Després d'un intent frustrat en una altra via, anem a La Pastareta, en ment tenia anar a repetir la Vilmambar, doncs sempre que l'hem fet ens ha agradat molt; però quan arribem a peu de via veiem una altra cordada disposada a començar. Altre cop ens veiem obligats a canviar els plans, sembla que avui no és el nostre dia. Ja que estem aquí, anem a la via del costat, més fàcil, però per fi podrem escalar una mica.
La Pastareta
Començant el primer llarg
Vista del primer llarg des de la primera reunió.
El primer llarg segueix un diedre molt marcat, sempre en tendència a l'esquerra i seguint uns parabolts vermells. Els passos són bonics i permetent una escalada plaent, sense massa dificultat. Així, sense donar-nos compte ja estem a l'entrada de la primera reunió, un passet tonto i ja hem arribat. 50 metres, V.
Iniciant el segon llarg.
El segon llarg va seguint el mateix diedre, fins que més o menys la meitat de la tirada va a l'esquerra. Llarg bonic amb bona roca. R2 45 metres. IV
El tercer llarg surt vertical de la reunió, fins que s'ajunta amb l'aresta que seguirem fins a trobar el ràpel. R 3 40 metres IV.
Bones vistes del Gegant Encantat
Iniciant el primer ràpel
Segon ràpel.
i finalment el tercer…...
Us deixem la nostra ressenya.
Felicitats!Quina bona parella!! Bona ressenya
ResponEliminaGracies, quan tornis hi podem anar. Jejeje
EliminaLa Josep Nieto, és un altre bona opció i un pel més difícil que la Funció Clorofíl·lica, al final vau escalar però.
ResponEliminaGracies Joan, aquesta no l'hem fet i la tindrem en compte.
Elimina