Via: 2006 - Agulla El Cor de be - Frares Encantats - Montserrat

 Hi ha algunes agulles abocades a la cara nord de Montserrat, que tenen un atractiu especial per les bones vistes que podrem gaudir des del cim. L'agulla El Cor de be és una d'aquestes agulles, sent la darrera agulla dels Frares Encantats doncs, ja fa frontera amb la regió dels Ecos. 

Just avui, dia per dia, fa 19 anys que en Josep Baqués va obrir aquesta via.

Us deixem la nostra ressenya. 

Hem fen la aproximació pel Coll de Guirló - La Cadireta - El Coll de Port i hem tingut una camí preciós, ja que hem agafat el moment que la boira encara lluitava per la seva retirada.

Fins a Coll de Guirló hem caminat acompanyats de la boira baixa, però un cop passat el coll ha començat a retirar-se. 

Un cop situats sota la cara nord, la boira ja ha quedat per sota nostra.

Acompanyats d'aquestes vistes hem gaudit d'una aproximació idil·lica. 

Hem provat d'arrancar en lliure i ràpidament ens hem donat que ens aniria molt bé l'estrep, doncs les assegurances estan distants per fer Ao.

Des de la reunió podem veure l'agulla del Miracle el nostre proper objectiu. 

Escalarem amb una roca sensacional. 

Iniciant el segon llarg.

Els darrers metres de la via són ben tombats

Pugem al cim per gaudir de les vistes i per signar en el pot de registre.

Vistes al Bacallà, Frares, etc.

Foto cim ben contents.

Aproximació: des de Can Maçana anirem al coll de Port, després seguirem el camí direcció als Ecos , passant per les baumes de coll de Port, l'agulla Vista i tot seguit ja arribarem al peu de l'agulla. 1h aprox.

La Via: itinerari senzill, però ben trobat per assolir aquesta agulla tan ben situada on podrem gaudir d'uns vistes sensacionals. Recomanable. 

1er. Llarg: 25 metres. 4 espits. Pujarem amb Ae els tres primers espits i després sortirem en lliure difícil però amb roca excepcionalment bona fins el proper espit, des d'aquí pujarem rectes fins a la reunió.

2on. Llarg: 35 metres. 2 espits i 1buril.  Sortim per la dreta i ràpidament ens passarem per sobre de la reunió i un xic a l'esquerra on trobarem un altre espit, després seguirem verticals amb passos bonics fins sota un petit ressalt que, un cop superat, ja en filarem fins el cim. 

Descens: ràpel de 25 metres per la vessant sud-oest fins una canal que després baixarem i ens portarà al peu de via.

Material: 6 cintes exprés, 1 estrep, i C1

Oberta per:  Josep Baqués, el 9/11/2006

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via: Grimpi qui pugui - Agulla Antoni Rosich - Frares Encantats - Montserrat. 07/11/2025

 Avui ens hem decidit a caminar una mica en un lloc tranquil. Just al costat del Torrent del Lloro és on trobarem la nostra via, així que pujarem des del Bruc a la Cova de l'Arcada i després fins al peu de via.

 Avui hem tingut un bon dia i només hem trobat un agent Rural que ens explicat que estaven fent una batuda per eliminar unes quantes cabres. De fet hem sentit alguns trets i segur que eren ells. Tenen com objectiu matar-ne, en diferents jornades, més de cent. 

Una bona vista de la via. El primer llarg supera la placa i fa reunió en els arbres de la dreta. Després puja pel diedre uns metres i torna agafar la placa fins el cim.

El primer llarg és vertical i finet, però amb un bon equipament.

Merlet que trobarem a la part alta del primer llarg.

Entrant a la primera reunió. 

Vista des del cim de l'agulla

Foto al cim. 

Nosaltres hem fet la segona tirada i la tercera en una.  Pensem que és millor doncs on hauríem de muntar la segona reunió està molt trencat i els arbres mig arrencats.

Arribant al cim.

Intentant veure alguna cosa del llibre de registre, però ràpidament hem desistit doncs està ple d'aigua i l'hauríem malmés. És una llàstima doncs segur que hi ha una mica d'història de l'escalada a Montserrat.

Al principi hi ha dos pitons més que no marca aquesta ressenya.  No és necessari portar cap pitó més addicional, si que anirà bé els C1 i C2 per la reunió i diedre del segon llarg.

Aproximació: des del poble del Bruc agafarem el camí que primer va direcció al Vermell del Xincarró i després anirem direcció a la cova de l'Arcada, la passarem i anirem direcció el Torrent de Les Grutes i arribarem a un punt que a l'esquerra indica al Refugi d'Agulles, seguirem per aquest corriol fins al Torrent del Lloro, el creuarem i ben aviat arribarem al peu de via.

La Via: és un itinerari per col·leccionistes, on trobarem un primer llarg molt bonic de placa i ben equipat el tram més difícil. El segon llarg superar un diedre, curt però ben trobat, i després seguirem vertical per una placa amb bona roca fins el cim.

1er. Llarg: 45 metres. 5b, 4c, 5b, 4a, 3a.  Abans del primer espit trobarem un parell de pitons fet que va molt bé, doncs els passos són drets. Anirem progressant per la placa amb passos bonics fins que es tomba i baixa la dificultat i també les assegurances, en aquest tram podrem posar un bon merlet. Després anirem a la dreta a buscar la reunió. La podrem muntar amb dues alzines i/o amb un parell de Camelots en la fissura.  C1/C2.

2on Llarg: 30 metres. 5b, 4b, 3a, 4b, 4c.  Pugem pel diedre i trobarem un pont de roca en mal estat, després un espit i entrareu en un tram que sembla que s'han arrencat els arbres i segurament es feia la reunió. Just en aquest punt trobarem un bon pitó que ens assegurarà l'entrada a la placa, pujarem per la placa fins a trobar un segon pitó i d'aquí fins el cim on trobarem una bona savina per fer la reunió.

Descens: farem un ràpel de 10 metres fins el coll. Després un segon ràpel fins un replà. 30 metres. Aquest segon ràpel està ple d'arítjols. Nosaltres, sort que portàvem tisores de podar sinó encara hi seríem. El tercer ràpel (30 metres) l'anirem a buscar un xic a l'esquerra i ens portarà directament al Torrent del Lloro i d'aquí podrem baixar pel torrent desgrimpant o posant un ràpel de 7 metres. D'aquí anirem a trobar al camí de pujada.

Material: 10 cintes exprés, Un joc de friends fins el C2. Nosaltres només els hem posat a la primera reunió. Tisores de podar recomanables. 

Oberta per: Joan Rovira, Raimon Arnabat, Albert i Òscar Masó. 1/04/2000

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Easy Indian Trail - Agulló Xic - Els Agullons de Sant Miquel - Serra de Picancel - Berguedà. 5/11/2025

Avui hem fet una excursió grimpada, on cal valorar-ho en el conjunt; pujar  a l'Agulló que ja teu el seu encant, fer-ho per una escalada fàcil, però diferent, i una aproximació que encara que en aquesta època és obaga, el bosc està en plena tardor i ple de color. 

Aquesta via l'havíem deixat perquè és veia molt fàcil i tenies que caminar molt, però fent una valoració de l'excursió, l'escalada i les vistes al cim ens ha deixat ben satisfets. 

Després de 1,30 hores efectives arribem al peu de via on ens toca el sol per primer cop. 

L'escalada és ben tombada, la roca és bona però cal anar en compte amb les pedres soltes. 

A la primera tirada quasi podries pujar caminant. 

La primera reunió la trobarem a sota d'una taca negra i un xic a l'esquerra.

El segon llarg segueix la mateixa tendència però una mica més dret.

La reunió la trobarem sota d'una llastra. 

Val la pena mirar l'entorn doncs està ben preciós. 

Uns metres més drets del tercer llarg. 

Durant tota la via trobarem tot una sèrie de còdols ben bonics. 

Els bolts ens aniran bé per anar trobant la via, doncs podries pujar per qualsevol lloc sense problemes. 

Hem tingut un matí molt bo, i no hem passat gens de fred. 

La via està orientada a est i fins a les 13 hores tindrem sol. 

El cim és ben esvelt i és bonic parar-se a veure les muntanyes que ens envolten. 

En el darrer arbre abans d'arribar el cim hem fet la cinquena reunió. 

Foto cim. 

Ressenya ben detallada d'en Joan Vidal, no s'hi pot afegir res més. 

Aproximació: De Berga anirem a Vilada i un cop passat el poble seguirem un 1,5 quilometres fins a trobar un indicador a la dreta que diu Canals de Sant Miquel, compte entrada molt tancada. Entrarem a la pista i a uns 250 metres trobarem una bona esplanada per deixar el cotxe.

Després agafarem una pista direcció est, passarem una tanca i arribarem al pont del Climent. Un cop passat el pont trobarem el següents rètols:

Seguirem el camí direcció ponent que puja i baixa durant uns 35 minuts fins que trobarem el camí que puja del pont de Duró.  Anirem pujant pel torrent dels Colletons fins arribar a la font que té el mateix nom.  

Ara el camí s'enfila molt més dret fins arribar a un collet, baixarem una mica i pujarem altre cop fins un gran bloc  amb senyals grogues. Abans però haureu passat per aquesta pedra pintada groga.

Des del blog seguireu uns 50 metres i trobareu una fita que indica la pujada per la canal Sorà. (Senyals taronges) Pujarem fins que veurem a la nostra dreta l'inici de les vies. 

Mapa de l'itinerari, us deixem el link perquè us el pugueu descarregar.

La via: escalada/grimpada de 5 llargs molt senzill i amb un equipament que fa la funció de poder anar seguint el itinerari. 

Material: 6 bagues exprés + R

Oberta per: Joan Vidal 12/2019

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via En Memòria de Gaza - Dent Central del Cingle Superior de la Creueta - La Nou del Berguedà - 02/11/2025

 En Joan Rovira em va passar la ressenya de la darrera via que ha obert al Cingle Superior de la Creueta. Han passat uns dies i ja pensàvem que amb l'entrada del fred no hi podríem anar fins l'any vinent, però els hi proposem al Sergi i a la Montse per anar-hi i és mostren interessats,  així que cap allà que fem cap.

La nostra ressenya

En el primer llarg quedem agradablement sorpresos dels passos tan bonics i de la qualitat de la roca. Un diedre curt però genial. Per entrar el diedre he fet un pas d'estrep i després he vist que es podia forçar amb lliure. He animat a l'Ita a provar-ho hi li ha sortit molt bé. 

En Sergi i la Montse s'han posat a la via del costat "Èpica Contrastada" i així anirem escalant i podrem anar comentant la jugada.

Iniciant el segon llarg que segueix una placa curta però molt ben trobada.

El pas més difícil el trobarem a l'estrada de la reunió. Aixó si, el pas està perfectament assegurat.

Coincidim novament a l'alçada de la reunió.

Entrant a la segona reunió (Foto Sergi Villar)

Contents, malgrat la boira, en la segona reunió. 

El tercer llarg també està súper bé, potser el segon bolt queda una mica massa a la dreta per forçar-lo amb lliure, doncs les bones presses estan a l'esquerra. Jo he fet Ao i la Ita la tret en lliure.  

Els passos són super bonics i val la pena apurar-ho en lliure doncs està super ben equipat. Només a la part final hem posat un friend mitja. 

En Sergi i la Montse iniciant el tercer llarg de la seva via.

Arribada al cim. L'entorn és preciós encara que avui estem envoltats de boira.

Foto cim.

Aproximació: un cop passat el poble de La Nou trobarem un trencall a la dreta que va cap a La Clusa, el seguirem durant 5 quilometres fins un encreuament que diu La To. En aquest punt deixarem la pista principal i agafarem la de la nostra esquerra i anirem pujant fins arribar pràcticament a la masia La To. Pista en mal estat i millor anar amb 4x4.

Ara tindrem davant nostre el Cingle Superior de la Creueta. La nostra via va per la segona dent començant d'esquerra a dreta i per arribar al peu de via anirem per una feixa i al final veurem unes fites que pel mig del bosc ens portaran al peu de via. 10 a 15 minuts.

La via: ens ha sorprès molt gratament, escalada atlètica, bona roca i poca vegetació en la via. L'equipament és l'adequat per gaudir de l'itinerari. Només necessitarem algun friend mitja pels darrers metres del tercer llarg. Segurament la millor de les vies que hem fet en aquesta zona. Recomanable. Orientació oest. Sol a partir de les 13h. 

1er. Llarg: 30 metres. 4b, 6a (Ae o Ao) 5c, 5b, 5c.. La via comença sota d'un diedre que l'entrada té un pas balmat, però amb molt bon canto, després segueix per un diedre preciós fins que sortim a l'esquerra, pugem uns metres i anem a la dreta per anar a buscar la reunió.

2on. Llarg: 20 metres. 5b, 5c.  Ens enfilem en uns blocs a la dreta i entrem en una placa que anirem pujant molt bé fins a l'entrada a la reunió on hi trobarem un pas estrany per entrar en el petit replà.

3er. Llarg: 35 metres. 5b, 6a (Ao/5c), 5c, 5b, 5a, 4a, 3b.  Enfilem la placa rectes i ens trobarem amb una roca molt millor del que sembla des de la reunió. Els passos són bonics i molt ben trobats. Un cop superat aquest tram més dret entrarem en una aresta més fàcil que seguirem fins el cim. 

Descens: Ràpel per la mateixa via, el primer de 32 mts, la resta 20 i 25 mts.

 

Material: via equipada, 10 exprés més R. Friends mitjans pels darrers metres de la tercera tirada.

  

Oberta per: Jaume Prat i Joan Rovira el 04/10/2025

Apa a escalar que el món s'acaba!!