran a vies curtes i altres anem a la via: Qui lÉût Crue. Un itinerari molt estètic que està equipat i que malgrat té 10 llargs sembla força ràpid.

Des de l'Hotel hem de caminar una estoneta, ja que estem fora de la gorja i la nostra via comença un cop passada tota la gorja a la vessant dreta.

Creuem el riu per una palanca, després caminem una mica pels hors per pujar a la carretera que seguirem fins que creuem totalment la gorja. 

La via comença a la dreta de l'inscripció de la via Tik Sab. Des del peu, ja veurem els primers parabols un xic més a munt.

Aquí acordem que nosaltres anirem al davant i l'Arseni, en Joan i en Ferran ens aniran seguint.   

Iniciant la via.

R1 50 metres, IV+ / Vè. En els primers passos ja podem veure la qualitat de la roca que ens acompanyarà durant tota la via. Passos lleugerament desplomats, però amb uns grans forats que faciliten la seva progressió. 

A baix podem veure els horts i en Joan que ens va seguint molt aprop.

Roca de la millor.

Arribant a la segona reunió. 

R2 30 metres Vè.  Llarg vertical, amb passos que cal començar a tibar. 

Iniciant el tercer llarg.

R3 45 metres IV+. Aquesta tirada és una joia, comença per un diedre per entrar en una placa que tots els requeriments per gaudir de l'escalada.

Ja comença a tocar-nos el sol, tot i així fa un aire força fresc. 

Entrant a la tercera reunió un cop finalitzada la placa. 

R4 45 metres III, V.  Des de la reunió veiem un diedre molt mercat, primer pugem per uns blocs per terreny senzill fins a situar-nos al diedre, pugem uns metres i deixem el diedre sortint per l'esquerre i després seguim vertical fins a la reunió. 

Passos verticals que ens portarà a una placa final extraordinària.

R5 45 metres, Vè, IV, V+ . Sortim de la reunió fins un pas un xic balmat, tot seguit seguirem per terreny més fàcil fins situar-nos sota d'una placa de forats, que superarem d'esquerra a dreta. Segurament aquest és el llarg més difícil de la via, però que està molt ben equipat i que és bonic de fer.

l'Ita arribant a la placa

Gaudint dels passos verticals d'aquest llarg. 

Ara haurem de caminar un 70 metres fins situar-nos sota del següent llarg. Cal seguir els pedrons. 

Iniciant el 6è llarg. 

R6 40 metres V+. Iniciem el llarg vertical per superar una placa bonica i després anem a l'esquerra per un  terreny més senzill fins situar-nos en un diedre que superarem i farem la reunió en un replà molt còmode. 

Passos verticals i que ens permetrà gaudir de l'escalada. 

Entrant a la reunió. 

Passos de flanqueig per anar a cercar l'aresta on farem la reunió. 

R7 35 metres IV+. Llarg que sembla més difícil del que realment és, la qualitat dels passos gràcies a la roca, fa que sigui un llarg molt bonic. 

Entrant a la R7

Còmoda reunió. 

Ara si, ja som a la 7 reunió. 

Iniciant el 8è llarg per l'aresta. Un dels llargs més bonics de la via. 

R8. 45 metres Vè. El fet de seguir el fil de l'aresta li dona un plus. Llarg per gaudir.

Iniciant el 9è llarg.

R9 50 metres IV+/ Vè.  Ara anem per l'esquerra de l'aresta, amb passos verticals i molt ben trobats. Atenció al fregament de la corda. 

Contenta en la 9ª reunió. 

Content perquè estem gaudint d'una via molt ben trobada. 

Darrera reunió. 

R10 40 metres III. Una grimpada per arribar a un bon replà on acaben les dificultats. 

Bones vistes sobre la vall. Les llums de la tarda li donen un atractiu especial.

A tots ens recorda la Vall d'Ordesa sense arbres. Està clar que la zona és molt més seca.. 

Foto cim de tots cinc, molt contents de la primera escalada al Todra. 

Descens: seguir en direcció SE seguint un  pedrons fins que arribarem a un camí que baixa a la carretera, just a l'inici de la gorja. 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba.