El tercer dia que passem en Els Ports, avui tocarà escalar una bona part a l'ombra, doncs la via que hem escollit fins ben entrat el matí no li toca el sol. El ventet que fa en els Estrets es fa notar.
Just quan estem al peu de via ens trobem en una altra cordada que va a la mateixa via. Com més siguem més riurem.
La via va a l'esquerra d'El Retorno a la Inquisición" i just comença en la segona reunió d'aquesta via.
Per arribar a peu de via tenim dues possibilitats, pujar per la canal fins el bosquet o fer les dues primeres tirades de la Via "El Retorno de la Inquisición". Nosaltres hem escollit repetir els dos llargs, ho fem d'una tirada de 60 metres, però com és un xic més llarg, hem fet uns metres junts.
Ara si, ja comencem la via, tenim tres llargs molt fàcils, fet que ens permet anar força ràpids, i així no passem tan fred.
El paisatge de fons, sempre seran els Estrets.
La roca és bona, i les reunions molt còmodes.
La progressió és fàcil però al mateix temps divertida.
Esperem que la via al final sigui un xic més dreta.
Seguin per aquestes rampes sembla que et portin en un camí sense sortida, però la realitat és una altra, doncs el quart llarg li dona una bona solució.
Els primers metres del quart llarg, són amb pressa petita i un xic estranya. Cal mirar-s'ho.
Després inicia un flanqueig ascendent amb passos molt ferms.
Quan l'Ita comença el flanqueig, ja li toca el sol, fet que és d'agrair encara que molesta a l'hora de mirar amunt.
Aquest llarg és el més curiós i bonic de la via, vas flanquejant molt atent per anar resolent els passos.
En aquesta foto hi sortim tots dos, encara que un només surt la seva ombra.
La cordada que ens segueix, va pujant molt bé i aprofitem per fer-li aquesta fotografia.
La reunió és francament incòmoda, però en aquesta vida escaladora tot no és pot tenir.
El cinquè llarg, és molt bonic i plaent d'escalar.
Una bona sortida del sisè llarg, més bonica que difícil.
Sortint d'una placa molt ferma, bonica, i amb una roca que dona gust d'acaronar. Tot i així és molt senzilla, però lo fàcil no vol dir que no sigui bonic.
Uns metres metres i cim.
Foto cim amb les Roques de Benet.
No hi ha res que produeixi major satisfacció, que seure una estona admirant aquest entorn, que a voltes sembla un paisatge lunar.
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: des de l'aparcament seguirem els camí dels Estrets fins que ja veurem el peu de via. Podem pujar pels dos llargs primers de la via "El Retorno a la Inquisición" o per la canal de la dreta fent una grimpadeta.
La via: força interessant en el seu conjunt, especialment en els llargs de la part alta. Recomanable.
1er, 2on i 3er llargs. Són senzills només hem de tenir cura en no perdre'ns, els parabolts us marcaran el camí.
4art llarg: 35 metres. V, IV+, V, Ao, V. Sortim verticals de la reunió, amb uns passos fins i una roca amb pressa petita. Just quan ja podem començar anar a la dreta, la roca millora i els passos són molt bonics. Poc abans d'entrar a la reunió, farem 1 pas Ao i un pas delicat per entrar a la reunió. El conjunt d'aquest llarg és força interessant.
5è llarg: 25 metres. IV+, IV. Sortim per la dreta de la reunió i pujarem per una canaleta en diedre fins arribar al 1er parabolt, després ja per placa amb una escalada plaent fins entrar a la reunió que hi ha un pas amb roca dubtosa, això si molt ben assegurat.
6è llarg: 30 metres. IV+, A0, III+. Sortim per un petit encastament per arribar en un replà, a la dreta veurem els dos parabolts per fer Ao. No convida fer-ho en lliure pel risc de picà en el replà, en el cas de caiguda, després trobarem una placa molt bona, roca excepcional, que ens portarà a la reunió.
7è llarg: 25 metres; III, I. Sortim en diagonal a la dreta fins al fil de l'aresta on trobarem la reunió.
Descens: des de la reunió seguirem la cresta, veurem una savina gran a la dreta amb una baga vermella, aquesta no és, seguirem un xic més i quan comença a baixar, just en el mateix fil de l'aresta veurem una savina amb l'instal·lació de ràpel. Farem un ràpel de 25 metres per la cara est. (Molt de compte amb les pedres). Després seguirem per sota de la cresta, a l'alçada d'uns pins, fins arribar en una canal que passarem bé i pujarem una mica, seguirem però per sota de la cresta. En algun moment haurem de baixar un xic més per poder passar a l'altra vessant, arribats aquí, ja veurem la tartera i el camí dels Estrets a baix. Des del final del ràpel fins el camí dels Estrets, 35 minuts.
Material: Via equipada, 10 cintes exprés.
1ª Ascensió: Llorenç Vallés en solitari. Aprofitem per felicitar-lo per aquesta apertura en solitari.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
