Follow by Email

dilluns, 14 de maig de 2018

Serrat del Coniller - Via Liebe Clàudia - 13/11/2018

Després d'una nit de trons, calamarsa, i aigua per donar i vendre, sempre surt el sol. Així que quan encara tot està mullat comencem a caminar, i poc a poc, ens anem quedant mullats de cintura cap avall. Sort que el sol va guanyant a les boires i hi ha algun tram que comença a asecar-se.


Estem envoltats d'un entorn meravellós, la primavera brulla per tot arreu. Estem de sort hi no hi ha ningú més per aquests voltants, fet que ens permet gaudir encara millor d'aquest lloc.

L'Aproximació al Serrat del Coniller sempre m'ha resultat curiós, especial, ja que les parets calcàries descansen sobre una petita cinglera de conglomerat. Ho podrem anar observant mentre ens anem acostant a les parets.


Realment estem davant d'una roca conglomerada singular. 


Ja em direu si no és curiós. 


Les primeres vistes de la paret, ja ens fan veure que hi trobarem aigua regalimant per arreu. 


La vall del riu Sallent està en els moments més bonics de l'any. 


Després d'una hora i quart arribem a peu de via. Una sageta i una fissura característica marquen el inici de la via.


El primer llarg està molt ben trobat doncs enfila per un diedre fins una fissura esplèndida que ens farà gaudir al màxim mentre la superem, llàstima que sigui tan curta, després seguirem per una placa fins a la primera reunió. R1 30 metres IV, V, V+ , IV.  Hem posat el Camelot # 1. 


l'Ita fent la placa per entrar a la reunió. 


El segon llarg va buscant les plaques més boniques, malgrat que algun tros està mullat podem gaudir d'una escalada força interessant. R2 40 metres 6a V+, totalment equipada, només cal alguna baga savinera. 



Progressant per les plaques del 2on llarg. 


Poc a poc la roca es va assecant .....


Entrant a la segona reunió.

La tercera tirada, surt per un diedre brut per després sortir a una placa de la dreta, IV+ . En la ressenya hi marcava un pitó que no hem trobat, però és pot posar algun friend sense problemes per assegurar entre el 2 i 3 parabolt.  R3 30 metres.  V, IV.


Sortint de la tercera reunió.

El quart llarg surt fent un flanqueig a la dreta en direcció a un petit desprendiment, abans trobarem un pont de roca que ens indicarà que hem de començar a pujar vertical per seguir en diagonal a l'esquerra per una placa molt més senzilla. R4 30 II,IV, III. 


Iniciant el 5è llarg.

La cinquena tirada va a cercar un diedre que puja de dreta a esquerra amb una roca molt bona, tot i així cal tenir cura d'algun bloc, progressem fins al final del diedre on hi ha una arbre gran que seguirem vertical tot superant un pas atlètic abans d'arribar a la reunió. R5 30 m IV+. 


Gaudint de la bona roca...


Sortint de la reunió.

El darrer llarg va a la dreta per terreny fàcil fins el darrer ressalt, on amb uns passos bonics i elegants arribarem al cim.  R6 25m II,III, Vè. 


Roca treballada per l'aigua.


Els darrers passos abans d'arribar al cim.


Ja som dalt..

Ara, només ens queden 3 ràpels i desfer el camí de pujada que tan ens ha agradat. Marxem molt contents de la tranquil·litat, del paisatge i de l'escalada que hem pogut gaudir. 

Aproximació: des de Coll de Nargó sortirem per la carretera Isona, a uns 3 km trobarem una trenca que porta al poble de Sallent, que anirem seguin passant una masia important, després un mas i quan arribem en un canvi de resant veure que podem deixar el cotxe a l'esquerra i a la dreta surt una pista. 

Després seguirem la pista fins uns camps, al final s'inicia un camí fitat i senyalat amb pintura vermella, que passant primer per un bosc, després per una carena ens anirà apropant  al cingle de conglomerat. El camí ens portarà al lloc més feble per superar-lo al final veurem que el camí segueix al coll i que la nostra paret resta a la dreta. Ara haurem de seguir senyals grogues fins a situar-nos a la vertical de la via.

Descens: des del cim baixa una mica fins que trobarem una savina amb restes d'una corda que es feia servir de passamà. Nosaltres hem passat la corda en la savina on està lligada aquesta corda i hem baixat en compte fins a la 5ª reunió. D'aquí amb tres ràpels fins baix. 50, 50 i 55 metres. 

Material: 12 cintes exprés, bagues savineres, i algun friend. 

Primera ascensió: Manel Díaz, Joan Asin, Ramon Samarra  i Juan Antonio Cañete.

Ressenya: us deixem la del blog d'en Joan Asín que està molt bé. ressenya

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!



dissabte, 12 de maig de 2018

Montserrat - Clot de la Mònica - Serrat d'en Muntaner - "Abierto hasta la atardecer" 11/05/2018

Feia dies que li donàvem voltes d'anar a escalar a la tarde. A Montserrat, quan el dia és llarg gaudir de les llums de les tardes és un plaer immillorable. Escollim una via que li toca el sol, doncs encara si està bé.
"Abierto hasta la atardecer" és una via que té una aproximació curta, està orientada a l'Oest i és molt ràpida de fer.


L'aproximació amb les llums de la tarda ja és un espectacle.


Vessant oest del Serrat d'en Muntaner per on va la via. 


Els primers metres de V+ en fred costen un xic..... però la qualitat de la roca et permet gaudir d'una escalada plaent. 


Segons llarg, primer per un diedre cec i al final per una placa per gaudir. 


Pas de 6ª de la via..


Darrers metres de l'última tirada


Preparant el ràpel .


Barreja de sentiments, contents de poder gaudir aquest lloc tan bonic amb les llums de la tarda i certa melancolia de que el dia s'acaba i aquests moments també. 


Les flors de la primavera ens captiven sempre,.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dissabte, 5 de maig de 2018

Sant Llorenç del Munt - Cavall Bernat - Via Ja-Ro 05/05/2018

Ja ho diuen al maig cada dia un raig, i nosaltres ens ha atrapat i ben atrapat. Hem sortit de casa tard i plovent, hem arribat al pàrquing i semblava que havia parat un moment. Quan hem arribat a peu de via començava a ploure altre cop. Moment critic, tornem cap a casa o donem gas a tope per fer la via. Doncs, amb els ànims de l'Ita he començat a escalar. A mitja tirada plovia força i volia baixar, però he seguit fins a la reunió. Després a seguit plovent, hem seguit pujant hem acabat un xic molls i ara tenim tot el material estès per casa, però ha estat una bona experiència ja que amb una mica més de mitja hora hem fet la via anant a tope.


Aquesta foto és del 13/07/2013 que la vàrem repetir un altre cop. 


Entrem per la variant dels germans Masó que no hi aporta gran cosa, però ja que hi és l'aprofitem. 


1ª tirada


Sortint del pas més difícil de la primera tirada


Arribant a la reunió.


Poc a poc es va mullant la roca, cal anar ràpid....


En un segon llarg fem fins a dalt. 


Foto Cim i cap a casa...

Ressenya dels germans Masó.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dissabte, 28 d’abril de 2018

Montserrat - Clot de la Mònica - Serrat d'en Muntaner - Via divorci imminent 28/04/2018

Avui s'ha aixecat un dia estrany, semblava que volia ploure i feia una mica de sol, després s'ha tapat força, però ens ha deixat escalar. Vist el temps, no ens hem complicat massa la vida, al Serrat de'n Muntaner i manca gent...
També, hem pogut seguir la cadena humana que pujava des de Collbató  al Cavall Bernat, un munt de gent defensant la nostre gent. 



Les darreres pluges han deixat els camps immensament bonics.  


Foto d'un altre dia, avui no es veia massa bé...


Els primers metres van per un terreny estrany, on cal tenir cura de la roca, després hi ha una placa molt xula que cal entrar de dreta a esquerra. 


Darrer tros caminant fins a la 1ª reunió. 


Els primers metres de la 2ª tirada cal tibar de valent, jo he tingut que fer algun A0, li posen 6b, després de passar una vaga per una savina iniciem el flanqueig a la dreta fins a la 2ª reunió, que la farem amb dos espits. 


Arribant a la 2ª reunió.


l'Ita lluitant el 6b i li ha anat molt millor que jo. 


Iniciant el flanqueig a la dreta. 


El tercer llarg és el més bonic de tots, passos finets però que es deixen fer, i ben assegurats.  6a



Poc a poc anem guanyant alçada..


Gaudint de la tirada. 



Darrer llarg de IV+ . La reunió l'hem fet en un abre.



La nostra ressenya.

Per baixar, hem anat a cercar la darrera reunió de la Via Orgull Maputxe i hem repelat per aquesta via.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!