dimarts, 10 de juny del 2025

Via: Las Líneas de Nazca - Sòcol Oest Narieda - Alt Urgell 08/06/2025

 En aquest sector, en l'any 2024, en Miquel Garrell i Ramon Rubio van seguir obrint noves vies, buscant sempre les línies més lògiques, verticals i amb un bon equipament i ideal pels matins que fa molta calor. 


La nostra ressenya


Amb aquest retol no tindrem dubtes d'on comença la via.


Una entrada potent ens posarà en solfa.


Un llarg de placa que demana anar poc a poc i així anar resolent els passos. De fet, aquesta serà la tònica de tota la via.


La primera reunió en una petita lleixa. 


Seguim per la placa ben vertical. 


Des de sota és veia molt complicat, però un cop t'hi poses poc a poc vas guanyant alçada.


Sortint del tram més difícil del segon llarg. 



Els primers metres fins sota el desplom ja són força bonics.


Descansant una mica, les piles aguanten el que aguanten. 


Darrers metres de la via. 


Darrera reunió. 

La via ens ha agradat molt, l'hem trobat molt lògica i ben equipada. Felicitats als obridors!! 

Aproximació: Anirem per la C-14 fins la trenca que va Alinyà i Cambrils, només passar el riu agafarem la trenca a l'esquerra que va a Figols d'Organyà, passarem un primer pàrquing a l'esquerra que no està permès deixar el cotxe i al següent que trobarem ja el podrem deixar. 
Desprès pujarem per un corriol que ens portarà fins al peu de les vies en uns 10 minuts.

1er. llarg: 30 metres. 6a+ (Ao-5c) 5c,  11 assegurances.  Escalada de placa vertical i amb passos molt ben trobats i una entrada potent, que sempre podrem solventar amb algun pas d'Ao.

2on. llarg: 32 metres. 5c, Ao/Ae, 5c, 15 assegurances.  Sortim per la dreta de la reunió i anirem progressant amb passos difícils fins un ressalt, que nosaltres hem resolt, primer amb Ao i després amb Ae, després uns metres més difícils fins a la reunió.  

3er. llarg: 35 metres. 5c, 6a, Ao (6b), 5c, 6a, 5c, 16 assegurances.  Sortim per l'esquerra i ben aviat en trobem amb un bon ressalt molt difícil i mantingut, després anirem fent en lleugera tendència a l'esquerra fins a la reunió. 

Descens: en ràpels per la mateixa via. En cordes de 60 metres podrem baixar amb 2 ràpels, un de 35 metres i un segon de 6o metres. Atenció els ràpels estan equipats amb maillons i arrissen molt les cordes.

Material: via totalment equipada. 17 cintes exprés, 1 estrep, + R.

Oberta per: Miquel Garrell i Ramon Rubio. 

Primera integral: 17/05/2024, Miquel Garrell, Pilar Perales, Òscar Fernández i Ramon Rubio. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!
 

dilluns, 9 de juny del 2025

Via Gold Slab - La Fullatera - Porta 07/06/2025

 La Fulletera és una zona propera a Porta que està orientada al sud - oest, així que durant els matins hi podreu escalar a l'ombra. La paret té certa discontinuïtat i aquest fet li treu una mica de interès, però és veritat que en totes les vies hi trobarem passos molt bonics. 

Des de la carretera crida molt l'atenció una placa molt marcada que hi ha a mitja paret, així que en Carles Moyés i Joan Berrocal la varen atacar pel bell mig amb molta elegància. Després encara vàrem saber trobar una bona sortida per la part alta. 


La nostra ressenya.


Inici de la via.


Començant el primer llarg.


El segon llarg superant els passos atlètics inicials.  


A la part final ja ens hem penjat d'una baga per salvar el pas. 


La primavera ha arribat i constantment ens trobem envoltats de flors. 


Arrencant a la tercera tirada, primer amb passos drets i després per la placa on caldrà escalar entre bolts.


Sortint de la tercera tirada, un espectacle de color, sort que en el llarg no hi ha plantes.


En la quarta reunió. Aquí plegarem les cordes, ens posarem les bambes i tartera amunt. 


El cinquè llarg molt ben trobat i exigent, especialment a la part final.


Sortint del cinquè llarg. Tot i que hi ha passos molt bonics per fer fotos, des de les reunions no ens anirà bé de fotografiar-los. 


El sisè llarg ja és més fàcil, però no us confieu que també té el seu passet.


Ara ja si que ho tenim.


La darrera reunió. Ja només ens queda pujar al cim que està un mica més amunt a la dreta.


Foto cim.

Aproximació: Des de Bourg Madame agafarem direcció Aix les Termes, i un cop passat Carol de Porta ja ens posarem atents. Seguirem un parell de quilometres fins que passarem per sota la via del tren, uns metres més enllà veurem una entrada a l'esquerra, és el pàrquing per 2 o 3 cotxes. ( També podeu seguir uns 400 metres per la carretera i just davant l'estació hi trobareu una àrea on podreu deixar el cotxe, si esculliu aquesta opció després haureu de tornar enrere a peu per la carretera). Estarem davant mateix de la paret, només hem de creuar la carretera i seguir les fites de baixada que pugen una tartera fins a trobar la primera corda fixa. Just en aquest punt anirem a la dreta, entre mig del bosc, fins que trobarem el peu de via, on hi trobarem el nom i un bolt.  

La Via: Itinerari de 7 llargs molt ben trobats que van a buscar la placa central i que la superen pel bell mig de manera molt elegant. Després haurem de pagar el peatge de pujar per una tartera per trobar la sortida. Els llargs de dalt també són força interessants i amb passos exigents. Recomanable. 

1er. Llarg. 30 metres, 3b, 2b, 4 bolts. Sortim a la dreta i després anem en diagonal a la mateixa direcció, per tornar en tendència a l’esquerra fins a trobar la reunió. 

2on. Llarg. 30 metres,  6a+ (5c/Ao), 4b, 2a, 4a, 8 bolts. Començarem vertical amb passos desplomats i molt atlètics fins arribar a punt que ja és veu molt més difícil, en aquest punt he fet un pas amb una baga, doncs no arribava al següent bolt, després encara uns metres drets fins que es tomba una mica i anirem a buscar la reunió. 

3er. Llarg. 35 metres, 5c/Ao -Ae. 12 bolts. Anem a l’esquerra per pujar els primers metres amb l’ajuda d’un arbre, després seguirem uns metres verticals per entrar tot seguit a la placa que dona nom a la via. Seguirem per la placa amb Ao/Ae, fins que comencen les distàncies entre bols i anirem en lliure, primer vertical i després amb lleugera tendència a la dreta fins a la reunió. 

4art. Llarg. 35 metres, 4a, 2a, 1 bolt. Sortim per la dreta i entrarem a una placa tombada que seguiren fins a la reunió. Aquí ja ens podem treure els gats i plegar les cordes.

4 bis, 100/150 metres. Anirem pujant en diagonal per la tartera seguint les fites, fins un punt que trobarem una corda fixa per entrar a la reunió.

5è. Llarg: 40 metres. 5b, 5c, 6a (pas d’estrep) 6 bolts. Pugem per una espècie de diedre, i en el segon bolt anem a la dreta. Poc a poc la cosa és va posant més dreta fins arribar en un punt que desploma, aquí he fet un pas d’estrep i una sortida força atlètica. Tirada força difícil i amb passos obligats  

6è. Llarg: 50 metres. 4c, 5b,  4a, 6 bolts. Anem en tendència a la dreta fins un punt que seguirem vertical. Hi ha un pas amb poca pressa força difícil, un cop superat per terreny més fàcil fins a la reunió. 

7è. Llarg: 35 metres, 4a, 5 bolts. Anem en tendència a la dreta amb una escalada fàcil fins a la reunió. Des d’aquí pujarem uns metres fins el cim. 

Descens: Si tenim el cotxe a l'àrea de Porta, millor baixar per la part dreta (vessant nord) marcada amb senyals grogues. Primer per un corriol poc marcat fins arribar a un camí ramader que ens portarà fins al poble, després seguint la carretera arribarem a l'aparcament. Baixada molt més còmoda. 45 minuts

Si teniu el cotxe sota mateix de la paret: des del cim, veure que hi ha unes fites que ens porten al bosc de la vessant nord, un cop al bosc veureu unes marques carbasses en els arbres que van baixant en tendència a l'esquerra, i us portaran a la carretera, hi ha un tros amb cordes fixes. 45 minuts.

Material: 14 cintes exprés, estrep i algun friend. Precindibles.

Oberta per: Carles Moyés i Joan Berrocal.

Apa a escalar que el món s'acaba!

diumenge, 8 de juny del 2025

Vía Jopuma entrada Gutiérrez - Lo Puro - Camarasa 06/06/2025

 Quan comença a fer calor, tots busquem llocs per anar que hi toqui l’ombra i darrerament són diverses les cordades que han anat a aquesta via.

Pujar a una agulla, per nosaltres, sempre té un plus. Arribar a un cim punxagut té un encant especial, una màgia que només es respira a dalt d’un cim que queda retallat pels quatre costats.

Avui ho hem pogut gaudir un cop més al pujar a Lo Puro per quarta vegada.

La nostra ressenya.


La vegetació es tanta que costa de fer una imatge a Lo Puro. Aquí només podem veure la part final. 


El problema d'escalar a l'ombra és que costa molt fer fotos amb uns bons colors.


Tot i no ser molt difícils els primes metres són força drets i amb passos un xic atlètics. 


Uns passos abans d'arribar a la primera reunió, aquesta tirada és curta però molt bonica. 


La Ita atacant el diedre del segon llarg.


Si bé aquesta tirada es podria empalmar amb la primera és molt bonic fer-les separades.


La segona reunió.


El tercer llarg té una dificultat moderada, però els passos són ben bonics.


Poc a poc es va posant dret però les presses són molt bones i fan que resulti una escalada plaent.


Entrant a la tercera reunió.


Contenta i satisfeta després de fer el darrer llarg.


Foto cim.


Després de parlar una estona per on baixàvem, si pel ràpel de 60 o per l'altra vessant, al final ens la juguem i baixem pel de 60 metres, saben el risc de que s'enganxin les cordes. Al final han seguit molt bé. 

Aproximació: des del poble de Camarasa seguirem la carretera va direcció a Tremp fins abans de creuar el riu, just a ma dreta trobarem un aparcament per deixar el cotxe.

Des d’aquí, seguirem per la carretera fins situar-nos sota mateix de lo Puro on trobareu un camí costerut que us portarà al peu de via. 30 minuts.

1er. Llarg: 15 metres, 5b, 5a. 5 parabolts. Pugem per la placa vertical amb passos atlètics fins que anem a la dreta una mica i tornem a seguir vertical fins a la reunió.

2on. Llarg: 15 metres, 5a. 4 parabolts. Seguim pel diedre fins que veurem que hem d’anar a la dreta per entrar a la reunió.

3er. Llarg: 30 metres. 4b/4c  4 parabolts. Seguim per l’esperó amb una escalada vertical i bonica. A uns 20 metres trobareu una possible reunió peró és millor seguir uns 10 metres més fins una llastra on trobareu una bona reunió. 

4art. Llarg: 15 metres, 5b, 4b, 3 parabolts i un pont de roca. Sortim verticals per passar una llastra per l’esquerra i tot seguit seguirem per l’esperó  fins el cim. 

Descens: ràpel de 60 metres per la cara oest. Compte hi ha risc de que les cordes s’enganxin. També podeu baixar amb dos ràpels per la mateixa via. El 1er fins a la segona reunió i el següent fins a terra.

Material: 8 cintes exprés, joc d’Aliens i R. 

Oberta per: A. Jover, J.Puig, i J. Martínez, i Juan Gutierrez l’entrada directa. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dijous, 5 de juny del 2025

Via: Abierto hasta el atardecer - Serrat Inferior d'en Muntaner - Cara Oest - Clot de la Mònica - Montserrat - 05/06/2025

 Quan la calor comença a fer-se notar va molt bé acostar-nos a la cara oest del Serrat Inferior d'en Muntaner, on durant el matí hi estarem amb una temperatura molt agradable. Si bé les vies són curtes, sempre en podrem fer més d'una. 

Avui, aprofitem que el Ferran no hi havia estat i ens acostem a la via "Abierto hasta el Atardecer", ja l'hem fet unes quantes vegades, però en tenim un bon regust i no ens fa res repetir-la.


Us deixem la nostra ressenya


Una bona vista del sector.


Tot i que anava decidit a fer-la bé amb lliure, avui no hi hagut manera, així que amb l'ajuda d'algun Ao he fet el primer llarg.  La roca és excepcionalment bona, però cal trobar-li el pas aprofitant les presses menudes que hi trobarem. 


En Ferran assegurant molt atentament.


La Ita de segona si que li ha sortit bé. 


En Ferran entrant a la primera reunió.




Iniciant el segon llarg que, com sempre, m'ha sortit molt bé. 


En Ferran lluitant el petit ressalt d'aquest llarg.


Mirant per on ha pujat....


La Ita en el darrer llarg, curt però amb uns metres finals ben bonics. 


En Ferran gaudint dels darrers metres de la via.


Aprofitant els darrers metres..

Avui ho hem encertat, no hem passat gens de calor i hem gaudit molt amb l'escalada i la companyia. 

Aproximació: des del Clot de la Mònica pujarem en direcció a l'Artiga Baixa i a l'altura del Frare de Baix agafarem un corriol a l'esquerra que ens portarà a la base d'aquesta agulla. Anirem a l'esquerra del tot i voltarem l'agulla per entrar a la cara oest. Seguirem per la base de la paret fins que arribarem al peu de via. Llastra caiguda visible.

La Via: Itinerari de 3 llargs, on el primer i el segon són els més bonics. El tercer és més senzill però també val la pena. La via està ben equipada amb parabolts que ens permetrà gaudir de la seva ascensió amb tranquil·litat. Recomanable. 

1er llarg: 40 metres. IV, 6a-, V+, V, IV+.  Haurem d'enfilar-nos al que queda de la llastra i anar a xapar el primer parabolt, després trobarem un pas difícil on haurem de tibar. (penso que sense la llastra el pas és un xic més difícil) Sempre ens podrem ajudar amb Ao. Situats a la placa ens trobarem amb passos bonics, però al mateix temps difícils fins que perd verticalitat i ja només ens quedarà un ressalt sense complicacions per arribar a la reunió.

2on llarg: 35 metres. IV+, V, 6a, V.  Sortim per la dreta de la reunió i en una fissura trobarem un pitó casolà, després anirem pujant vertical fins que trobarem una fissura que marxa a l'esquerra i la via surt recta. Fem un parell de passos per l'inici d'aquesta fissura fins que ja veurem que podem entrar a la placa que seguirem verticals fins a la reunió.

3er llarg: 20 metres. III, IV+. Progressam per una placa tombada fins arribar en un tram més dret que ens portarà a la reunió.  (compte amb la llastra de l'inici del tram dret)  

Descens: per la mateixa via.

Material: 10 cintes + R.

1ª Asc.: Franc i Josep Escofet, Isabel Nativoli, i Jean Ch. Peña any 2004.

Apa a escalar que el món s'acaba!!