Follow by Email

dijous, 19 de juliol de 2018

Pirineu - Puigpedrós - 14/07/2018

Feia més de 45 anys que vàrem anar el Puigpedrós, mai havíem tingut ganes de repetir-lo, però aquest cap de setmana mirant possibilitats amb els nostres amics Marc i Maria, hem considerat tornar-lo a repetir. El principal motiu era perquè feia molt temps que l'havíem fet i ells, encara que feia menys temps, també els hi va fer il·lusió tornar-hi.

Així, que ben aviat al matí, sortim de casa en direcció al refugi de Malniu  (2.138 metres). Quan arribem ja hi ha alguns cotxes que hi han passat la nit, i alguns més matiners. Tot i així, podem aparcar còmodament a prop del refugi. Això si pagant els 3€ corresponents, fet que em sembla molt correcte.


Refugi de Malniu a 2138 metres


Els entorns estan més verds que mai, es nota que ha plogut força. 


Comencem a caminar


El petit llac artificial al costat mateix del refugi.


Forta pujada per arribar al Coll de Molleres


Primeres vistes del cim, encara amb una mica de neu. 


Sense donar-nos compte anem guanyant alçada.


El dia es presenta calorós ja el que les vaques i els cavalls estan pasturant a 2600 metres.


Foto del cim, molt contents. 


Bones vistes del cim.  2914 metres. 


L'altre cim del Puigpedrós a 5 minuts l'un de l'altre. 


Poc a poc anem desfent el camí de pujada. 


Arribant altre cop al refugi.

Desnivell: 776 metres
Distancia: 10 quilometres anar i tornar.
Dificultat: fàcil.
Cartografia: Cerdanya( Editorial Alpina)

Ascensió ideal per fer anivell familiar. Un bon cim per iniciar a la canalla a l'alta muntanya. 

diumenge, 8 de juliol de 2018

Montserrat - El Projectil - Via Audet - Herrero o SAME 75 metres.

Aquest mes d'agost farà 40 anys que vaig fer amb en Miquel Comes la via normal del Projectil. En aquella època, el segon llarg tenia un xic de mite. Sortir amb una esqueneta de la reunió i després seguir  vertical amb força dificultat per posar alguna assegurança li donaven un atractiu especial.

Aquest dissabte, buscant l'ombra hem anat a la cara oest del Projectil, a la via Audet-Herrero o SAME. Deixant a banda la bretolada de pintar l'aproximació, la via, i el sobre equipament, és una via molt interessant.

El Projectil és com el germà petit del Cavall Bernat que lluita per tenir el seu protagonisme i que ho aconsegueix gràcies a les vies que s'hi han obert. La Via Audet-Herrero, és una via per fer amb tranquil·litat, per gaudir de cada un dels seus passos i de tant en tant, girar-se i admirar el seu germà gran que marca la distància amb les seves vies d'aquesta vessant.


Una bona vista de la cara Oest.

Aproximació: des de Sant Cecília seguirem el camí de l'Arrel direcció a Trinitats: Un cop passada la Canal del Cavall, la canal dels Arítjols, veurem un corriol que ens porta en un tres i no res a peu de via.

1ª Tirada: 15 metres. 3 assegurances. III, IV. Sortim pel fil de l'aresta per terreny no massa difícil i tot seguit trobem la 1ª assegurança, seguim vertical deixant la reunió antiga a la dreta.

2ª Tirada: 20 metres. 8 assegurances. IV, Ao V. Des de la reunió sortim a la dreta cercant el pas més fàcil, després en lleugera tendència a l'esquerra fins arribar en una franja. Ara hem de pujar vertical fins el pont de roca on farem un flanqueig fins a la reunió. 

3ª Tirada: 20 metres V, V+, V. 4 assegurances.  A reforçar amb algún Alien. La bavaresa d'aquesta tirada, ja justifica la via.  Sortim verticals pel diedre fins un punt que hem de sortir a l'esquerra i iniciar la bavaresa, curta però molt bonica. 

4ª Tirada: 20 metres Ao/V,  7 assegurances. Sortim a l'esquerra, per pujar vertical, roca excel·lent, passos bonics, des del darrer parabolt anar a la dreta i trobarem un pitó, d'aquí vertical amb lleugera tendència a la dreta fins que quan pràcticament arribem dalt, trobarem un altre parabolt. Reunió en el ràpel. 

Descens: Ràpel de 28 metres fins el coll. 



Iniciant el primer llarg.


Arribant a la primera reunió.


L'Ita no en té prou amb la primera i fa la segona.


Atacant el segon llarg...


Uff com ho farem per arribar a la reunió...


El diedre del tercer llarg.


La segona reunió.


El germà gran que vetlla pel germà petit..


Bavaresa bonica però massa curta. Llàstima!! 


Poc a poc per gaudir-la..


Sortint de la tercera reunió, vertical però amb bona pressa. 


3ª reunió. 


Quin greu que ja s'acaba!! 


Bones vistes


Des del cim mirant la Punsola...


Està clar perquè es diu projectil..


Us deixem la nostra ressenya.




Una bretolada 


Feta per gent que no estima la muntanya.


No puc entendre els motius.


No hi aporta res de res aquestes pintades.


A veure si algú els coneix i els hi fa veure que això no porta al lloc.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

diumenge, 1 de juliol de 2018

Montserrat - Gorro Frigi - Via Stromberg -30/06/2018

Avui, el dia es presenta calorós, així que cerquem les cares més obagues. La cara nord-oest del Gorro és un bon lloc, tot i que en aquestes dates el sol encara va massa alt i el tens tota a l'estona a sobra. Per sort fa un bon airet i no passem gens de calor.

La via Stromberg, que ja l'hem fet un munt de cops, té el seu encant en la verticalitat de les tirades i amb la mida de les presses, així com, en la qualitat de la roca.

Progressant guanyant alçada per aquesta paret et produeix molt bones sensacions. Les bones vistes sobre La Sentinella, El Rave, La Campana, que a mida que vas guanyant alçada van sortint del seu amagatall ajuden a gaudir d'aquesta escalada.


La via va a la dreta de La Monpart


Iniciant la via.


Poc a poc anem guanyant alçada


Arribant a la primera reunió.


Còdols i més còdols


En el segon llarg


Arribant a la 3ª reunió.


La Campana, La Sentinella i el Cara de Mico queden als nostres peus


Foto cim

Us deixem una ressenya

diumenge, 24 de juny de 2018

Montserrat - La Panxa del Bisbe - Via del Cabra - 24/06/2018

Després de la berbena, hem aprofitat per anar a grimpar una mica. Volíem una via que al matí no hi toqués el sol. La Via del Cabra a La Panxa del Bisbe, jo l'havia fet quan la varen obrir, però la teníem amb les de pendents per anar-hi plegats.

La Panxa del Bisbe és una agulla de les que s'ha d'escalar. Durant molts anys va ésser un mite de l'escalada, especialment la canaletes, que si bé el primer llarg si podien posar poques assegurances, el segon, sortint vertical un xic a l'esquerre i després un xic a la dreta i altre cop vertical, pràcticament no la feia i encara avui no la fa ningú. Aquest segon llarg, més impressionant que difícil, però sense assegurances encara avui, fa que molta gent surti per la dreta de la primera reunió. Peró us recomano viure l'experiència per entendre com escalaven en aquella època gloriosa de Montserrat.


La cara sud oest, per on va la via. A l'ombre durant una estona al matí. 


Bé, tornen a la via Del Cabra.  R1 35 m.  V, V+ Una via equipada amb parabolts que permet gaudir de la qualitat de la roca d'aquesta agulla. Cal anar navegant cercant els millors còdols, jugant amb la verticalitat que en moments sembla més difícil del que és.

R2. 20 metres: IV+ V. Seguir vertical amb passos bonics i difícils, el pas més complicat del llarg està entre el 3 i el 4 parabolt. L'Ita ho ha fet per la dreta i jo , de segon, vertical, de les dues maneres hi ha un bon passet. Després ja per terreny més senzill fins a la reunió.

R3. 30 metres. 6a, V+, V, IV.  Des de la reunió anem un xic a l'esquerra, ràpidament trobarem el primer parabolt, després ve el pas, hi ha uns cantos prou bons, però un cop et superes s'acaben. (No és obligat) després uns passos bonics fins a la reunió.

R4: 35 metres. III una grimpada còmode fins la reunió en un arbre.

R5: 50 metres: III, II, III grimpada llarga per arribar el cim.

Ràpel per la vessant nord. 40 metres.


Començant el 1er llarg


Un aire de l'oest un xic fresc ens ha fet posar el paravent 


Atacant el 2on llarg 


Tema resolt a la perfecció. 


La primera reunió. 


Arribant a la segona reunió. Sort que ara ja em toca el solet...


La segona reunió. 


Mirant com resoldre el pas...


Apa amunt que fa pujada


Llarg bonic però curtet..


Bona vista sobre l'Agulla del Pla del Ocells 


Dia molt tranquil a Montserrat, només hem vist una cordada La Magdalena Superior i una altra a La Prenyada. 


Malgrat quedar per sota de La Prenyada i el Elefant, té unes bones vistes sobre els Gorros 


Cim petit però molt bonic. 


Foto cim amb el Cavall Bernat objectiu de la setmana passada. 


Montant el ràpel. 


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!