Quan anem caminant pel camí d'agulles i des de lluny podem veure La Cadireta, un es pregunta perquè li varen posar aquest nom, si sembla més una cara d'un mono.
El primer llarg puja per un empotrament que és la via original de l'Anglada-Guillamon, però ara està equipada amb parabolts i amb certa generositat com en tota la via.
Hi ha un pas de V+, però que es deixa fer prou bé, llàstima de la terra que cau de la cordada que portem davant. Una bona col·locació a la roca és de vital importància en aquesta primer llarg.
Hi ha la possibilitat de muntar la reunió un xic més amunt, però després cau més terra i no pots veure el segon com puja, millor fer la reunió a la primera que trobem, còmoda i ben equipada.
Per començar el segon llarg cal pujar per un tros terrós fins a cim del contrafort, després amb un parell o tres de passos en Ao superem una petita balma, després podem seguir progressant en lliure fins a una altra balma que haurem de creuar de dreta a esquerra (reunió opcional molt incomoda) per seguir en 3 passos d'Ae fins la reunió. Aquesta reunió està equipada en burils, però podem agafar un parabolt. A la foto podeu veure la Ita arribant a la reunió.
Amb un parell de passos en Ae, després algun Ao, i finalment IV per una placa força maca fins a la reunió. Reunió que es podia equipar a la dreta molt més còmoda.
La Ita arribant a la tercera reunió.
La darrera tirada cal superar una balma en Ae, i després A0, per comoditat he seguit amb l'estrep. Un cop arribem a la vira, cal seguir-la a la dreta per pujar per la mateixa aresta, especial atenció aquest darrer tram en la qualitat de la roca.
Si, ja som dalt, per fi em fet La Cadireta d'Agulles, ens ha costat uns quants anys, però ha valgut molt la pena.
Des del cim, hem de seguir una cadena fins el ràpel que està molt ben instal·lat.
El primer ràpel és de 30 metres fins un coll al costat mateix del bloc encaixat.
El segon ràpel és de quasi 50 metres per la cara oest.
Hi ha un pas de V+, però que es deixa fer prou bé, llàstima de la terra que cau de la cordada que portem davant. Una bona col·locació a la roca és de vital importància en aquesta primer llarg.
Hi ha la possibilitat de muntar la reunió un xic més amunt, però després cau més terra i no pots veure el segon com puja, millor fer la reunió a la primera que trobem, còmoda i ben equipada.
Per començar el segon llarg cal pujar per un tros terrós fins a cim del contrafort, després amb un parell o tres de passos en Ao superem una petita balma, després podem seguir progressant en lliure fins a una altra balma que haurem de creuar de dreta a esquerra (reunió opcional molt incomoda) per seguir en 3 passos d'Ae fins la reunió. Aquesta reunió està equipada en burils, però podem agafar un parabolt. A la foto podeu veure la Ita arribant a la reunió.
Amb un parell de passos en Ae, després algun Ao, i finalment IV per una placa força maca fins a la reunió. Reunió que es podia equipar a la dreta molt més còmoda.
La Ita arribant a la tercera reunió.
La darrera tirada cal superar una balma en Ae, i després A0, per comoditat he seguit amb l'estrep. Un cop arribem a la vira, cal seguir-la a la dreta per pujar per la mateixa aresta, especial atenció aquest darrer tram en la qualitat de la roca.
Si, ja som dalt, per fi em fet La Cadireta d'Agulles, ens ha costat uns quants anys, però ha valgut molt la pena.
Des del cim, hem de seguir una cadena fins el ràpel que està molt ben instal·lat.
El primer ràpel és de 30 metres fins un coll al costat mateix del bloc encaixat.
El segon ràpel és de quasi 50 metres per la cara oest.
Via generosament equipada amb parabolts, que si bé en algun tram hi ha roca dolenta, en el conjunt val molt la pena. Possiblement és la via amb menys compromís que puja aquesta agulla. Totalment recomanable.
Veig que ja heu tornat a l'estimat Montserrat! la cadireta jo encara la tinc a la llista, hi tinc un intent que ens vàrem baixar, a veure quan m'hi torno a acostar.
ResponElimina