Quan ens endinsem a la Regió dels Frares quedem altre cop envoltats per la boira. Ens sentim observats per un fantasmes de roca que ens controlen mentre anem entrant en el seu territori. La tranquil·litat és total i només el cant d'algun gaig trenca aquesta tranquil·litat. Tot i que hi hem estat un munt de cops per aquesta zona, un cop més ens sentim sorpresos per l'espectacle que estem observant. Penso que som uns privilegiats tenir aquesta joia tan proper a casa.
Tot i que mentalment tenim situada aquesta agulla, la boira ens dificulta trobar el punt exacte on hem de començar a pujar fins a peu de via. De sobte la boira escampa per uns moments i ens permet situar-nos i arribar a l'inici de la via. Aquesta aproximació ha estat un regal de la natura, avui ja hem tingut premi.
Moments bonics de Montserrat
L'Agulla del Romaní. En aquesta foto podem veure la totalitat de la via.
Quan comencem la boira ens torna envoltar.
Un primer llarg molt ben trobat ens permet superar el pedestal.
En Ferran sortint del pas difícil del primer llarg.
Altre cop ens toca el sol i ara sembla que no ens deixarà.
La primera reunió l'hem muntada en una bona savina.
Després d'un canvi de reunió enfilem el diedre característic d'aquesta via.
Un munt de savines i un parell de pitons ens asseguraran la tirada.
En Ferran començant el diedre.
El Dit, amb la seva aresta Brucs i a la dreta la via Jepet.
La part final del diedre entrant a la reunió.
Arribant a la segona reunió.
L'aresta final que ens portarà al cim.
Atents assegurant a la segona reunió.
En Ferran arribant al cim de l'agulla.
El cim és un bon mirador d'aquesta regió de Montserrat.
Foto cim.
Ressenya dels germans Masó.
Avui ha estat un matí sensacional on hem pogut gaudir d'entorn meravellós amb la companyia d'en Ferran de la Rosa que, ens ha fet una bona part de les fotografies.
Aproximació: des de Can Massana anirem fins el Refugi d'Agulles passant el coll de la portella. Des del refugi seguireu pel camí que va direcció al Pas del Príncep, quan ja veureu l'agulla, el camí baixarà una mica i tornarà pujar. Just quan esteu pujant haureu d'estar alerta perquè hi ha un camí que surt a l'esquerra en senyals blaves. Seguireu per aquest camí que us portarà fins una canal, just abans de pujar al peu de pujar direcció el Dit, (trobareu un parell de fites). En aquest punt començareu a pujar per la dreta de la canal fins el peu de via.
La Via: itinerari de 3 llargs ben diferenciats; el primer superar el pedestal, el segon segueix el diedre i el tercer ens portarà directa al cim. Una escalada sense molta dificultat, però molt ben trobada i amb un entorn immillorable.
1er. Llarg: 30 metres. 5b, 3b, 4b, 5c. 2 espits. Pujarem vertical fins sota d'una llastra on podrem posar un bon pont de roca, ens posarem en compte sobre la llastra i després seguirem per la placa fins sota del ressalt final, que podreu superar en lliure o fer un pas d'Ae. Tot seguit farem un canvi de reunió fins l'alzina que hi ha al peu del diedre.
2on. Llarg: 45 metres. 4c, 4b, 5a, 4a. 2 pitons. Escalada pel diedre on podrem aprofitar les savines per assegurar-nos. Al final anirem una mica l'esquerra del diedre per trobar la reunió amb 2 spits. Compte que un no està del tot bé.
3er. Llarg: 25 metres. 3c, 2b. Pujarem per l'aresta fins el cim.
Descens: desgrimpant per la cara est fins el collet, (cal anar en compte amb la roca) després caldrà baixar per la Canal Nord, passant pel peu de l'Agulla Fàcil i després anirem a buscar el camí al peu de l'aresta brucs del Dit.
Material: 10 cintes, joc d'aliens, i 6 bagues savineres.
Via oberta per en: Òscar i Albert Masó Garcia, 5/2/2011
Apa a escalar que el món s'acaba!!
