dilluns, 15 de maig del 2017

Peña Rueba - Mallo La Mora - Via Santi Sagaste - 14/05/2017

Novament ens sentim atrets per acariciar els sensacionals còdols de la Peña Rueba, tenim pendent la via Santi Sagaste del Mallo de La Mora, així que tenim una bona excusa per tornar-hi.

Poc a poc i donat l'equipament de diferents vies, aquesta part de la Peña Rueba s'ha convertit amb els Gorros per la gent d'Osca i de Saragossa, també per els francesos. Així, que en un diumenge pots trobar més d'una cordada a les vies més famoses.

En el nostre cas, quan arribem a peu de via, ens trobem una cordada francesa que ja està fent la segona tirada. Durant tota la via hem mantingut les distancies, però en el penúltim llarg els hem atrapat i he pogut parlar un xic amb ells.


Aproximació: venint d'Osca al final del poble de Murillo de Gállego trobarem una trenca a ma esquerra que puja el poble, a uns 200 metres trobarem una altra trenca a l'esquerra, seguirem pujant fins a trobar una pista que surt a la dreta al costat d'una casa que està mig acabar, seguirem per aquesta pista fins que passarem dues basses molt grans d'aigua, pujarem la darrera pujada i ja mirarem de trobar lloc per aparcar. Després. seguirem per un caminet que ens portarà sota mateix de les parets que passarem d'esquerra a dreta fins a trobar-nos sota mateix del peu de via. Aquest camí està molt fressat ja que està molt transitat per la gent que va a fer la ferrata. 

La via no té cap complicació de pèrdua, ja que està perfectament equipada, només cal tenir cura en no posar-te en una via de les que van al costat.

1er. llarg. 20 metres, 6a V, IV. Comencem fent algun pas ajudats per l'arbre per entrar directament amb la roca tot seguit, passos francs, verticals i que anirem superant poc a poc. Quan la roca perd verticalitat.

2on llarg. 35 metres IV.  Un llarg sense problemes que ens permet anar progressant per unes plaques no massa dretes.

3er llarg. 35 metres  IV+. seguim per la mateixa placa , però un xic més vertical. Farem reunió sota mateixes on comencen les panxes.

4rt. llarg.  V+ 30 metres,  sortim per la dreta de la reunió, per terreny vertical i amb alguna panxa a superar, hi ha algun pas que cal mirar amb atenció.

5è llarg. V+  30 metres. Sortim de la reunió per l'esquerra i ens situem a la vertical de la reunió, hi ha unes petites panxes a superar, després per terreny més fàcil arribarem a la reunió.

6è llarg. V+ 30 metres. Sortim a l'esquerra a cercar el fil de l'esperó. Després seguim vertical amb passos elegants i algun cal tibar un xic. Aquest és el llarg més bonic de la via.

7è llarg. V 30 metres. Des de la reunió sembla tombat i amb una roca a vigilar. Un cop situats és força vertical i amb passos elegants.

8è llarg 25 metres. III. Llarg sense problemes però que cal tenir molta cura amb les pedres.

Material 12 cintes exprés i  R.

Descens: des del coll, podem pujar per la ferrata fins el Cim de La Mora o baixar per una canal que ens portarà a la ferrata. Està ben equipat i no presenta pèrdua.


L'aproximació gaudint d'aquest festival de colors. 


Lluitant amb el 6ª de la primera tirada. 


Ja en el terreny senzill de la 1ª tirada.


Tram fàcil del segon llarg


La segona reunió.


L'Ita fent el tercer llarg. 


Entrant a la tercera reunió.


Començant el 4art llarg. 


De puntentes per arribar a una bona pressa.


Arribant la 5ª reunió. 


Tram en diagonal sortint de la 5ª reunió.


Darrers passos de la 6ª tirada.


7ª llarg, molt més bonic del que sembla. 


Cordada francesa a la via del costat. 


Entrant a la reunió, després de confirmar que la 7ª tirada no és el que sembla.


Darrer llarg, anant en compte amb les pedres. 


Ja som al cim. 


Des del cim a molt bones vistes d'Agüero i els seus mallos.


Foto cim


Nosaltres vàrem fer servir la ressenya de xabigaton.com, que està bé en les graduacions, però no en alguna ubicació de la reunió, tot i així, no hi ha pèrdua.

Apa, a escalar que el mon s'acaba. 

divendres, 5 de maig del 2017

Montserrat - Magdalena Superior - Via Doc Anton R. 01/05/2017

Aquesta via havia estat motiu de polèmica per que passava per sobre d'una alta i per un excés d'equipament. Fa uns anys hi vàrem anar i ens vàrem trobar que la via estava desequipada.

Actualment està perfectament equipada. És una possibilitat de fer una via per la Cara Sud. De fet hi hem anat pensant que ens tocaria el sol, però com hem anat massa d'hora no ens ha tocat en part i hem petit una mica de fred.

Un altre motiu que ens motivava anar en aquesta zona, era anar a visitar l'ermita de Sant Martí que no hi havíem estat mai.

Ermita de Sant Martí

Abans d'anar a peu de via hem passat per l'ermita i hem vist que està molt ben conservada, hi ha aigua, lloc per dormir i sembla que està habitada. Val la pena arribar-s'hi. 


Interior de l'Ermita de Sant Martí 


Una vista de l'entrada. 


Ara si, ja som a peu de via.

Aproximació: des del funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni passant per sota de les Magdalenes i de les Gorres, un cop arribats al peu del "Gorro" Frigi, agafarem la canal que porta a la normal d'aquesta agulla. Un cop al coll baixarem un xic i a la nostra esquerra trobarem el peu de via i a la nostra dreta l'Ermita de Sant Martí. 

Ressenya:

1er llarg: 50 metres IIº, IIIº. Tirada molt senzilla que només hem d'anar seguint les 6 assegurances que hi ha. A 25 metres trobarem una reunió que deixarem.

2on llarg: 30 metres IV, V, IV. sortim de la reunió i anem en diagonal a la dreta per superar un petit sostret just a tocar amb una canal, d'aquí tornem a l'esquerra per situar-nos a la placa. 

3er llarg: 25 metres IV, V, V+ IV. tornem a sortir a la dreta per trobar la part més feble de la paret, després tornem a l'esquerra per fer la reunió. Els passos més difícils estan sobre equipats per fer-los amb A0. 

4art llarg: 20 metres. IV, III, II, sortim per l'esquerra de la reunió per seguir pel fil de l'aresta fins el cim.

Material: 13 bagues exprés i Reunió. 

Descens: dos ràpels de 25m per  la cara Sud-Est. 



Iniciant el segon llarg


El segon llarg anant a buscar la canal. 


Entrant a la segona reunió. 


El pas més bonic de la tercera tirada. 


Entrant a la 3ª reunió. 


Sortint de la tercera reunió


La tercera reunió. 


Passos bonics i senzills de la darrera tirada


Companys al Gorro 


Foto cim


Us deixem la ressenya d'en Guillem Arias,

dilluns, 1 de maig del 2017

Montserrat - La Pastereta - Via Vilmanbar - 29/04/2017

Aquest pont no podem anar lluny, però per sort sempre ens queda Montserrat, aquesta muntanya que com més hi anem més ens agrada. Acariciar els seus còdols té quelcom encisador que només sabem apreciar aquells que ens agrada la escalada. Certament, som uns privilegiats, per tenir aquesta aquesta muntanya a tocar de casa, és una gran sort.

Avui, anem un xic tard, amb l'esperança d'aprofitar el sol del migdia que toca en aquesta paret, però el dia és ventós i està un xic nuvolat fet que resulti un dia fred, fred que notem quan premem les presses d'aquesta via.


Aproximació: deixarem el cotxe al pàrquing  de la Vinya Nova i després seguirem en direcció al poble de Collbató, primer passarem l'entrada de Les Artigues, seguirem fins arribar en una esplana que surt a l'esquerra una pista. Seguirem per la pista fins que trobarem un camí que amb senyals blaves ens aproparà a La Pastereta. Poc abans d'arribar, ja trobareu un corriol que uns portarà a peu de via. La via comença a l'esquerra d'una fissura.

1er llarg, 25 metres, 6ª V+. Sortirem vertical navegant per aquesta roca que sembla que totes les presses miren avall, però anirem descobrint petits forats que ens permetran superar les dificultats. 
En el llarg veureu dos petits "sostrets" que superarem sempre fet un  pas a l'esquerra, un cop superat el segon, la cosa es suavitza un xic fins entrar a la reunió.

2on llarg, 20 metres, V+, Vè. Llarg plaent d'escalar, qualitat de la roca excepcional, amb una verticalitat que en convida a navegar per aquesta placa tan bonica.  Sortim verticals per la fissura, per situar-nos ràpidament a la dreta, primers passos difícils ja que costa de veure un forat molt bo que hi ha per agafar el tercer parabolt, després anem un xic a la dreta per tornar a l'esquerra poc abans d'entrar a la reunió. 

3er llarg, 35 metres. Seguim per placa vertical, amb passos bonics però mantinguts, poc a poc, però, va perdent verticalitat i també va baixant la dificultat fins a la reunió.

4art llarg. 25 metres. Anem caminant a l'esquerra, fins situar-nos a la vertical d'una parabolt i més amunt un petit arbre. Els primers metres cal tenir cura amb la roca, quan arribem en una franja la roca torna a ser de molt bona qualitat i tornem a gaudir de l'escalada fins a la reunió.

Descens: ràpels per la mateixa via.                                                        
       

El frare de Baix del Clot de la Mònica.


Progressant pel primer llarg.


Una cordada a la via Havana Club


l'Ita arribant a la primera reunió.


L'Ita gaudint de l'extraordinari segon llarg.


El fred no em deixa gaudir tant com voldria d'aquest segon llarg.


La segona reunió.


Tram vertical del 3er llarg.


L'Ita fent el darrer llarg. 


Iniciant el 2on. ràpel. 


Tercer ràpel fins a terra. 


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

dijous, 20 d’abril del 2017

Mallos de Agüero - Via Tierra de Nadie - 16/04/2017

Els Mallos de Agüero sempre han estat del nostre interès. Ja en el mes de juny de 1974 vàrem assolir la via normal d'aquest agulla, després l'hem repetit en dues ocasions mes. Per altra banda, quan anem a Riglos a la Peña Rueba també ens agradar arribar-nos en aquest poblet que té el seu encant de veure.

En la guia hem trobat una via que va per la cara est, que és la Tierra de Nadie. En Xavier ens ha donat bones referències, així que marxem a fer aquesta escalada que addicionalment ens permetrà assolir el cim més alt d'aquests mallos.

Aproximació: abans d'arribar al poble trobarem un trenca que indica a l'Hostal i al Cementiri, la seguirem, passarem el cementiri i abans de tornar entrar al poble veurem un aparcament a l'esquerra de la carretera. Des d'aquí mateix, surt un camí que dona la volta als Mallos que, a l'inici passa per al costat d'un bloc, on hi han vies esportives, anirem pujant fins que ja veurem on és la via a la nostra esquerra. Hi ha un camí fitat que ens porta al peu de via. Compte, però, que hi ha un moment que el camí segueix vertical i nosaltres hem d'anar a l'esquerra (fites) fins a sota d'un gran bloc. Hi ha molta gent que s'equivoca i segueix recte, ja que el camí està molt traçat donat que és el camí de baixada. Total 20 minuts

R1 25 metres. Al peu de via trobareu una cinta amb el nom de la via. Aquest primer llarg progressar seguint un esperonet senzill fins a la reunió. IV.

R2 30 metres. Sortim per la dreta i seguim per un pany de la paret un xic més vertical, passos bonics i ben assegurats.  IV+

R3 30 metres. Igualment sortim per la dreta i per terreny fàcil progressarem fins a la propera reunió. III+

R4 30 metres. Aquesta és la tirada de la via, passos elegants, verticals, molt ben trobats, que ens faran gaudir d'allò més del plaer de l'escalada. Poc a poc us aniran sortint sense problemes. V+

R5 25 metres. Tot i que li donen III+, és un llarg bonic, però que cal tenir cura amb la qualitat de la roca. Reunió en una savina molt gran.

Descens: des del cim baixarem a cercar un corriol que ens portarà en un collet. Nosaltres abans però, hem pujat el cim que fa collet ja que és el més alt del Mallos i val la pena pujar-hi ja que som aquí.

Des del coll trobarem un cable que ens portarà a una canal, podem fer una ràpel de 25 metres o baixar per les cordes fixes. Després anirem seguint el peu de la paret fins que podem baixar en difrecció el camí de pujada. Total 30 minuts.

Nosaltres hem aprofitat per donar la volta als Mallos, ja que és una excursió curta i que us donarà una visió de les altres vies d'escalada.


Una bona vista des del pàrquing.


La via comença al costat esquerra d'aquest gran bloc que podeu veure en la foto. 


No hi ha dubtes, estem al peu de la via. 


Esperant a la cordada que portem al davant. 


Iniciant el primer llarg. 


Entrant a la primera reunió. 


Segon llarg, vertical i bonic. 


Entrant a la segona reunió 


Passos de sortida de la tercera tirada. 


Iniciant el quart llarg, una tirada elegant, bonica i plaent.   


Progressant per aquest 4art llarg. 


Sortint dels passos més difícils de la tirada. 


Darrer llarg, bonic, però compte amb la roca.


Mirant els passos següents per passar per la millor roca.


Ja quasi som a dalt.


Val la pena pujar al cim per aquesta vista tan bonica sobre el poble. També, podem veure on hem deixat el cotxe. 


Foto cim.


Foto cim, al fons Peña Rueba. 


Contents al cim. 


La canal de baixada


i la ressenya.


Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!