Quan aparqueu el cotxe darrera mateix de l'esglesia romànica , us recomano que feu una volteta pel poble que està en runes, on malgrat està ple brossa, fa pensar que fa molt temps algunes famílies daurien viure en aquest indret tan bonic, gaudint d'aquets entorn marevellos.
Després d'una ràpida aproximació, i gràcies a les bones explicacions d'en Joan Asin, localitzem la via. Fa una mica de vent i no ens toca el sol, ens adonem que anem un xic frescos amb la roba que portem. Ens encordem i fem la primera tirada, no té cap problema, només cal tenir cura amb la roca i possiblement caldrà reforçar-la amb alguna assegurança, nosaltres hi vàrem posar 2 aliens. La reunió perfectament equipada amb dos parabols (totes estan així) en situada sota d'un pany de paret taronja, vertigal i que sembla que serà exigent.
Seguim sense sol, però la segona tirada ja ens obliga una mica més i, poc a poc, em va passant el fred. A mida que vas pujant la dificultat augmenta, fins arribar a sota d'un diedre on hi ha la màxima dificultat. Sense dubtes aquest és el llarg més bonic de la via. Nosaltres no hi vàrem posar res, la sortida final és molt franca.
En Miquel fent el segon llarg, diu que té una mica de fred, no sembla que estem a la primavera, el que passa, és que anem una mica d'hora.
Abans d'entrar a la segona reunió es paren a prendre el sol, estan contents de haver fet aquesta tirada tan ben aconseguida.
La segona reunió està enclavada sota mateix d'un gran sostre visible des del poble.
Per sortir de sota el sostre haurem de fer una travessa a l'esquerra fins una gran savina, en diuen la travessa dels esperits. La savina està decorada amb una serie de peces lligades que li donen un cert encant i sembla que estiguis envoltat dels esperits.
El quart llarg comença per un esperonet al costat mateix d'una agulla, és vertical, està ben assegurat, però caldrà posar alguna pesa més, el pas de 6ª està molt ben assegurat i es pot forçar molt bé, després seguim verticals a la dreta i només haurem de vigilar amb la roca una mica abans d'entrar a la reunió. En aquesta reunió hi trobarem el llibre de registre, hem fet la quarta ascensió.

En Miquel fent la cinquena tirada, per darrera podreu veure una altra cordada que ens seguirà en tota la via. Avui hi ha via quatre cordades, sembla que és una via força repetida.











Una bona vista des de la paret, on podeu veure on hem deixat l'autocaravana, la pista permet pujar una mica més, però hem pensat que podríem tenir problemes per girar i hem preferit anar a peu.
La paret del Cingle del Repetidor, ja és veu que no té molt continuïtat, i també ja es pot apreciar, que hi ha trams de bona roca i n'hi ha de no tan bona.




El 5é llarg, comença just a la reunió que hi ha al final de la corda fixa. Es veu molt ben equipada, però a la vegada força vertical. Després del 5 primers metres, la roca ja és molt bona i serà així fins d'alt. Aquest llarg, cal anar tirant de regletes petites però molt franques, i sense adonar-nos arribem a la reunió, per cert molt còmoda.
Sortim per la dreta, per un tram més fàcil fins arribar a sota d'una balma, després tenim que tibar fort per superar-la i ja només resta un altre tram més fàcil fins a la 7ª reunió.
