diumenge, 29 de maig del 2016

Serra de Sant Joan - Paret Sud - Via Guillem - 28/05/16

La Serra de Sant Joan és una cinglera molt atractiva pels escaladors, on hi trobarem vies per tots els gustos i dificultats, però en un entorn bonic, on  dona gust girar-se a les reunions per veure el paisatge que ens envolta. 

Avui anem a la zona de les antenes, a la cara sud, on en Guillem Arias ha obert dues vies a principis d'aquest any; Via Guillem i Via Nuria, ambdues amb el seu estil, equipades per gaudir de l'escalada.


Just aquesta setmana cercàvem una via amb aquestes característiques, vàrem reunir les ressenyes i el divendres al vespre sortim.


En el coll que hi ha a la pista que va en direcció a Sallent i a Montanissell parem el nostre hotelet. 

El matí sortim des del collet a peu , agafem la pista que va Els Prats fins el segon aparcament, encara caminem uns 100 metres i veiem senyalat amb dues fites el corriol que molt ben fitat ens portarà a peu de via.  Des de la furgo hem tardat 3/4 d'hora. 


Peu de via. 


 El primer llarg comença amb un pas Ae, que fem posant el peu en una baga i després ja anem seguint en lliure. Ens sorprèn la qualitat de la roca, fem la primera a 30 metres: R1 30m Ae V, IV.

 Progressant pel primer llarg.

El segon llarg és una caminada de 60 metres fins a situar-nos en una franja de roca que des de la primera reunió es veu perfectament. Cal anar un xic a l'esquerra per trobar la reunió. R2 60 metres caminant. 


El següent llarg hem de progressar per un diedre amb la roca no massa dolenta. La reunió està en un bloc un cop acabades les dificultats. L'Ita ha anat directament a la R4.  30 metres IIIº/IVº i 30 metres caminant.


 Després sortim per l'esquerra per remuntar uns blocs fins a situar-nos sobre un blocs on veurem un pas desplomat que amb un pas A0 i després V ens portarà a la 5ª reunió. R5. 20 metres III Ao V.


 Per fer la sisena tirada haurem de superar un mur vertical, primer en lliure i després amb un pas un xic llarg on hem fet A0, després amb uns passos bonics arribarem a la reunió. R6  25 metres V, A0, V, IV.

 Entrant a la reunió. 


 El setè llarg va cercant uns diedre, llàstima que hi ha un tros que cal superar en una corda fixa, després segueix per terreny vertical amb passos bonics. R7. 30 metres IV, iV+.


 Arribant a la reunió. 


 la Ita enfilant el llarg més bonic de la via, poc a poc el va trobant i li surt molt bé en lliure. R8. 30 metres Vè.


La darrera reunió. 


 Foto cim. 


Us deixo la foto del blog del Guillem on es veu molt bé l'aproximació. 


Aquesta és la ressenya feta per l'artista de la via, en Guillem Arias. 

Descens: nosaltres hem anat a buscar les pilones d'alta tensió i les hem seguit fins a la pista. Un estalvi de temps molt important, val la pena baixar per aquí. Després hem seguit per la pista fins a la furgoneta. 






dissabte, 21 de maig del 2016

Montserrat - Gorro Frigi - Via de l'Adrià - 21/05/2016

Feia temps que no tenim un dia tan net a Montserrat, i això, ho veiem nomes sortir del funicular de Sant Joan. El dia és transparent i un cop més ens deixa bocabadats les vistes sobre Trinitats i Les Magdalenes. No sé que tenen aquestes muntanyes que ens atreuen tant. 


 Espectaculars les vistes sobre la Mòmia, l'Elefant, la Prenyada, etc..
 Avui anem a fer la via de l'Adrià, que segueix el vell mig de l'esperó del Gorro Frigi. Cinc tirades per  gaudir de l'escalada d'aquesta zona.

R1: 40 metres IVº
R2: 25 metres IVº
R3: 35 metres Vè.  El llarg més bonic de la via.
R4: 30 metres IVº
R5: 35 metres IVº

Totes les tirades ben equipades.

1er llarg 
 Iniciant el segon llarg
 Arribant a la reunió en el segon llarg.
 Bona vista del Trencabarrals.
 Iniciant el 3er llarg
 Petit sostret que l'hi dona emoció a la tirada. 
 Poc a poc guanyem alçada
 Una cordada a la via del Carles
 Entrant a la 3ª reunió. 
 Sortida vertical de la tercera reunió.
 El cim per nosaltres sols. 
 Per recordar...

Apa a escalar que el mon s'acaba.

dilluns, 25 d’abril del 2016

Montserrat - Miranda de Sant Joan - Via Sala Baques i Miranda de Santa Magdalena - Via Canaleta de les Ninfes - 24/04/2016

La Miranda de Sant Joan és una agulla que queda un xic menys preada al costat de les seves competidores Les Magdalenes, però hi ha diverses vies amb interès. Vàrem escollir la Sala-Baqués, una via senzilla però lògica, que segueix la cara Est-Sud.

Per acabar-ho de rematar, després vàrem fer la Canaleta de les Ninfes i així va quedar una combinació divertida per passar un bon matí d'escalada.


Una bona vista de la Via Sala Baques. 


Just a 20 metres del peu de via podem veure una 12 de cabres que estan ben tranquil·les.


L'Ita farà tota via de primera. Començant el primer llarg. Un llarg senzill III. 


Fem cordada de tres, ens acompanya en Rafel que fa temps que no escalem junts. 


El segon llarg té un pas d'estreps o A0 i després es manté en una dificultat de V i IV. Ben equipat amb parabolts.


En Rafel fent el segon llarg


També, en el segon llarg.


L'Ita en el tercer llarg que arriba directament fins al Cim. El primer tros és IV i després II. 


La segona reunió mentre fa el tercer llarg. 



Fent el darrer llarg.


Una bona ressenya feta pel col·leccionista de vies. 

Després baixem per darrera, amb una fàcil desgrimpada i sense donar-nos compte ja som a peu de via de la Canaleta de les Ninfes. 


Assegurant al Rafel 


Una escalada de dos llargs de 30 metres d'una dificultats similar, entre IV+ o V. 


Iniciant el segon llarg


Assegurant en el segon llarg


Escalada plaent amb una dificultat per gaudir de l'escalada. 


La segona reunió. 

Tots tres molt contents al cim. 


Altra cop la ressenya molt ben feta del Col·leccionista de vies. 
Gràcies Joan.