Follow by Email

diumenge, 2 de setembre de 2018

Camarasa - Lo Puro - Via Megakrac - 25/08/2018

Tonem a Camarasa per aprofitar el matí, volem escalar a l'ombra, aquesta setmana encara s'ha fet notar la calor. No tenim massa clar on anar, si El Sabardó o a Lo Puro. El darrer dia vàrem veure una cordada que pujava just per l'aresta de l'esquerra de "lo Puro" i semblava una escalada elegant i bonica.

Pugem fins el peu de la via Megakrac i ens sembla massa difícil, la placa es veu molt fina, i les assegurances amb alegria, dubtem i finalment ens decidim per aquesta via. Al final hem d'escalar amb màniga llarga...


En els primers metres, ja podem veure de que anirà aquest llarg; forats i més forats, que ens permetran gaudir d'aquesta escalada d'allò més.
La progressió, a voltes et fa dubtar, fins que estirant-te una mica trobes un bon forat, després et superes fins el següent així fins a la reunió, que l'hem fet en el "descuelgue" d'aquesta via esportiva. La via original comença un xic més a l'esquerra.  


Arribant a la reunió cal anar un xic a l'esquerra i després a la dreta. 


L'Ita està en la seva salsa, aquesta placa li ha agradat molt. 


Sortint de la reunió. 

El segon llarg curt, però "matón", un curt flanqueig a l'esquerra ens situa sota una fissura que desploma un xic, progressarem gaudint d'una escalada atlètica amb molt bona pressa fins a la reunió en un balconet.



Passos atlètics i bonics.


L'Ita desmontant la reunió. 


Darrers passos abans d'entrar a la reunió. 


Sortint de la reunió en un pas un xic finet...

Per fer el tercer llarg, haurem de fer una bona tibada a la sortida de la reunió, després ja per terreny més senzill anirem progressant fins arribar en un bon replà on hi ha la tercera reunió. 


Molt bones vistes des de tota la via.


D'aquí surt per la via, en el primer pas hi posen 6ª, jo no m'ho penso massa i faig un pas d'A0 i després ja segueixo en lliure.


La clau està posat els peus en un forat molt gros, després, ja la cosa es posa molt millor. 


LA 3ª reunió. 


Foto de l'arribada al cim.


Aquest cop baixem amb un sol ràpel de 60 metres. Compte, però, que hi ha risc de que les cordes es quedin enganxades. La cordada que ha baixat abans se li han quedat les cordes ben enganxades, sort que nosaltres baixàvem després.






Us deixem la nostra ressenya.

Aquesta via ens ha deixat un bon regust de boca, molt més del que esperàvem. Totalment recomanable.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


1 comentari:

  1. Quin "troç" d'escalada I quines fotos més xules! .. sou uns megacraks Manel i Ita

    ResponSuprimeix