Quan arribem, ja hi ha una cordada davant nostre, en Toni que va obrint camí. Després ens hi posem nosaltres i darrera dues cordades més. Serem una bona colla. Quants més siguem més riurem....
Arribà a Can Jorba sempre resulta gratificant, només per poder admirar aquesta masia ja val la pena anar-hi.
Sempre m'ha impressionat aquesta ermita.
La veritat és que no sé si feia les funcions d'ermita o de graner.
Des de l'aparcament ja podem veure les vies.
Ja hi som, el primer llarg ens agafa en fred i una mica polit , els primers metres es fan pregar una mica....
Segon llarg, amb una roca excepcional, només pots que gaudir de l'escalada.
Tercer llarg, mantenint la mateixa tònica.
Malgrat que des de sota sembla que la roca ha canviat, la realitat és que es manté igual de bona.
Sense massa dificultat, però la justa per anar gaudint del plaer de l'escalada montserratina.
Darrer llarg, el més senzill de la via, després una grimpada fins el cim.
El Faraó
Ja hi som, malgrat l'aire un xic fred ens ho hem passat de conya.
Foto cim.
El vent ha fet meravelles treballant la roca.
Enfilant el camí de La Palomera, podem veure l'Agulla de Can Jorba i la seva baixada.
Poc a poc les cordades van acabant la via.
