Via Tuareg - Agulla La Doble - La Plantació - Montserrat 19/11/2024

 A proposta de l'Arseni avui anem a la Plantació, esperant que tindríem un dia solejat i que no passaríem massa fred. 

El dia solejat si que l'hem tingut però ben acompanyats d'un vent fred del nord, tot i així hem pogut fer una agulla que no havíem fet i ens ho hem passat de conya.

Després d'una aproximació prou agradable, ja que l'hem encertat a la primera, comencem escalar per una aresta que sembla molt interessant. Els primers metres fàcils, però amb un tram de roca a controlar i tot seguit vertical i amb una pressa sorprenent molt bona.

Millor merlet que aquest no el trobareu, la llàstima és que hi ha un espit al costat.

Avui també ens acompanya en Xavi Solà.

Entrant a la reunió després d'una tirada ben bonica. 

Els primers metres del segon llargs segueixen prou drets i ben bonics. 

La Ita i en Xavi  a la primera reunió. 

Mentrestant l'Arseni i en Ferran ens van trepitjant els talons. 

La Ita en el segon llarg. (Fotografia Arseni Lago)

El vent es fa notar i tots anem amb les caputxes posades.

La Ita que va una mica grogui per la caiguda d'una pedra com el puny, per sort li ha tocat al cap i el casc la salvat d'una de bona, aixó si el casc ha quedat per comprar-ne un altre. Sembla que és una via que es fa poc i tot i que la roca es bona hi ha alguna pedra esperant per caure.

Foto cim

El verdader cim amb la Gorra Frígia al fons.

Bonica estampa del Cavall Bernat 

Ens esperem una estona  fins que arriba l'Arseni i anem a preparar el ràpel. 

Tal com diuen les ressenyes anem a cercar el ràpel en la darrera agulla en una savina que sembla que hi ha a la vessant nord. Com no l'hem trobat hem reculat al coll i hem trobat aquesta instal.lació en una alzina que, amb un ràpel de 30 metres per la vessant est, ens ha deixat al camí.

Un matí ventat però ben divertit.

Tornarem a quedar. 

Ressenya dels Germans Masó amb el mapa detallat de l'aproximació. 

Aproximació: des del funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem la Gorra, pujarem uns graons i baixarem una mica fins que veurem a l'esquerra una canaleta que puja a un collet. Pujarem el collet i baixarem per la vessant sud. Seguirem uns metres més i toparem amb la paret oest de la Gorra Frigia (Peu de les vies; Òptima, Fernando Lajarín i Pere Navalon. Aquí pujarem fins un collet i baixarem per la vessant sud on passarem pel peu de la Via Lo Tío Gos, anirem baixant per el Torrent dels Llorers, uns quants metres, fins que veurem que podem anar a la dreta per pujar per una canal fins un collet on hi ha el peu de via. 40 a 45 minuts.

La Via: un bonic itinerari per pujar a l'Agulla La Doble, on podrem gaudir d'una escalada bonica seguint l'aresta sud. Recomanable. 

1er. Llarg: 35 metres.  III, IV, V, IV. 5 espits. Anirem pujant per l'aresta fins una llastra on podrem posar un parell de friends, uns metres més amunt ja trobarem els espits que ens asseguraran el tram més dret fins a  la reunió que està una mica a la dreta d'una savina. 

2on. Llarg: 35  metres.  IV, III, 1 espit.  Sortim rectes i abans de trobar l'espit, podrem posar un bon alien groc. Hem pogut posar un bon merlet i un bon friend. La reunió està abans d'arribar al cim de l'agulla.

Descens: Acabarem de pujar a l'agulla i per la vessant nord trobarem un parabolt que ens permet baixar uns 5 metres fins un collet. Després pujarem a la següent agulla i just al collet a ma dreta (vessant est) trobarem una bona instal·lació de ràpel. Amb un ràpel de 30 metres anirem a parar al Torrent dels Llorers. 

Material: 8 cintes exprés, joc de friends i R.

Oberta per:  Germans Oscar i Albert Masó Garcia el 02/07/2000. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via Cantacorbs - Roca 101 - Serrat del Centenar - Frares Encantats - Montserrat.

 La Roca 101 del Serrat del Centenar és especialment bonica per les vistes que l'en volten i també perquè queda ben penjada sobre la muralla nord que podrem veure retallada a la vessant nord.

Arriba al cim d'una agulla sempre té quelcom encisador, però en aquest cas és ben especial, doncs mentre vas assegurant el segon que pugi et vas mirant detalladament tot el que t'envolta i penses que hi ha premi millor. Per moments et sembla està parat en un altre mon. 

En el primer llarg entrant per l'esquerra evitant la humitat de  la part baixa. 

Des de la primera reunió podem observar l'agulla de la Nina per una vessant que no hi estem acostumats. 

La Ita en la placa un cop superat el tram més difícil. 

Quan un no queda massa bé n'hi poses un altre al costat.  Tot i que no és massa difícil, la roca cal controlar-la. 

Entrant a la primera reunió. 

El segon llarg comença amb un pas força dret per després perdre verticalitat i entrar en un terreny un xic més fàcil, però on cal parar atenció a la roca doncs no és dolenta, però si cal anar en compte, segurament perquè la via s'ha fet molt poc, i les assegurances estan distants. 

Bones vistes sobre la part d'Agulles.

Arribant al terreny fàcil que porta al cim. 

Ben contenta perquè farem una agulla que no hem fet. Sempre diem; "Que tenen aquestes agulles que ens tenen el cor robat". El nostre amic i company d'escalada en Jepet ens va transmetre aquesta passió per les agulles. 

Contemplant les vistes des del cim. 

El Bisbe és el que mana en aquesta part. 

Foto cim. 

Encara que no ens veiem sabem que estem projectats a l'altra vessant. 

La ressenya dels germans Masó. 

Aproximació: nosaltres hem sortit de Can Massana en direcció al refugi, després hem agafat la canal Ample fins al peu de l'agulla Sense Nom on trobareu un camí que surt a la dreta amb senyals blaves. Passarem per sota de la Caputxa, la Nana, el Morro Pla, i arribareu un collet on començareu a baixar fins al peu de via. Des del camí podreu veure el primer parabolt. 

La via: itinerari de dos llargs, on hi trobareu passos ben bonics, però amb les assegurances distants en els trams més fàcils i amb algun tram amb la roca a controlar. Una bona atalaia que mereix ésser escalada només per les seves vistes i el seu entorn. Recomanable.

1er. Llarg: 30 metres. III, Ao, V, IV.  3 parabolts.  Si bé podeu pujar des del mateix camí, quan la roca està humida és recomanable pujar per la canal de l'esquerra i fer un flanqueig fins a trobar el primer parabolt. Tot seguit anirem en diagonal a la dreta fins situar-nos a sota d'un ressalt que farem un pas Ao i després arribarem al següent parabolt d'on sortirem rectes fins una alzina que hi ha abans d'entrar a la reunió. Abans trobarem un lloc on podrem encabir-hi un friend del 2 o l'àlien vermell, o tots dos. 

2on Llarg: 30 metres. V-, IV. III+, III.  Per arribar el primer parabolt, jo ho he fet per l'esquerra ja que per la dreta no ho he vist clar, en canvi la Ita ho ha fet per la dreta molt bé. Després seguirem verticals fins el proper parabolt on anirem a l'esquerra fins una franja on podrem posar algun friend per assegurar el tram final fins el cim.

Descens: ràpel de 40 metres fins a la canal on hem començat. 

Oberta per: Albert i Oscar Masó Garcia el 27/08/2013

Material: Joc de Friends, 5 bagues exprés + R.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Aresta d'Espinalbet - Cingle del Pla de Corbera - Santuari de Corbera - 12/11/2024

 Ahir feia un dia per anar a buscar bolets en lloc d'anar a escalar, però ens decidim  per anar al Cingle del Pla de Corbera, que ja hi vàrem estar fa un temps i des de les hores en Joan Baraldés i en Francesc Panyella hi han obert unes quantes vies i, fins i tot, un camí per baixar-hi sense fer els ràpels. 

Quan arribem, donat que fa molt fred, per fer temps fem un tom mirant si trobàvem algun rovelló, però al voltant del cotxe estava molt buscat i només en vàrem trobar un parell, així que decidim anar fent camí fins el peu de via.  

La nostra ressenya 

L'Aresta d'Espinalbet va per l'esquerra de tot.

No hi ha dubtes d'on comença la via. 

Aquest primer llarg està força humit i amb el fred que fa costa gaudir del tacte de la roca.

Quan van obrir el camí per la canal vàrem poder obrir una petita tirada més.

Malgrat que porta cinc capes, té molt fred i les puntes dels dits ben blanques. 

Un segon llarg amb una bavaresa ben ferma. 

En Joan Albert i en Jordi Martínez estan a la via del costat.

La Ita en el segon llarg (Fotografia: Arseni Lago)

Els darrers metres de la segona tirada amb l'Arseni a la primera reunió.

Seguim pel diedre amb passos molt bonics, ara amb una mica de sol. 

L'Arseni i en Ferran en el segon llarg. 

Roca excepcional i la mica de sol ens fan gaudir d'aquest llarg, curt però bonic.

Sortint de la tercera reunió. 

En Ferran sortint del diedre. (Fotografia: Arseni Lago)

La Ita pujant pel fil de l'aresta. 

Uns metres de grimpada fins el cim. 

Rovellons amb parabolts. Mentre els companys pleguen les cordes faig una ullada al voltant i tenim premi. 

Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera, però uns 200 metres abans, just on veureu el retol de la foto següent, deixareu el cotxe. Tot seguit agafareu una pista en baixada fins que veureu que es bifurca, nosaltres hem anat per la dreta i hem baixat fins al final del prat, després hem anat a l'esquerra per una pista fins que hem trobat un gros pedró. D'aquí hem pujat una mica seguint les fites fins un collet d'on hem començat a baixar  seguint un corriol que ens portarà a la canal de baixada i, al final de la mateixa,  arribarem al peu de les vies.  

La Via: itinerari ben trobat que ens permetrà gaudir de passos molt bonics en un entorn preciós. La via està totalment equipada.

1er. Llarg: 12 metres, IV. Pujarem rectes i després un xic a l'esquerra fins a la reunió.

2on. Llarg: 14 metres. V.  Seguirem el diedre amb passos bonics de bavaresa.

3er. Llarg: 15 metres. V.  Seguirem pel diedre fins que podrem sortir a l'esquerra fins a la reunió.

4art. Llarg: 30 metres. IV. Sortim per la dreta i després anem a buscar l'aresta fins a la reunió. Ara haurem de desgrimpar un trosset i després anirem a la dreta i després d'uns metres verticals anirem a la dreta fins el cim.

Material: 12 cintes exprés + R

Oberta per: Francesc Panyella i Joan Baraldés.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

El Cap i El Passerell a Montanissell - Serra de Sant Joan - Sector Repetidor. 10/11/2024

 Escalar a la Serra de Sant Joan en aquesta època és especialment bonic. Les llums són un element diferenciador especialment quan a la plana hi ha un mar de núvols.  En un dia solejat, encara que a la vall hi faci fresca, aquí hi podrem escalar amb màniga curta. Els prats verds ens acompanyaran com a fons i si esteu atents i teniu sort podreu veure un remat com va pasturant. 

En el sector Repetidor  hi trobarem dues vies especialment boniques, com són; Del Pa de Quilo i El Cap i el Passerell a Montanissell. Nosaltres hem optat per repetir aquesta darrera doncs fa tants anys que ni la recordem. La Montse i en Sergi no l'han fet i això li dona un xic més d'al·licient.

Us deixem la nostra ressenya.

Una vista de la paret que encara que s'hi veu molta vegetació hi trobareu trams molt bonics i amb bona roca.

Començant la placa amb una roca excepcional. 

Un cop passat el tram més difícil d'aquest llarg i també de la via. Des de sota es veu impressionant, sort que quan hi ets hi trobaràs unes bones fissures per superar-ho.

En el segon llarg, un tram divertit i per equipar. 

Entrant a la segona reunió.

Des de la reunió, a sobre mateix i un xic a la nostra esquerra, veurem un pitó i un espit que ens marcarà el camí.

Un pas desplomat que per sort hi ha bona pressa. 

En la cinquena tirada amb una roca per gaudir al màxim. 

En Sergi i la Montse que ens van seguint, a tot drap. 

Entrant a la cinquena reunió.

Una placa que impressiona des de la reunió, però un cop t'hi has posat es fa molt bé. Nosaltres hem fet la sisena i la setena tirada juntes. 

A la darrera reunió hi trobareu un llibre de registre súper ben fet.

Iniciant el darrer llarg, que des de sota és veu amb roca dubtosa i quan t'hi poses és molt millor del que sembla.

Els darrers metres abans de sortir a un tram fàcil que ens portarà el cim.

En el cim ens parem per admirar aquest entorn.

Aprofitem per fer-nos una foto de record. 

La Montse sortint de la via. 

Foto cim de tots quatre. Ha estat un dia genial, ho hem encertat i ho tornarem a repetir, segur.

Aproximació: des de Coll de Nargó agafareu la carretera L-511que porta a Isona, passarem pel Coll de Bóixols i  seguirem fins que trobarem una pista a ma dreta que indica a Montanissell, Sallent. Pujarem fins la Collada de Creu Ferri i agafarem la pista que surt a l'esquerra direcció els Prats fins que trobarem un lloc a ma dreta amb terres roges on podrem deixar el cotxe. 

Des d'aquí anirem guanyant alçada en tendència a la dreta fins arribar a la carena que hi ha a la nostra ma dreta. Seguirem per la carena fins a peu de paret i anirem a la dreta fins que trobarem el peu de via. Parabolt i xapa amb el nom de la via.

La via: itinerari de 8 llargs que busca la millor roca, trams de plaques molt boniques que ens faran gaudir de valent amb un entorn encisador. Molt Recomanable.

1er. Llarg: 30 metres, IV, V+, IV, III. 30 metres, 3 pitons i dos espits.  Sortim en diagonal a la dreta amb un pitó amb una baga, després seguirem fins a sota una llastra on tindrem el tram més dret i difícil, però ben equipat, un cop superat seguirem vertical i anirem a trobar la reunió una mica a l'esquerra.

2on. Llarg: 35 metres. IV, II.  Sortim per una especie de diedre que ens portarà a l'esquerra a un terreny fàcil, ara haurem d'anar pujant per entremig dels matolls fins que trobarem la reunió.

3er. Llarg: 40 metres. IV, V, IV+,  2 pitons i dos espits.  Des de la reunió veurem el pitó i a sobre mateix a l'esquerra un espit que ens marquem que hem d'anar a l'esquerra, després verticals per un esperonet fins a la reunió.

4art. Llarg: 35 metres. V. 2 pitons, 3 espits i 2 ponts de roca.  Sortim verticals amb un tram molt dret però amb molt bona pressa, després entrarem amb una placa fins a la reunió. Reunió amb un espit i un pont de roca malmés, peró ho podrem reforçar amb friends.

5è. Llarg: 35 metres. V, IV. 3 pitons, 2 espits i 1 pont de roca.  Sortim verticals per una placa  molt ferma fins sota d'uns sostres que ens barren el pas que farem un flanqueig a la dreta, fins que veurem la reunió a sobre nostre.

6è Llarg: 50/55 metres. V, V, IV. 2 parabolts, 1 pont de roca, 2 pitons.  Sortim per l'esquerra i anem per la placa seguint una fissura fins el segon parabolts, després anirem un flanqueig a l'esquerra per buscar un pont de roca, seguirem vertical fins que veurem que podem seguir verticals pel costat d'una gran savina o anar a la dreta a buscar un bosquet. Si aneu a la dreta trobareu la reunió en el bosquet. Si seguiu vertical pel costat de la savina i després a la dreta on trobareu un pitó al peu d'un diedre, haureu de seguir pel diedre fins un 2on pitó i un espit. Després per terreny fàcil fins a la reunió, pot de registre.

Si heu optat per anar a fer la reunió a la dreta, fareu un llarg més, equipat amb ponts de roca i l'espit. Llarg de IV/IV+.

7è. Llarg: 40 metres. III, V. III. 3 pitons 1 espit. Sortim per l'esquerra de la reunió per unes plaques fàcils, però que poc a poc es van posant dretes i que ens portaran a un petit diedre de sortida. Els passos són bonics, però amb algun tram la roca controlar. Després per terreny fàcil fins el cim. Reunió en un pi uns metres més avall. 

Descens: tenim dues opcions; A) seguir les torres de la llum que ens portaran a la pista, amb un tram amb una desgrimpada.  B) seguir la pista  que surt des del cim i que anant fent ziga-zagues ens portarà al fons de la vall i després al cotxe. 

Material: 10 cintes exprés, Joc de friends fins el C 1.  Atenció amb els pitons que si bé estan molt ben posats, les anelles són mellons i no sé fins quin punt aguantarien una bona caiguda. Millor anara reforçant amb algun friend de tant en tant. Els espits estan molt ben posats i amb bon estat. 

1ª Ascensió: A. Llobet i I. Riera 15/02/2004

Apa a escalar que el món s'acaba!!