Follow by Email

diumenge, 31 de juliol de 2011

Montserrat - Serrat de la Pastereta - Viatge Apatxe 31-07-2011

Temps nuvolat, fa molta xafogor, es nota que ahir va ploure i sembla que avui farà lo mateix. Ens hem trobat al Bruc amb el Xavi i anem amb un sòl cotxe cap al Serrat de la Pastereta. Deixem el cotxe a baix de tot, i comencem a pujar, ràpidament ens sorprèn la visió del Frare de Baix del Clot de la Mònica.

Pugem ràpids, però suant com mai, quan estem sota la Pastereta comencem enfilar-nos per un corriol que ens deixarà sota de la canal i d'aquí amb una mica més ja som a peu de via.





Ens trobem una altra cordada que van estan fent la via Anoiram, van una mica perduts, sense ressenya, el primer s'ha passat la reunió, però després el segon la localitza. Mentrestant, nosaltres ens hem encordat i el Xavi comença el primer llarg, IV.


Ara fa un mes, quan amb el Xaví vàrem fer l'Anoiram hi havia una cordada en aquesta via i ens va agradar per la qualitat de la roca i el bon equipament. El segon llarg va pujant de dreta a esquerra, i poc a poc es va complicant, després d'un pas una mica més difícil, la dificultat baixa una mica fins la reunió. Llarg molt bonic i curiós. (V, V+, 6ª, V).


Tercer llarg, vertical, roca excel·lent, molt ben equipat, tot plegat et permet gaudir de l'escalada a tope. (6ª).


Des de la 3ª reunió podem veure com en Xavi i la Ita van pujant plegats.


Quart llarg, per sortir hi posen V+, ho provo per l'esquerra i no surt, ho provo per la dreta i tampoc, em quedo massa baix, sembla més difícil, finalment una mica aquí i una mica allà i aconsegueixo sortir de la reunió, després a mida que vas guanyant alçada la cosa és va suavitzant fins que es converteix amb una rampa.



La sortida de la reunió, jo li posaria 6ª, després V+, V, i III fins a la quarta reunió.


Bé, ja som el 5è llarg, no les tinc totes i deixo la motxilla, començo a pujar, al principi és deixa fer, però després quan va a la dreta es veu vertical i difícil, dubto una mica, i quan començo a flanquejar a la dreta, em quedo sorprès pels bons forats, i segueix així fins la darrera balma, impressionant!!. Aquí em paro altra cop, m'ho miro una mica i veig que cal anar a la dreta per un bon còdol que cal agafar amb oposició, així es surt força bé.


La Ita parada passat el darrer pas, vol fer una foto al Xavi.


El Xavi ja li toca el sol, una tibada més i ja està.



Estem contents, ens ha sortit prou bé, hem gaudit d'una escalada sensacional, ben equipada, ara entenem perquè està de moda. Si encara no l'heu fet, no us la deixeu perdre. La ressenya està feta amb els graus que nosaltres hi hem trobat.
Apa a escalar que el mon s'acaba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada