Follow by Email

dilluns, 19 de juny de 2017

Montseny - Les Agudes - Via Itzi - 18/06/2017

Cansats de la calor fugim a dormir a Sant Marçal al Montseny, ho hem encertat fa una fresca molt agradable. Demà volem anar a escalar a Les Agudes del Montseny, en funció la calor farem una o una altra via.

Hem matinat, hem deixat la furgoneta en un pàrquing que hi ha en el quilometre 24,4, és més espaiós que el que hi ha en el quilometre 23,8.

Des d'aquest darrer pàrquing ja podrem veure una fita que ens marca el camí de puja, també hi ha uns petits triangles de color grana. Al principi sobte la forta pujada, després t'hi vas acostumant i veus que vas guanyant alçada molt ràpidament. Ben aviat ja et trobes pujant pel costat de la tartera, fins que la creuem i seguim pujant, les senyals ens porten  al peu d'un esperonet que ja es veu que no porta en lloc, però està equipat amb parabolts.  Aquí ens en cordem, i mirant a la nostra dreta i un xic més avall podem veure l'nici de la Via El Vol de l'Home Ocell, com ja estem més amunt ens decidim per la Via Itzi.

La Via Itzi segueix un esperó força marcat amb una dificultat moderada, que cada llar té un pas bonic, i que pot resulta molt interessant per aquelles cordades que s'inicien en vies que cal equipar.
Totes les reunions estan equipades amb un espit, però es podem reforçar sense problemes.


Les primeres llums del dia il·luminant Las Agulles


La Via: nosaltres hem fet un llarg abans de començar la via Itzi, així ens hem escapat de caminar un tros. 
R0. Comencem en un parabolt segellat i anem un xic a la dreta que veurem un segon parabolt, després, seguirem per vertical en un tram que cal tenir cura de roca, on trobarem un tercer parabolt, i tot segui trobarem una reunió muntada.  20 metres IV+

Després ja veurem un arbre en la canal que tenim al davant nostre , aproximadament a 50 o 60 metres , acabarem de pujar aquesta canal fins l'arbre on ja veurem un espit i és on comença la via Itzi. 

1ª Tirada. Progressarem per sobre de blocs i de ressalts fins que ens situem en un tram més dret , espit per assegurar el pas, aquest és el pas bonic de la tirada. Superat aquest pas arribarem al cim d'ùn ressalt que haurem de desgrimpar fins un collet petit on veureu l'espit de la 1ª reunió. R1 30 metres III, IV+.

2ª Tirada. Sortim per l'esquerra progressem fins a dalt d'un ressalt. Davant nostre tenim unes plaques que podrem protegir amb algun aliens, que seguirem fins a trobar 1 pitó antic, d'aquí anirem a la dreta per situar-nos al mig de la placa. Ja veurem que ens bé un tros vertical, millor protegir-ho abans, doncs en el mateix pas és difícil (abans hi havia un pitó) . Després fem el pas de la tirada i tornem a arribar en un collet. Espit de reunió. R2 40 metres III, IV, IV+ 1 pitó. 

3er Llarg: Des de la reunió estan veurem un espit a la nostra dreta en el mig d'una placa. Sortirem de la reunió a la dreta, creurem una canal i ens situarem a la placa, xaparem l'espit i seguirem un xic a l'esquerra per entrar en un tram de blocs que ens permetrà progressar per terreny més fàcil. Després trobarem un espit que ens marcarà el camí fins a la reunió 10 metres més amunt sota d'un gran bloc. R3. 2 espits, III, IV, III.

4art llarg. Sortim verticals fent una especie de diedre molt curt, llàstima, després anirem vertical buscant el lloc que ens agradi més. Poc abans de sortir a la cresta ens trobarem amb un tram dret que podrem superar per el lloc més vertical per seguir fins a fer reunió en un bloc. R4 IV, III, IV. Neta.

Aquí ja podrem plegar el material i seguir caminant fins el cim que està a la nostra esquerra.




L'Ita arribant a la reunió del primer ressalt. 


Pas bonic de la primera tirada. 


Superant el pas.


Entrant a la primera reunió 


Sortint per l'esquerra de la primera reunió. 


A dalt del segon ressalt per entrar a la segona reunió. 


Placa del segon llarg que li dona interès a la tirada. 


Darrer llarg



Sortint de la 3ª reunió


Ja som a La Cresta dels Castellets, amb vistes sobre el mar...


Apropant-nos al cim. 


Foto cim. 

Descens: des del cim baixarem al collet i des d'allà seguirem el camí molt ben senyalat que ens portarà a la Font del Briançó i després fins a la carretera, sempre seguint les indicacions a Santa Fe. Un cop a la carretera 2 quilometres de lleugera pujada fins el cotxe. 


Baixada per gaudir dels bosc d'aquesta zona. 


S'agraeix l'ombra amb un dia tan calorós com el d'avui. 


La Font del Briançó, aigua fresca per refrescar-nos.  

Us deixem la ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

dilluns, 29 de maig de 2017

Queralt - Integral Arnau - Oleguer + Queraltina - 27/05/2017

La lluita entre el conglomerat i el calcari en aquest lloc té la seva màxima expressió. Comencem amb trams de conglomerat per passar a calcari, així anem canviant en diverses ocasions.

Via amb molt de sol, per aquest motiu sortim matiners de les furgos i així amb l'airet del matí fem la Via Arnau Oleguer i després parem a dinar a la ombra a La Font Negre i després a tarda, ja sense sol, fem la Queraltina.

La combinació de les dues vies, justifiquen plenament acostar-nos en aquesta zona. Segurament a l'hivern les temperatures seran més agradables.  La nostra combinació ens ha anat molt bé.

Aproximació: situats encreuament de la carretera que va Sant Llorenç dels Morunys i Els Rasos de Peguera agafarem la carretera que va en direcció al Rasos que seguirem aproximadament 1 quilometre fins arribar a un petit coll on deixarem el cotxe. Des d'aquí haurem de recular uns 100 metres i veurem sortir un corriol que seguirem fins a l'inici d'una tartera, on un pedró ens indicarà que hem de començar a pujar fins a peu de via.  Cartell indicador.



Una bona vista de la via fent l'aproximació 


Sense cap mena de dubte, som a peu de via. 


Primer llarg, on ens sorprendrà la roca de la via, malgrat en algun lloc no dona confiança, té passos bonics i elegants. 


Entrant a la primera reunió.


Tram molt curt, abans d'entrar a la 1ª reunió, però amb una roca de màxima qualitat.  


La primera reunió.


Segon llarg, curt, 15 metres, però amb passos exigents i bonics. 


En Xavi en el tram més vertical del segon llarg. 


Sortida difícil V+ de la 2ª reunió, pas d'inici en bavaresa i després ja per la placa en direcció a la dreta. 


Ja en el tram més senzill de la tercera tirada. 



Equipament curiós. 


El quart llarg és una grimpada fàcil fins que trobem un corda fitxa que ens portarà a un ràpel de 30 metres. 



Aquesta segona part de la via, de tres llargs és la Ita qui la farà de primera. El cinquè llarg és bonic, vertical i per gaudir de l'escalada. 


En Xavi fent el curt flanqueig de la sisena tirada.  Un llarg curiós. 


El 7è llarg, comença en un flanqueig ascendent a l'esquerra fins que troba un esperó que seguirem fins dalt. 


Treballant el llarg. 


Llarg ben assegurat i bonic. 


Ja hem acabat la Via Arnau Oleguer. 

Des de la reunió pujarem fins un  mirador, després per anar al peu de la Via Queraltina, haurem d'anar pel camí de ronda en direcció a l'esquerra, veurem un troncs de la tanca trencats per la caiguda de pedres, pujarem uns 3 metres i ens situarem al peu de la via.


Aquesta també està ben senyalada. 


En Xavi, començant la tercera part de l'Integral. 

Així com La Via Arnau Oleguer estava molt equipada, La Queraltina estan equipats els passos clau de placa, però podrem reforçar-ho sense problemes amb assegurances flotants. 

Aquesta via ha estat molt ben aconseguida, només per fer aquest tres llargs tan bonics ja val la pena pujar fins aquí. 


Començant el segon llarg. 


Atacant la tercera tirada. 


Arribant a la darrera reunió. 


Foto cim.


Un observador 


Darrer ràpel. 


Cova de la Troballa. 




Excel·lent ressenya d'en Joan Asín. 

Material: 12 bagues i baga de reunió, per completar amb la Queraltina, haurem de portar els Aliens, groc, vermell i els camelots fins el 3. El Camelot 3 també ens anir+a bé per assegurar la sortida de la tercera reunió de l'Arnau - Oleguer.

Descens de La Queraltina: nosaltres hem baixat amb un ràpel de 55 metres i un segon de 35 metres.

Apa a escalar que el mon s'acaba.!!!































divendres, 26 de maig de 2017

Ripollès - Coll Roig - Via Alicorn - 25/05/2017

Coll Roig és un entorn preciós, on la roca i la vegetació configuren un paisatge idíl·lic, guardant un equilibri fruit d'un respecte entre les dues forces. A voltes la roca predomina sobre la vegetació donant unes formes gegantesques, altres predomina la vegetació i li treu l'atractiu a la roca. En aquest cas, són les dues forces que s'uneixen per donar-li un atractiu a tots aquells que ens agrada la tranquil·litat, el paisatge i la natura. Com diu el meu company, sembla que estiguis en un jardí on tot ha estat perfectament cuidat.


Des de lluny ja podem veure les plaques que configuren la via Alicorn. 


Caminar per aquest indret sembla que estiguis faltant al respecte a natura. 


Aproximació: Des de Campdevànol agafarem la carretera GI-401 en direcció el Coll de Merolla, creurem el poble de Gombrèn i a 2,5 quilometres agafarem la trenca a la dreta que porta a Montgrony i a Castellar de n'Nuc. A cap d'una estona trobarem un desviament que porta al Montgrony. Poc abans d'arribar trobarem un desviament a l'esquerra que passant pel costat del Refugi de Planelles ens portarà fins el Coll Roig. Els darrers quilometres per pista que cal tenir cura.

Deixem el cotxe a Coll Roig, i veurem que surt un camí que ens portarà sense problemes a peu de via. Veureu que tot està molt net i conservat, svp deixeu-ho igual o millor que ho heu trobar. 

Via Alicorn

1er llarg 30 metres 3 assegurances, IVº.  Des del peu de via ja veureu els primers dos sellaments i també el tipus de roca que escalareu, superarem uns passos difícils i caminarem fins ala reunió.

2on llarg. 45 metres. 10 assegurances. 6a / V+ A0. Primer superarem un tram molt vertical fins a la primera assegurança, i ja veurem que sobre mateix ja comencen els tubs d'orgue que seguirem durant tot el llarg. Realment costa entrar-hi, surts d'un tram vertical i comences una placa menys vertical però justa en presses. Un cop superat aquest tros, progressarem per un llar impressionant, amb les assegurances justes i necessàries, on la confiança amb els peus serà la clau per gaudir-lo. 
A la mitat del llarg, trobarem una relleix  que ens permetrà reposar i mirar-nos el següent tros. Altra cop ens trobem en dificultats per entrar en les canaleres, aquí, però, les assegurances estan més properes i ens podrem ajudar en el cas que no ens surti el pas, després seguirem amb la mateixa tònica fins a la segona reunió. 

3er llarg. 40 metres 8 assegurances. 6a / V+A0. Sortim de la reunió per l'esquerra i seguim amb la mateixa tònica que la tirada anterior, quan s'acaben els tubs d'orgue tenim un tros més senzill fins que es torna a adreçar, ara ens tocarà tibar fort fins entrar a la reunió.

Descens: per la mateixa via.

Material: 12 bagues exprés, Reunió, i algun friend mitja o Alien. Nosaltres només vàrem posar un Camelot del 0,75. 





En Miquel començant el primer llarg. 


Impressionat 2on llarg. 


Encara hi ha lloc per les flors. 


Gaudint d'aquest llarg tan bonic. 


En Miquel atacant el 3er llarg. 


Línies perfectes. 


Roca de màxima qualitat. 


Acabant els tubs d'orgue. 


Mirant l'entorn per gaudir de tot plegat. 



No podem deixar de mirar aquest paisatge que ens ha meravellat 


Us deixo la ressenya que ha fet el col·leccionista de vies que està molt detallada i ben feta com sempre. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!