Aquesta construcció sempre m'ha deixat intrigat, no estic convençut de que sigui una capella, la porta és molt petita, a voltes penso que potser és un graner, o rebost, bé, de totes maneres és molt bonica i sempre m'agrada parar una mica a mirar-la.
El primer llarg és el més interessant, el pas de l'entrada, la verticalitat, la bona roca, sempre ens deixerà un bon regust. En Miquel arribant a la primera reunió.
La Ita al mateix lloc, com podeu veure s'ha acabat allò d'escalar amb màniga curta i malles curtes, anem força abrigats.
El segon llarg és manté encara una mica dret, està ben equipat, només cal reforçar amb alguna savina o amb algun alien.
En Miquel arribant a la reunió, encara ens toca el sol, però no massa lluny, ja podem veure algunes boires que ens anuncien un canvi de temps. 
El tercer llarg és el més fàcil, però també té el seu encant al no estar sobre-equipat.
El temps ja ha canviat, la roca està freda doncs aquí encara no hi ha tocat al sol. Aquesta tirada també és molt bonica i disfrutona, bona roca i ben equipada.
La Ita assegurant, atenta com sempre, i donant ànims per veure si podem acabar ràpids
La Ita sortint del darrer llarg, l'estem esperant per llançar les cordes ràpid avall i començar a rapelar. Via ideal per un matí d'hivern, o una tarda d'estiu, segur que podrem gaudir d'una bona escalada.
Dificultat màxima: V+
Material: Bagues per les sabines i algun alien.
Baixada: podeu baixar per la mateixa via en 3 ràpels; 20, 30, 55 metres. Cal anar en compte en el primer ràpel, ja que té tendència anar a la canal.
La ressenya no us costarà massa trobar-la, hi ha varis blogs on estan publicades.
Apa, a escalar que el mon s'acaba
Ep Manel! hi bufava gaire vent a Can Jorba? el primer llarg amb els dits freds deu haber estat divertit no? tanmateix se t'escalfen de seguida...una via ben trobada, llàstima que el darrer llarg és a l'ombra i avui amb la fresqueta que fèia!!!
ResponElimina