Follow by Email

dissabte, 6 de març de 2021

Sant Llorenç del Munt - Plecs del Llibre - Via Ruiz Justícia - 4/03/2021

 Els Plecs del Llibre que per la seva forma ja criden l'atenció, per aquest motiu s'hi ha obert unes quantes vies d'escalada.  La roca no és especialment bona a la part baixa, però la part alta és una roca excel·lent.

Darrerament, i gràcies al confinament s'han repetit moltes de les seves vies, però en especial la Via Ruiz Justicia, doncs puja per l'esperó més marcat del cingle i addicionalment està molt ben reequipada. 

La nostra ressenya


La via va per aquest esperó més marcat i que té un blocs grans que marquen la primera tirada. 


Els primers metres verticals que es superen bé gràcies als grans còdols. 


La via va a buscar el pas entre aquests dos grans còdols amb una escalada vertical però que cal anar en compte amb la roca.



En el pas més bonic d'aquest llarg. 


Iniciant el segon llarg abans d'iniciar l'artificial Ae. 


Foto de la primera reunió. 


Progressant en artificial pel segon llarg. 


L'Ita tradicional als seus principis no utilitza els estreps i puja amb Ao i lliure. 


A pocs metres de la segona reunió.


La segona reunió sobre d'un gran còdol. 


Ara ja estem en el darrer llarg i amb una roca excel.lent. 


En plena progressió en artificial Ae. 


Gaudint dels darrers metres. 


Malgrat el desplom ha aconseguit pujar en Ao i lleure. 


Foto Cim. 

Aproximació: Des del aparcament dels dipòsits pujarem en direcció a la Paret de les Onze Hores i veurem un camí que va a la dreta en direcció als Plecs del Llibre, primer en baixada i després amb una forta pujada fins arribar al peu de la via.

La Via: Molt lògica, esvelta, i on podrem progressar en lliure o en Ae, en funció del nostre grau i de la confiança amb la roca. Malgrat que és un itinerari no massa llarg, té el seu ambient. 

1er llarg: 25 metres. Vè, IV+, Ae, Vè.  Des del peu de via veurem dues línies de spits, anirem per la de l'esquerra que es veuen més nous. Per arribar el primer spit ens haurem d'anar d'esquerra a dreta i ens agafarem en una roca negra, després superarem un tram més dret gràcies a uns bon còdols. Aquest tram estat equipat en spits, per canviar tot seguit a parabolts.  Seguirem vertical amb roca a controlar fins a passar entre mig de dos còdols ben grans, després ens vindrà una franja de roca dubtosa fins ala reunió.

2on llarg: 25 metres. IV, Ae, V+, Ae.  Sortim per l'esquerra de la reunió en lliure fins que ja veurem que comença un tram de mala roca que millor anar en Ae. Després haurem de sortir en lliure a la dreta i després tornarem en direcció a l'esquerra, on hi trobarem el pas més difícil d'aquest llarg, farem un parell de passos en Ae i ja entrarem a la reunió, just a sobre d'un gran còdol.

3er llarg: 20 metres. Vè, V+, Ae.  Sortim per la dreta de la reunió i després anem a l'esquerra, per agafar una diagonal a l'esquerra que aprofita la millor roca. Després pujarem verticals per l'esperó en Ae, fins a sortir a la reunió en lliure fàcil. 

Descens: Anirem en direcció nord, fins que ja veurem que surt un corriol a l'esquerra que ens portarà al camí que ens deixarà al peu de via.

Material: Via equipada 15 cintes, estrep, i reunió.

1ª Ascensió: David Fernàndez , setembre 2009. En memòria de Javi Ruiz i Antonio Justícia. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


dijous, 4 de març de 2021

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via del Pi

 Amb aquest dies de confinament i limitats a la nostra comarca, enyorem més que mai les nostres escalades a Montserrat que ara només podem que recordar per reviure-les. 

Anar a escalar a la Paret de la Codolosa és com anar a gimnàs, aproximació curta, i només podem que repetir-hi vies, però serveix per mantenir-nos en forma.

Us deixem la nostra ressenya


En el primer llarg, bona roca i buscant el seu espai amb la Via La Rampa. 


Assegurances justes i necessàries per gaudir d'una bona escalada


l'Ita iniciant el segon llarg que es farà molt bé. La vegetació impedeix fer més fotos. 


Entrant a la segona reunió al costat del pi que dona nom a la via. 


Per sortir de la 2ª reunió ens trobarem amb una bona tibada amb una roca d'escàndol 


Els darrers metres li donen un plus a la tercera tirada. 


Reunió al cim .

La Via: Un itinerari més de la Codolosa, que al final totes tenen una similitud i costen de recordar. El nom ve del pi que hi ha a la segona reunió i que veurem des del peu de via. La roca i l'equipament us asseguren una escalada plaent. 

1ª Tirada: 30 metres, Vè, IV, 6 parabolts. Comencem anant a cercar un parabolt que hi ha a l'esquerra d'un gran bloc, farem un pas un xic difícil per entrar en una placa que manté la dificultat, després creurem una especie de canal per a seguir per unes plaques fins a la reunió.

2ª Tirada: 20 metres, 6ª, IV. 6 parabolts. Des de la reunió podem veure tres línies i haurem d'agafar la que va més a l'esquerra. Superarem un pas vertical on haurem de tibar un xic, després la paret es tomba i ja per terreny més fàcil fins a la reunió. 

3º Tirada: 30 metres, V+, IV, 6ª. 9 parabolts i un pont de roca. Sortim de la reunió amb una bona tibada però amb una roca sensacional, després seguirem per terreny més fàcil fins arribar a un bon replà. Des d'aquí només ens queda superar una placa que al final es converteix amb un petit diedre. 

Descens: podem baixar amb ràpel per la mateixa via o sortir caminant per dalt.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


dimarts, 2 de març de 2021

Sant Llorenç del Munt - Paret del Gurugú - Via Cabirol 01/03/2021

Fins fa uns mesos no sabia que hi havia un cim a Sant Llorenç del Munt  que és deia Gurugú. Per aquest nom l'hauria situat a la Costa Nord del Marroc, al costat de Melilla. 

Fa uns dies vàrem quedar amb el Sergi i la Montse per anar-hi. Finalment aquest dilluns ens anava bé a tots, i malgrat no donàvem massa bona previsió hem quedat per anar-hi.

El dia no ens ha acompanyat massa, hem passat força fred, ja que feia un bon vent del nord i el dia molt humit. Tot i així, l'hem pogut fer i gaudir d'aquest lloc tan tranquil.


Us deixem la nostra ressenya. Ha resultat complicat de graduar ja que el fred no ha convidat massa a forçar tots els passos.


En Sergi molt decidit en el primer llarg. 


I tot seguit la Montse. 


Després comencem nosaltres i ràpidament et poses en situació, llarg vertical, amb còdols grans on s'ha fet un bon sanejament  i molt bon equipament. Tot i així, només amb el fregament de la corda van caient pedretes. Cal un bon grau de confiança per anar fent els passos, sort que, de tant en tant, hi ha uns bons còdols. 


L'entrada a la primera reunió en un flanqueig a l'esquerra. 


Assegurant atentament, per un moment ens hem pensat que sortiria el sol. Que il·lusos que som. jejeje.


En Sergi atacant el segon llarg. Tot un coneixedor d'aquesta zona. Només cal veure'l pujar. 


Iniciant el segon llarg, un xic menys difícil que el primer. 


Des de la reunió, tenim una bona vista sobre Les Castellasses. 


Una petita balma que superarem millor del que sembla. 


Ja som a la 2ª reunió. 


A l'inici del tercer llarg, hem de superar una bona balma, on haurem de dominar la tècnica de l'artificial.  


Uns passos més i després un lliure amb passos llargs però amb bons còdols. 


Entrat a la tercera reunió. 


En aquesta reunió, fa tan fred que quasi ens escapem per la vira a l'esquerra, però com que som un xic cabeçuts seguim. 


La Montse en plena feina. 


Sort que només són un parell de passos els que cal tibar.


Superant aquest tram més vertical ja s'ajeu fins el cim. 


Darrers metres.




L'Ita ben contenta i amb el material de tots. L'ultim paga el "pato". 


Contents i abrigats al cim. 

Segur que d'aquesta escalada ens en recordarem, pel fred i per els companys. 

Aproximació: des del Coll de Grua pugem uns metres i trobarem un camí que va en direcció nord, als pocs metres ens trobarem el Gorg del General, seguim uns metres més i ja podem començar a pujar fins al peu de via.

La Via: molt ben trobada, es veu que s'ha treballat molt en el seu sanejament i en el seu equipament. Quatre llargs que cada un té la seva gràcia.  Felicitats al aperturista. 

1er llarg: 30 metres. 6a, Ao7Ae, 6a, Vè.  Gràcies a uns bons còdols podrem arribar al primer, després encara hem pogut fer un parell de passos més fins que ja hem seguit amb Ao i algun Ae, quan torna afluixar ja veurem que s'inicia un flanqueig ascendent a l'esquerra fins a la reunió.

2on llarg: 30 metres, Vè, 6a/Ao, Vè.  Sortim per l'esquerra fins un gran bloc on ens hi haurem de posar de peus, després uns passos drets fins que quant s'ajeu ja entrarem a la reunió.

3er llarg: 25 metres. A2e, 6a, Vè.  Comencem amb un pas força balmat on ens costarà un xic agafar el segon parabolt, una tramposa us servirà d'ajuda, després seguim uns metres més en artificial, fins que sortim en lliure un xic desplomat però gràcies a un bon còdol ho podrem superar bé. Tot seguit ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

4art llarg: 30 metres A2e, 6a, Vè.  Tornem a superar una bona balma en artificial i després ja podem anar progressant en lliure, primer més difícil, però poc a poc perd verticalitat seguim per terreny més fàcil fins a la reunió.

Descens: Per l'esquerra anirem a trobar el camí que baixa dels Plecs del Llibre en direcció al Coll de Grua.

Material: 14 exprés, estrep. (via equipada).

Apa a escalar que el mon s'acaba!!




dilluns, 22 de febrer de 2021

Sant Llorenç del Munt - Paret de les Onze Hores- Via Esbarzers 20/02/2021

 Fa uns mesos vàrem anar aquesta via i ens vàrem adonar que mancava un spit en el balma del segon llarg. Vaig estar una estona provant d'arribar al següent, però va ésser impossible, i del spit només hi havia el forat, així que no podíem posar-hi res. No va tocar altra remei que baixar i anar a una via del costat.


La via va l'esquerra de la via Ramon Sampé i a la dreta de la Canal que hi ha al costat de la Punta d'en Clerc. 


En els primers metres fem algun pas d'estreps, doncs la qualitat de la roca ens condiciona. Després seguim amb lliure i amb Ao fins a la reunió sota mateix d'una gran savina. 


Per fer el segon llarg, aquest cop anem preparats amb una bona antena que ens hem fet. Tot i així tinc que fer una bona estirada i quan ho aconsegueixo, l'estrep amb queda massa lluny per pujar-hi, així que n'hi poso un altre al final baixo i pujo vertical fins arribar a l'spit. Un cop agafat la següent assegurança, un bon parabolt, la cosa ja canvia, doncs la paret perd verticalitat i la roca és boníssima. Aquesta part ja la recordava, doncs havia fet la via del costat dedicada a un bon muntanyenc de l'UES en Ramon Sampé. 


Un cop surt del tros balmat, està tan assegurat que pots escollir quan vols sortir en lliure. Tot i així li deixo dos estreps a l'Ita que avui si o si s'hi haurà de posar.


Ha estat una bona estona mirant con fer-ho per penjar-se al menys possible, però al final s'ha tingut de penjar dels dos estreps i pujar vertical. 


Després ja ha pogut gaudir d'aquesta tirada que ha quedat sobre assegurada, doncs hi ha els spits vells i els parabols nous posats entremig. 


Contents d'haver-nos tret aquesta espina!!!


La nostra ressenya

Aproximació: des de l'aparcament dels dipòsits ja podrem veure la Paret de les Onze hores, només haurem de pujar una mica fins que trobarem un corriol que ens portarà a peu de via. 10 minuts.

La Via: itinerari que busca la part més vertical d'aquest pany de paret i especialment la bona roca de la part alta de la segona tirada. Equipada amb spits i parabolts. 

1er llarg: 35 metres. Ae/6a, Ao, V, IV+. spits i parabolts.  Els primers metres, tot i que els parabolts estan força junts i segur que es pot forçar en lliure, he fet uns passos d'Ae fins que ja he sortit en lliure, doncs la roca no convida a forçar massa. Després ja es pot anar fent en lliure fins un petit desplom on podrem fer algun pas d'Ao, Tot seguit ja seguirem verticals per terreny més fàcil fins a la reunió sota mateix de la savina.

2on llarg: 35 metres. Ae, V,  spits i parabolts. Sortim per sobre de la savina fins arribar en un forat on trobarem una reunió que no cal fer. Des d'aquí ens haurem d'obrir en diedre i pujar al màxim possible per agafar la següent assegurança que està força lluny. (Antena recomenable). Després farem un parell o tres passos més en Ae i ja podrem sortir en lliure per la placa que li dona un fort al·licient en aquesta via fins arribar a la reunió. Després només ens quedarà una grimpada fàcil fins el cim. 

Descens: anirem en direcció nord-est fins a trobar el camí que baixa de La Mola i que ens portarà altre cop al pàrquing. 

Material: 14 cintes i 2 estreps. Si voleu agafar totes les assegurances del segon llarg haureu de portar 5 o 6  cintes mes. Mentre no s'arregli el spit que falta, porteu una antena.  Per arreglar aquest pas, millor posar un parabolt del 10, doncs un spit té moltes possibilitats de que torni a saltar doncs la roca no és massa bona. 

1ª Ascensió : Pere Dinarés any 1995.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!