Aquest any semblava que la tardor no arribaria mai, per fi hem començat a veure els arbres com canvien de color, ha Sopeira no ha estat una excepció, només llevar-me al mati, ja puc gaudir d'aquest espectacle màgic, no li toca el sol i ja tot es transforma. Ja se que el dia és més curt, que tindrem menys hores per escalar, però que voleu que us digui, m'agrada la tardor.
Quan aixeco el cap i miro la paret del Pic de Sant Cugat, puc veure que ja li ha començat a tocar el sol, encara hi ha estones que la boira la torna envoltar, sembla que acaroni la paret. Novament puc veure la lluita entre el sol i la boira, sembla però, que avui guanyarà el sol.
No tenim pont, les obligacions professionals no ens ho permeten, però hem volgut tornar aquesta paret que tant ens agrada, hem trobat una nova via del Luichy, oberta aquest mateix any, va just al costat de la Ramona, aquesta ja l'hem feta i ens va agradar molt, segur que aquesta també ens deixarà un bon regust.
Aproximació: sortiu del Monestir i agafeu un camí que va pel costat mateix del riu fins un pont romànic que ha estat restaurat, el creueu i segui un camí reconstruït que passa pel costat de la central elèctrica, pugeu uns esglaons i quan torneu a baixa, just quan s'acaben trobareu un camí que surt a l'esquerra, el principi una mica brut, està marcat amb punts vermells i algunes fites, l'aneu seguint fins que passa a la dreta d'una canal, aquí l'heu de deixar i anar pujant per l'esquerra de la canal, després haureu de fer alguna grinpadeta i anant a la dreta arribareu a peu de via. A l'esquerra surt la Ramona i a la dreta la Gosa.
El començar m'encallo, encara no ens toca el sol, tot és gris, li marquen 6ª, i sembla que no puc arrencar, però una mica per la esquerra i després una mica a dreta i per fi arribo a la primera assegurança, després ja va sortint, passades les tres primeres assegurances, la cosa ja canvia, passem a IV+, però cal anar posant alguna assegurança, això ja m'agrada. 55 metres i reunió còmoda.
Segon llarg, també de 55 metres, li marquen V+, però es deixa fer molt bé, primer una placa de forats, després una llastra molt maca, i un'altra placa per entrar a la reunió. Bonica de veritat.
Entrant a la segona reunió, la placa encara que amb una mica de terra en les fissures (es nota que ha plogut) es fa molt bé i té el seu encant.
Una cordada que està fent la Ramona, és la quarta tirada des de la nostra via es veu impressionant.
Un pas més i ja som a la reunió.....
El 4rt llarg és una passada, 55 metres de V, bona roca, les assegurances justes, però es pot assegurar molt bé, i una entrada a la reunió per una fissura molt disfrutona... que més podem demanar.
El sortir de la tercera reunió es veu molt finet, i la primera assegurança està una mica lluny, havia llegit que costava una mica, però un cop t'hi has posat es fa molt bé. En aquesta tirada cal passar dos sostrets, el primer es veu des de la reunió i es deixa fer força bé, el segon és una passada, bona roca i una tibadeta ens faran gaudir d'aquesta superació, després entrem en un tram descompost fins a la reunió.
Superant la segona placa.
L'Ita arribant a la sisena reunió.
Des d'aquesta reunió farem un ràpel de 25 metres fins la darrera reunió de la Ramona, aquí ja podrem anar buscar la ferrada que ens portarà a baix.
Quan arribem altre cop al riu, els arbres ens tornen a mostrar la tardor, estem contents d'aquesta ascensió, ens ha agradat molt. Penso però, que abans de fer aquesta cal fer la Ramona.
La ressenya la trobareu sense problemes.
Es llegueix entre línies que vau disfrutar!! aquí no hi he escalat mai, fa mandra arribar-s'hi...però amb posts tan atraïents potser m'hauré de tréure la mandra.
ResponEliminaJaume, sense cap mena de dubte, segur que t'agradarà, hi ha vies molt boniques.
ResponElimina