Follow by Email

diumenge, 28 de juliol de 2019

Pirineu - Andorra - La Balma d'Arcalís - Via Esperó Doppelmayr - 28/07/2019


A Ordino - Arcalís sempre hi hem anat a esquiar o a fer els cims del voltant, però mai hi havíem anat a escalar. 

La Balma d'Arcalís, malgrat és una paret de petites dimensions, pujar per l'Esperó Doppelmayr no et deixa indiferent, són tres llargs ben aconseguits i amb un equipament adequat. 


Sempre diuen que després de la turmenta sempre surt el sol. Avui no ha estat una excepció, malgrat ha plogut fins a l'una de la matinada, quan ens hem llevat el dia estava ben seré, només algunes boires que volien saltar de la vessant francesa. Això si, el dia es presentava fresc, a les 9 del matí estàvem a 6 graus, i amb un ventet del nord, que encara és feia nota més. 



Des del nostre hotelet (La furgo) en un tres i no res ens trobem baixant a peu de via, això si amb molt de compte perquè està tot ben xop i patina que dona gust. 



Quan som a la paret, el vent ja no bufa, doncs estem a la vessant contraria i això fa que estem ben arrecerats. Els primers metres ja podem veure com anirà la via, passos verticals i amb molt bona roca.  


Els passos estan ben assegurats amb parabolts, tot i que hi ha distancia entre un i l'altre. 


Sortint del tram dret de la primera tirada. 


Des de la reunió estant, ja podem veure un pitó i un parabolt en una placa que hi ha a sobre. 


La roca fa de bon acaronar, les presses són bones i et permeten pujar per terreny força vertical. 


Entrant a la segona reunió. 


La via va a cercar un diedre a l'esquerra. Des de la reunió no he sabut veure les assegurances, però un cop hi ets les vas trobant. 


Anant a cercar el pas més bonic de la tercera tirada. 


Una reunió sobre mateix de les pistes d'Ordino - Arcalís. 


Arribant al cim. 


Al fons podem veure la Pala Serrera. 


El Pic de Tristaina i els seus llacs. 


I des d'aquí també podem veure el nostre hotelet. 


Unes eugues que es veuen super ben cuidades. 

Aproximació: des de l'estació d'Ordino Arcalís seguirem la carretera. (està oberta des de les 17,30 a les 8,30 del matí per pujar, per baixar no hi ha problema). Després es converteix en una pista que va guanyant alçada fins un pàrquing on és veu una especie de túnel. Nosaltres hem dormit aquí. 

Des d'on hem deixat el cotxe, hem anat pujant per una pista fins el coll, després una curta baixada fins el peu de via. Total uns 20 minuts.

La Via: un itinerari ben trobat, sempre va cercant la part més vertical i més disfrutona, amb un equipament correcte. 

1ª Tirada: 20 metres, V, IV+.  3 parabolts.  Sortim per la dreta i progressem per una placa molt vertical però amb molt bona pressa. Quan la tirada per verticalitat ja veurem la reunió.

2ª Tirada: 30 metres, V, IV+, 1 pitó i 3 parabolts.  Sortim amb un pas atlètic  per superat un bloc i entra en un diedre, trobarem un pitó i tot seguit un parabolt, aquí hem d'anat a l'esquerra a l'altra costat de la placa. Després seguirem vertical per terreny més fàcil fins a la reunió. 

3ª Tirada: 45 metres, IV, V, IV. 2 pitons i un parabolt.  Des de la reunió anem a l'esquerra pujant en diagonal, ràpidament trobem el primer pitó i ja podem veure el següent parabolt. Superem un pas vertical, però molt bonic, que ens portarà a unes plaques que ens deixaran al cim. 

Descens: per l'esquerra, passant l'antena i quan estem arribant a la pista trobarem unes escaletes que ens ajudaran a baixar. 

Material: 8 cintes exprés i un jocs d'aliens. 

1 ª Ascensió: Octubre de 1984 per Xavier Aràs i Joan Prat.


Us deixem la nostra ressenya. 


Apa a escalar que el mon s'acaba. 


dimecres, 24 de juliol de 2019

Pirineu - Cambre d'Aze, Pointe Cécilie - Ascension vers une étoile. 24/07/2019

Aquest cap de setmana en Joan Cardona va penjar a instagram unes fotos d'una via a Cambre d'Aze.  Li vaig demanar la ressenya ja que no la trobava cercant per internet. Ens la va facilita molt amablement. Gràcies Joan per compartir-la.

L'ascensión vers une étoile, és una via ben situada al marge dret (mirant la vall des de les pistes) que discorra per un esperó ben mercat i que finalitza en una petita agulla. Té un equipament generós (només haureu de portar les exprés) i una roca molt bona i ben sanejada en els llocs necessaris. Només té una pega, que només té quatre tirades, i voldries que en tingués quatre més. Tot i així, no deixeu d'anar-hi, és una petita joia que cal gaudir.


La via 


L'aproximació és bonica i entretinguda, sobre tot el tros dels blocs de la tartera.


Iniciant el primer llarg. 


L'equipament generós et permet anar força ràpid. Nosaltres teníem 2 cordades davant i tots hem anat molt bé. 


Pas d'entrada a la primer a reunió. 


L'Ita gaudint dels passos del primer llarg. 


Iniciant el segon llarg, vertical i molt ben trobat. 


Malgrat es veu força verd, en la via no n'hi ha. 


Iniciant el 3er llarg, els aperturistes hi posen 6ª, potser si per la continuïtat, però per nosaltres no hi hem trobat cap pas. Resulta un llarg mantingut, però al mateix temps molt ben equipat que et permet gaudir dels passos. 


Sortint a cercar la placa del 3er llarg. 


Entrant a la 3ª reunió. 


L'ita fent el darrer llarg. 


Des del cim la tercera reunió. 


Uns passos més i cim. 


Foto cim amb el ràpel darrere. 


L'estrella que dona nom a la via. 


Preparant els ràpels.

Al davant nostre hem trobat el Manel, el Quim, la Laia i en Jordi, i hem anat tan sincronitzat que no ens hem fet gens de nosa. Gràcies companys per posar-ho fàcil. 


Aproximació: en la ressenya original parla orogràficament (sempre en el sentit de l'aigua), jo us ho explicaré de cara a la vall o de cara la paret....  Nosaltres hem deixat el cotxe al pàrquing d'Eina, al fons surt una pista que hem segui fins arribar al Pla du Cambre d'Aze, després hem pujat per la pista "Petite fontaine" fins al final, on surt un camí que aproximadament a uns 100 metres s'estreny, sembla que comença a pujar, doncs hem de deixar-lo per anar a la dreta, trobarem un camí que va guanyant alçada pel mig del bosc, en alguns llocs es perd, però si esteu atents el tornareu a trobar. Arriba un moment que ja comença a la tartera, trobareu que hi ha fites a l'esquerra i a la dreta. Teniu que seguir per la dreta. El camí va cercant la part més factible de la tartera fins el peu de via.  Cal comptar 1,30 des del pàrquing. 

Localització: 31T 427895 4700991

Nosaltres l'hem seguit de baixada i molt bé. Per pujar hem anat per l'esquerra i després hem tingut que creuar tota la vall pel mig de la tartera.

La via: una petita joia, amb un ambient d'alta muntanya, però amb equipament generós que et permet gaudir de l'escalada. 

1ª Tirada: 30 metres. V. Comencem per una placa, pas per entrar en matèria, i després va pujant per un  diedre, al final un flanqueig a l'esquerra, on hi ha el pas de la tirada. 

2ª Tirada: 25 metres. V. Sortim per l'esquerra i seguim vertical, passos drets però amb molta presa, fins que arribem un moment que hem d'anar a la dreta per situar-nos en una placa. Al final de la mateixa, tornem a l'esquerra i seguim fins a la reunió en un pi molt gros. 

3ª Tirada: 40 metres.  V+. Sortim rectes, per una especie de fissura, passos a controlar una mica, fins que anem a la dreta per entrar en una placa, que seguirem fins que anem a la dreta i pugem per un diedre fins a la reunió. 

4ª Tirada: 25 metres IV, V. Anem per una cornisa fins que pugem per un blocs i entrem a la placa que ens portarà a la reunió del cim. Com la darrera reunió és incomoda per muntar el ràpel, tots hem pujat el primer, s'ha despenjat i després a pujat el segon amb top rope. Així hem anat més ràpit.

Descens: en tres ràpels per la mateixa via, des de l'arbre de la segona reunió amb cordes de 50 metres podem baixar fins a terra. 

Material: 12 cintes exprés i cordes de 50 metres (pel darrer ràpel) 

1ª Ascensió: Alain Place, Philippe Géral, Jean Claude Montagné. Juliol 2017.

Us deixem la nostra ressenya.


Apa a escalar que el mon s'acaba. 

dilluns, 22 de juliol de 2019

Pic de la Solana de Llauset - Via Roca Viva. 20/07/2019

La Solana de Llauset és un lloc bonic, on malgrat no hi ha vies de molta dificultat si que totes elles es desenvolupen en un entorn  extraordinari, amb molt bones vistes sobre els Estanys d'Anglòs. Tenim un bon record de l'anterior cop que hi vàrem estar. Avui sortim amb les ressenyes de les vies que ens manquen i un cop a peu de via ja decidirem la que farem.

Llevar-te al matí i tindre aquest espectacle davant teu, ja et compença els quilòmetres fets fins arribar aquí. 


Conforme anem guanyant alçada pel camí que ens porta al Coll d'Anglòs, les vistes sobre Llauset milloren. 


Coll d'Anglòs.


Mirant sobre els Estanys d'Anglòs. 


Comencem la Via Roca Viva.


Entrant a la placa del primer llarg. 


Malgrat hi ha força liquen la via té bones presses i pots pujar sense problemes. 


Els estanys de la part alta. 


Iniciant la placa del 3er llarg.


Al final uns passos fins ens donaran entrada a un diedre canal que deixarem per anar a l'esquerra.


Una placa que malgrat és força tombada, té uns passos força divertits. 


Entrant a la tercera reunió. 


Iniciant el quart llarg, seguim amb la mateixa tònica, progressant sempre per les plaques. 


Tram fàcil abans d'arribar a la reunió. 


Bones vistes des de la 4ª reunió. 


Passos bonics per sortir de la 4ª reunió. 


No mirar enrere és un pecat. 


Anant a cercar la cresta que ens portara al cim. 


Darrers metres per arribar al cim. 


Ja som dalt. 


Contents al cim. 


Bones vistes des del cim. 


Sembla que el temps vol canviar.
  


Ja som a la feixa que ens portarà altra cop al coll.


Avui és Santa Margarita i amb aquestes flors felicitem a totes les margarites.

Aproximació: des de l'aparcament de la pressa de Llauset, passarem el túnel i deixarem el camí que va al Vallibierna per seguir per la pista. Arribats a una senyal indicadora, veureu que surt un corriol que comença amb unes escales, el seguim, ràpidament guanyarem alçada i amb un tres i no res serem el coll. Aquí, hem de sortir a l'esquerra seguint unes fites que van a mitja alçada de la tartera fins a creuar la paret. Aquí podeu deixar  les motxilles, seguim una mica més per la feixa  fins que ja veureu que podeu baixar al peu de via. Total 45 minuts.

Descens: des del cim baixar per una canal fins un collet, d'aquí seguirem baixant fins que veurem a l'esquerra un ràpel. Passem una sola corda (30 metres de ràpel) o també podem fer-lo de 60 metres i així baixarem millor per la canal amb pedres inestables. Després seguirem baixant seguint les fites que ens menaran a la primera reunió on haurem deixat les motxilles.

La Via: té dues parts ben diferenciades per la feixa. Val la pena baixar a baix i fer les dues parts. La via va cercant sempre les plaques per anar per la millor roca. Les primeres tirades són amb parabolts blancs i la resta sense pintar. Els parabols ens serviran per anar seguint tot l'itinerari. Les reunions sempre estan equipades amb 2 parabolts.

1ª Tirada: 50 metres, IV, 4 parabolts: Començarem a la vertical parabolts en un bon replà. Pujarem verticals fins el primer parabolt que ens assegura l'entrada a la placa, anirem pujant per la placa amb una mica de tendència a la dreta desprès tornarem un mica a l'esquerra per seguir verticals fins a la reunió.

2ª Tirada: 35 metres. Sortim per la placa fins a la feixa, parabolt a mitja placa. D'aquí podem pujar per uns blocs a la nostra vertical i després baixar a la reunió a peu de la placa. També podem seguir per la dreta amb una grimpada fàcil fins a la reunió. 

3ª Tirada: 50 metres IV+ 2 parabolts: Des de la reunió veurem un parabolt a la part alta de la placa. Pujarem verticals fins el parabolt, després ens venen uns passos més fins fins a l'entrada del diedre canal, pujarem fins que trobarem un parabolt a l'esquerra que ens indica que hem de sortir de la canal per l'esquerra, per situar-nos al peu d'una placa.

4ª Tirada: 50 metres, 4 parabolts, IV+. Seguirem per les plaques fins un lloc que hi ha dos parabolts més junts, aquí, per superar la placa, podem fer una mica de bavaresa amb un bloc, superat aquest pas, seguim verticals fins a trobar la reunió.

5ª Tirada: 50 metres, 4 parabolts, IV, III.  Sortim amb uns passos bonics, per enllaçar amb una placa que ens porta en una canal, on veurem les assegurances a la placa de la nostra dreta que ens portarà a la reunió.

6ª Tirada: 50 metres. IV, III; progressem verticals fins a la cresta que seguirem fins el cim. 

Us deixem la nostra ressenya.





Apa a escalar que el mon s'acaba!!