dilluns, 28 d’agost del 2017

Kang Yatse II, 6.250 metres. Ladakh - Índia.

Aquesta historia va començar al 15/11/2016 quan l'Ita va fer 60 anys, els nostres fills li varen regalar un trek per la vall del riu Markha on hi ha l'opció de fer el cim del Kang Yatse II de 6.250 metres. Una il·lusió que s'ha convertit en una realitat gràcies en aquest regal.


Kang Yatse I i Kang Yatse II  

2 dies a Leh.

Després d'uns dies a Bangkok per raons familiars volem a Leh via New Delhy. Malgrat que Leh està a 3.650 metres només, els efectes de l'alçada no es fan esperar, no tenim mal de cap, però si que estem amb poques ganes de fer coses. Tot i així, a la tarda, anem a visitar el monument budista Shanti Stupa. En total, passem dos dies a Leh per fer l'aclimatació, així que també visitem Tsemo Gompa, i el Palau Reial i la citat de Leh.


Shanti Stupa


Vista del monestir  Tsemo Goma des de Shanti Stupa. 


Un monument molt ben mantingut i pler de color. 


Diferents dibuixos decoren totes les seves cares. 


Les tardes donen un llum molt especial a la vall. 


Tsemo Gompa un petit monestir del segle XV.


Antic Palau Reial de Leh. 


Foto típica dels cilindres fets per pregar. 

1er. dia del Trek. Leh- Chilling-Skyu 3.100 metres. 2 hores de camí.


Per fi avui començarem a caminar, però prèviament haurem de fer uns quants quilòmetres per arribar a Chilling, primer per bona carretera, però un cop entrem a la vall del riu Zanskar, ens trobarem que la carretera es va fent petita fins a combertir-se en una pista en obres. En diverses ocasions ens hem de parar perquè hi han hagut despreniments a la pista i cal netejar-los. 


Moment de fusió entre els rius Indus i Zanskar.


La pista va guanyant alçada al costat dret del riu Zanskar. 

Un cop a Chilling podem veure l'antic pont que es va endur el riu, i ara cal creuar-lo amb una tirolina plena d'emocions. Crida l'atenció que a l'altra banda del riu varen quedar 2 cotxes i que ara només poden fer com màxim 10 quilòmetres per arribar al poble de Skyu. 


Ja hi som, emocions al màxim. 


Comencem a caminar per la vall del riu Markha.


Hi ha moments que seguim una pista per on només circulen 2 cotxes.


El primer dia ha estat complicat, quan hem arribat ens han dit que no teníem cavalls per nosaltres, però  ens havien assignat 7 portejadors, però aquests portejadors no volien dur tan pes. Sort que encara hi havia un cotxe i ens ha portat tot fins al campament. Després ha resultat que no hi havia lloc al campament i ens han posat al patí de la casa. Ens ha sorprès l'empatia de la gent, pots parlar amb tothom i fer fotos sense problemes. Demà serà un altre dia, i esperem trobar els 4 cavalls que necessitem. 


Tallant les males herbes.  


Llums de tarda sobre les stupes del poble. 


2on dia. Skyu - Markha 3.800 metres. 7 hores de camí. 


Avui seguirem caminant per la vall del riu Marka, creuant en diferents lloc el riu, això si sempre per petits ponts. El riu baixa fort, envoltat de muntanyes agrestes, però formades per roques poc solides per poguer-les pujar. Les planes de la vall estan ben aprofitades per conreus que encara avui mostren el seu color més verd. Nosaltres anem caminant per aquest entorn que enamora, parant-nos de tan en quan per gaudir-ho al màxim.



Les Stupes ens marquen el camí. 


Fent equilibris per passar una part del riu. 


El verd de la vall fort contrast amb les muntanyes que l'envolten. 


Durant el camí, anem trobant petites cabanes que ens ofereixen té o altres tipus de beguda. Aprofiten els treks per fer una mica de diners per els ajudarà a viure en aquest entorn tan dur. 


Poc abans d'arribar al poble de Markha ens parem per muntar el nostre campament, avui coincidirem amb un nombre important de grups que estan fent el mateix trek.  


A la tarda, aprofitant les llums de la tarda ens arribem al poble de Markha. 


A l'altra cantó podem veure els conreus del poble. Les llums de la tarda i la transparència del cel ens deixen meravellats. 

3er dia Markha a Thujungtse 4.300 metres. 5 hores. 


Durant el dia d'avui tindrem ocasió de veure per primer cop el cim del Kang Yatse, ja en tenim ganes. També, passarem per diferents monestirs, algun d'ells ens deixaran força impressionats. 

Per altra banda, seguir guanyant alçada per la vall, comporta passar en diferents ocasions el riu, una de les vegades ens veurem obligats de passar-lo pel vell mig, amb unes aigües fredes i amb molta força. 

Finalment, quan arribem a Thujungtse tindrem el premi de poder acampar en un lloc meravellós, on podrem observar un tipus d'isard, marmotes, un tipus de ratetes molt jugatones, i alguna àguila. 


Seguim trobant conreus malgrat que ja estem per sobre de 4.000 metres. 


Creuar el riu, sembla fàcil, però té la seva emoció.


Uffff  ja està!!!


Primera visió del Kang Yutse ens impressiona agradablement. 


Les Stupes ens segueixen acompanyant. 


El poble de Hankar a 4.100 metres.  Aquest és el poble més alt d'aquest trek. 


Ja som al campament de Thujungtse a 4.300 metres. 


A la tarda, reposant a la tenda. 


4rt dia. Thujungtse al Camp Base a 5.100 metres. 


Ara si que ja deixem la vall per enfilar-nos en direcció la vall que forma el Kang Yatse i els cims que l'envolten. Passarem per petits llacs d'aigües tèrboles, veurem els primers iacs pasturant prop dels 5.000 metres, i sense donar-nos compte arribarem al nostre Camp Base. 


Des d'aquí tenim una bona vista del recorregut de la nostra propera ascensió. 


Les banderoles de les pregaries ens anuncien l'entrada al nostre Camp Base. 


Un campament senzill, dues tendes, una per la cuina i una per nosaltres. 

Dies 5è i 6è els dediquem a l'aclimatació.


Quan arribem al Camp Base, ens adonem que només hem pujat, molt progressivament, però només hem pujat. Per afavorir l'aclimatació els dos propers dies els dedicarem a pujar les muntanyes que ens envolten i tornar al Camp Base, així guanyarem alçada i tornarem a dormir en un punt més baix. 


Pujant les muntanyes del nostre davant tenim unes vistes sensacionals sobre el nostre cim. 


Cada dia al matí, veiem que les boires envolten els cims, alguns dies cauen quatre gotes, però mai passa d'aquí. Després a migdia, surt un bon sol. Durant aquests dies hem aprés que aquest és el temps que segurament tindrem quan ataquem al cim. 


Ella i el seu cim a 5.600 m.


El nostre camp base, avui amb altres equips que també volen fer el cim. 

7è dia Camp Base 5.100 m, Camp 1 5.400 m , Cim del Kang Yatse 6.250 m, Camp Base 5.100 m, Nimaling 4.700 m. 


El nostre programa contemplava que aniríem a dormir al camp 1 a 5.400 metres, però veiem que la nostra tenda no és la més adequada per dormir en aquesta alçada, també hem vist que progressem força bé en alçada, així que decidim sortir ben d'hora, ben d'hora per fer el cim d'una sola tirada.

A 2/4 de dotze deixem el Camp Base, les 3 hores que hem estat al sac només han servit per anar donant voltes, certament estem un xic nerviosos. 

Progressem poc a poc, però sense parar, així que acompanyats de la lluna plena anem guanyant alçada. en menys de 2 hores ens situem al Camp I, seguim pujant per la morrena, ara el camí puja molt més dret fins que arribem a la glacera. Ens parem, ens calcem els grampons, ens encordem i comencem a progressar per la gran diagonal que ens permetrà situar-nos gairebé a la vertical del cim.

Fa fred, anem més ràpid del previst i arribarem al cim abans de que surti el sol, intentem fer temps, però el fred és molt viu quan ja estem prop dels 6.000 metres. Poc a poc el dia comença clarejar per l'est. La lluna per intensitat per moments. Com estava previst, passem d'una nit clara i transparent, a un dia rúfol, però ja sentim l'olor del cim, ja li tenim el peu al coll, un darrer esforç i ja hi som.

Una immensa alegria ens envaeix, aquella il·lusió, que és va convertir en un regal, s'ha fet realitat. 

Fotos, petons, abraçades, llàgrimes, tots són mostres de la nostra alegria. Hem fet el cim. 


Al progressar de nit gairebé no hem pogut fer fotos, prop del cim començar a clarejar. 


Ja ens queda poc per arribar al cim. 


Ja som el cim de Kang Yatse a 6.250 metres. 


Foto amb la nostra estalada que ens acompanyat sempre. El dia 9/8/2017 a les 6 del matí arribem al cim. 


En Santos que ens fa una foto. 


El dia és rúfol com cada dia al matí. 


De baixada, comença a millorar el temps i parem a fer-nos una foto.


En la gran diagonal.


Falta poc per arribar a la morrena. 


Ara si que ja el tenim al pot, ja tornem a estar al Camp Base. 


Després de descansar un parell d'hores, seguim baixant fins a Nimaling, campament que podem veure al fons de la vall. 


Nimaling a 4.700 m.

8è dia. Nimaling a Sang-Sumdo 3.670 m, passant pel coll de Gongmaru-la de 5.260 m. 


Per les persones que fan el trek, però que no tenen intenció de fer cap cim, el dia més important és el dia que passen pel coll de Gongmaru-la de 5.260 metres, ja que és el punt culminant del Trek.

Avui deixem la vall de Markha per passar a la Vall de l'Indus, per fer-ho haurem de creuar el riu, passar per les cabanes de pastors i poc a poc anar guanyant alçada per un camí molt ben traçat que ens portarà a Gongmaru-la a 5.260 m. Quan arribem al coll es respira un aire d'alegria, molta gent aquesta  serà la seva màxima alçada i ho celebra com aquell que assolit un cim. Fotos, abraçades, banderoles, etc.

A l'altre vessant sobre una fonda vall on neix el Indus, que durant tot el dia anirem seguint. De fet hem de baixar 1.600 metres fins arribar al poble de Sang Sumdo. 

La baixada és llarga, però la vall és bonica. Anem trobant diferents treks que fan la ruta al revés, també trobem, cavalls i burrets sense carrega que tornen a l'origen per agafar un altre grup. També hi ha treks que van al Stock Kangri, un altre cim molt important d'aquestes contrades.

Alguns grups, quan arribem a Sang Sundo ja els espera el cotxe per tornar-los a Leh, nosaltres passarem la darrera nit en aquest poble. 

En Sherpa el nostre cuiner nepalí, ens ha fet un pastis sorpresa d'acomiadament. Ha estat una gran sorpresa i ens ha fet una especial il·lusió, pel detall i pels mitjans en que ha estat fet. Ho recordarem sempre més. 


Les cabanes dels pastors de Nimaling.


Pujant al coll de Gongmaru-la.


Darreres vistes al nostre cim, com sempre aquesta hora està força nuvolat. 


Gongmaru-la a 5.260 metres.


Nosaltres també ens hi fem la foto, faltaria més.


Ara amb el Santos. 


La Vall de l'indus. 


La nostra darrera nit a la tenda.

9è dia. Shang Sumdo - Leh.


Quan ens llevem encara podem esmorzar una mica del pastis d'ahir, estava deliciós. Després hem de caminar poc més de mig quilòmetre i ja trobem un senyor amb un 4X4 que pregunta per nosaltres. Tot i així, seguim caminant per aquesta vall tan bonica i quan tinguin el cotxe carregat ja ens agafaran. Tenim un mica de mandra de pujar en un cotxe, aquests dies que hem anat a peu, hem pogut gaudir molt millor del paisatge que ens ha envoltat. Ara, ens costa acceptar veureu passat tot per les finestres del cotxe. 

Tot i així, parem a Thiksey Monastery per fer-nos una foto tot l'equip junt. 

Ens empotem el record d'aquesta gent.


La verdor de les seves valls. 


Per tornat, ja només necessitem un cotxe, a l'anar vàrem necessitar-ne dos. Si que hem menjat!!


Tot el petit equip, en Sherpa, Manel, Ita i Santos. 


Us deixem un mapa que hem trobat que reflecteix el nostre trek amb força detall. 


10è dia. aprofitem per anar a visitar el llac Pangong.


El llac Pangong situat a 4.250 metres, entre la Xina i la Índia, té 134 quilòmetres de llarg i unes aigües turqueses que valen una visita. Cal conduir durant més de 5 hores per unes carretera/pista que passa pel coll de Changla de 5.486 metres. El viatge és molt bonic, però arribem desfets de tan saltar amb el cotxe. Aquest llac que un 25% és de la Índia i l'altre 75% del Tibet. Certament és un lloc especial que cal visitar, la combinació de les llums que li donen  el fet d'estar per sobre de 4000 metres, conjuntament amb la transparència del cel i de l'aigua, així com les muntanyes que l'envolten justifica plenament el viatge.


Camí a Pangong passem altra cop per Thiksey Monastery i aquest cop ens hi parem. 


Preguem per tenir un bon viatge!!


Val la pena visitar aquest monestir, ha estat el més gran que hem visitat en aquest viatge. 


Changla a 5.286 metres.  Ara tot baixada, ufff!!!


Pangong lake, impressionant.


Una tarda inoblidable. 


Les muntanyes que ens envolten ja justifiquen aquesta visita. 


Per atendre la presencia dels turistes han fet uns campaments totalment equipats. Aquest és el nostre darrer dia de vacances a la Índia, ara només queda tornar a casa. 


Contents amb tots els objectius assolits.

Per nosaltres ha estat unes grans vacances, que ens ha permès conèixer i relacionar-nos amb altra gent, hem conegut unes altres valls i hem assolit un bon cim, que més volem???

Si necessiteu més informació, passeu-nos un correu i ens posem en contacte. fuertesm@live.com.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 


















dilluns, 17 de juliol del 2017

Narieda Paret de la Primavera - Via Llorenç Joan 16/7/2017

La calor és forta aquest darrers dies, així que cerquem una via a la ombra. A la Paret de la Primavera en tenim una de pendent, així que quedem amb el Xavi a Fígols d'Organyà per dormir en les furgos.


Al matí del diumenge ens llevem aviat i iniciem l'aproximació des del mateix poble, aquest fet conjuntament en que ens ha costat trobat el caminet per arribar a peu de via, ha fet que hem arribat a peu de via a 2/4 de 10. Sort que estem plenament a l'ombra.



Foto del Joan Asín on podreu veure l'aproximació. 

Aproximació: des del poble de Fígols d'Organya baixarem per la carretera fins un rebolt que surt una pista a l'esquerra, tot seguit trobarem una bassa, seguirem la pista fins una cadena, fins aquí podem anar amb el cotxe, compte que el lloc d'aparcament és molt petits, 2 o 3 cotxes molt ben posats. 

Seguirem pujant per la pista que va guanyant alçada, primer trobarem l'aproximació a la Xelo-Bam, continuarem pujant fins passats la vertical de la paret, seguirem fins  gairebé a la vertical d'una petita paret que hi ha l'esquerra de tot, aquí en un lloc que la roca està retallada pel camí, si estem atents veurem que surt un camí perdedor, hi ha fites que van a la dreta i n'hi ha que pugen verticals per tornar a la dreta (nosaltres vàrem seguir aquestes) i fer un llarg flanqueig fins una tartera, aquí farem un parell de ziga-zagues i començarem grimpant en tendència a la dreta.  Des de peu de via veureu els primers parabols un xic amunt.

Descripció de les tirades: 

1ª tirada: comencem per una placa inclinada fàcil, III+ fins situar-nos sota un tram més dret, aquí trobarem el primer parabolt , seguirem amb uns passos difícils V+, i tot seguit per terreny més fàcil IV+, arribarem a un tram d'herba que ens portarà a la primera reunió. R1 50 m, III, V+, IV+ III, 3 parabolts i 1 pont de roca.

2ª tirada: davant nostre veiem una placa, que no és vertical, però es veu força lliça, tampoc veurem cap assegurança.  Pugem vertical i a uns 5 metres podrem posar un friend, després ve un tros que l'aigua a modelat per posar-hi les presses justes per passar, V, després la via va marxant a l'esquerra buscant sempre els llocs més nets, passos bonics i que caldrà anar posant alguna assegurança flotant.
R2 50 m,  4 parabolts i algun pont de roca.

3ª tirada: sortim en diagonal a la dreta, passos fins, però ben assegurats, després tornem a l'esquerra fins a trobar una corda fixa. Compte que ja fa uns quants anys que hi és. R3 35 m. Vè, 5 parabolts 1 pitó.

4ª tirada: davant nostre tenim una placa molt xula, més vertical i ben equipada, només hem posat un friend abans del primer parabolt. R4 30 m, IV, V+, V. , 2 pitons, 5 parabolts i 2 ponts de roca. 

5ª tirada: aquest llarg, té dues parts ben diferenciades; la primera que va flanqueixant a l'esquerra i la roca no és massa bona, i la segona, que és un tram vertical amb passos bonics, difícils i bona roca. R5 45 m, V, V+, V,  7 parabols i 1 pont de roca. 

6ª tirada: sortim vertical a cercar un pont de roca, després marxarem a l'esquerra per seguir vertical, i després tornem a la dreta. Tirada equipada, que forçada surt 6b, nosaltres hem fet 4 passos A0 i el lliure obligat 6a.  R 6.  35 m,  V,  V+ A0 6a,  8 parabolts, 1 pitó i diversos ponts de roca.

7ª tirada: sortim per una especia de bavaresa fins un pitó després 1 pont de roca i 2 parabolts, nosaltres aquí hem fet algun pas d'estreps, després segueix vertical amb passos molt bonics . La reunió és en un parabolt i un pont de roca. La podem reforçar amb alguna assegurança flotant. R7 30 m,  A1, V+, V, 2 pitons,  3 parabolts i diversos ponts de roca. 

8ª tirada: sortim a l'esquerra per sota d'una llastra, a l'esquerra hi ha una gran savina, no cal arribar-hi, cal pujar per la fissura que fa la llastra, després per unes plaques fins a la reunió en una alzina. Llibre de registre.  R8 25 m, V, 1 parabolt i diversos ponts de roca. 

Horari: 4,30 per una cordada de tres. 

Descens: seguirem grimpant recte fins arribar en un lloc que veurem el camí de baixada al mig d'una petita vall. El camí està molt ben senyalat. Primer per camí estret i després per la pista de pujada. Cal comptar entre 1,15h i 1,30 en funció on heu deixat el cotxe. 

Material: Jocs d'Aliens i Camelots fins el 1, opcional el 2. 14 bagues exprés, bagues sabineres, i alguna per canviar algun pont de roca.

Via que té 4 llargs bonics, i quatre no tant, però que està plenament a l'ombra durant al matí i és ideal per l'estiu.

 Començant la via , el primer llarg

Sortint de la segona reunió.


Arribant a la 3ª reunió. 


Extraordinària placa de la quarta tirada


En Xavi entrant a la quarta reunió. 


La Ita en el mateix lloc. 


Iniciant el cinquè llarg. 


Principi del sisè llarg 


El darrer llarg 


Darrers passos de la via. 


El pàrquing de Figols. 



Cal felicitar als autors per l'obertura de la via: Llorenç Vallés i Joan Asín. 

Us deixem les ressenyes del Joan Asín i també la del Luichy. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!















dilluns, 3 de juliol del 2017

Montserrat - Sentinella - Cara del Mico . Gorro Frigi - 02/07/2017

Avui, tots tres, teníem ganes de fer metres, així que hem començat per la GEDE del Sentinella, per continuar per la via Infidel al Cara del Mico i per enllaçar  amb la via Òptima al Gorro Frigi.

Ha estat una gran combinació, que ens a fet recordar quan vàrem fer la GEDE amb cletes i encordats amb boudrier de pit. Estem tots tres d'acord que ens una gran via, cada cop que la repetim ens agrada més. Acaronar les presses d'aquesta aresta dona una sensacions especials.
Després, hem seguit per la Via Infidel, empalmant la 2ª i 3ª tirada. També, ens ha deixat un bon regust malgrat que l'ambient, l'equipament, no té res a veure. Tot seguit hem seguit la Via Òptima del Gorro, amb una primera tirada bonica, i la darrera també, les altres són més discretes.

Un cop al Cim del Gorro Frigi hem estat contents d'aquesta escalada que hem fet conjuntament.  Ens ho hem passat molt bé.



Una de les Arestes Bruc més boniques de Montserrat.


D'aquí podem veure el primer llarg i al fons el darrer llarg que farem avui. 


Començant el 1er llarg de la Sentinella des de la 1ª reunió. 


Gaudint d'una escalada immillorable 


En Xavier molt content


2on llarg, un xic més fàcil però menys equipat, tot i així, moltes més assegurances  que quan la vàrem fer per primer cop. 


Som-hi, amunt!!


Preparant el ràpel de 45 metres. 


Iniciant el ràpel, al fons el cim del Fusell. 


Mirant les properes vies 


En Xavier començant la Via Infidels. 


Fent el 2on i 3er llarg. 


Flanqueig  per anar a cercar la fissura en el darrer llarg.


L'Ita en el mateix pas. 


Foto cim a La Cara del Mico. 


Ara és el torn de l'Ita, atacant el 6ª de la Via Òptima.


El Sentinella i La Cara de Mico des del Gorro, 


Darrer llarg, ja acabem.. 


Bona vista amb el Cavall al fons 


Foto al Cim del Gorro. 


Ressenya del Sentinella. 


I de les altres dues.

Apa a escalar que el mon s'acaba.