La Castellassa de can Torras és una agullot molt estimat pels escaladors de Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallés, doncs per molts va ésser una de les primeres escalades. Aquest monòlit en forma de dromedari ha motivat que generacions d'escaladors l'hagin pujat per les diferents vies que en el transcurs dels anys s'hi ha obert.
Avui, amb el Ferran repetirem un cop més aquesta ascensió que tants bons records en tenim.
La nostra ressenya
Durant l'aproximació, quan la veus per primer cop ja et deixa enamorat de les seves formes.
i a mida que t'hi vas acostant la seva esveltés se imposa.
Donat que l'encastament del primer llarg de la via normal està força petinós hem optat per pujar per la fissura directa i així hem fet practiques de posar caxarrets. (Foto Ferran de la Rosa)
Tot i que es pot fer en lliure, nosaltres hi fem un pas d'estreps.
Iniciant el segon llarg, on haurem d'anar poc a poc i bona lletra, doncs no és difícil però tampoc és fàcil d'assegurar.
Aixó si és ben bonic pujar per aquesta aresta erosionada pel vent.
La Ita en el segon llarg. (Foto Ferran de la Rosa)
Iniciant el fàcil flanqueig del tercer llarg, al final pujarem al cim de la Cabreta.
Arribant a la reunió que fem en el cim de la Cabreta.
Després de desgrimpar uns metres pugem per la placa del davant, aixó si amb compte doncs no et pots assegurar i resulta un xic "expo".
Des del cim de la Castellassa podem veure la reunió sobre la cabreta.
En Ferran gaudint d'aquest tram tan bonic.
Ja ho tenim aixó.
La Ita superant els darrers metres.
Foto cim amb un mati sensacional.
Un ràpel força curiós. (Foto Ferran de la Rosa)
Fem la darrera ullada a La Castellassa de can Torras que avui ens ha donat una altra oportunitat d'assolir el seu cim.
Aproximació: Des del dipòsits anirem als Plecs de Llibre, just al coll de la Castellassa, d'aquí anirem pel Mal pas de la Castellassa fins arribar al peu. 25 minuts.
La Via: itinerari molt ben trobat i encantador, malgrat trobarem alguns passos exposats i que haurem d'anar en compte. A la via només hi trobarem la primera reunió, la segona i la del cim muntades. Els llargs els haurem d'assegurar nosaltres, a base de savines i friends. Molt recomanable.
1ª Tirada 10 metres, 6a o A1/5b. Es tracta de superar la fissura, podrem posar-hi aliens o tascons per superar els primers 5 metres després III fins a la reunió:
2ª Tirada 35 metres, 4b, 3b, 4b. Pujarem sempre buscant la millor roca i els passos més senzills. Ens assegurarem amb algunes savines.
3ª Tirada, 1b, 3c. Anirem a buscar un llarg flanqueig per la vessant est que ens portarà al peu de la Cabreta, pujarem per l'aresta al cim i farem reunió en un arbre.
4 Tirada: 15 metres: 4c. Expo. Baixem uns metres fins que podem passar a l'altra cantó, després pugem per la dreta uns trams verticals i amb bona roca. Un cop superat aquest tram, ja per terreny més fàcil i bonic arribarem al cim.
El cim és totalment pla però trencat amb uns grans blocs, interessant passar-hi una estona per gaudir de l'ascensió.
Descens: fem un ràpel de 25 metres fins passat la Cabreta, Interessant deixar-hi una baga llarga per fer millor la maniobra de pujada.
Després farem un flanqueig molt fàcil 1b fins a la segona reunió. D'aquí podreu fer un ràpel si aneu amb dues cordes fins baix i sinó baixar a la primera reunió i després un darrer ràpel fins a baix.
Material: Està totalment desequipada, està com estava fa molts anys, només hi ha les reunions. Porteu bagues sabineres i el semafor d'aliens i el C # 0,50.
1ª ascensió coneguda: ja fa més de 100 anys, 9/9/1923 per Josep Abelló, Hans Weicchsel i Martí Rovira
Apa a escalar que el món s'acaba.
