Peña Rueba - Mallo la Mora - Via: Los terceros también existen. 11-12-2015

Novament tornem a estar a la Peña Rueba, no han passat més de 5 mesos i ja hi tornem a ser. En tenim un bon record, i en Xavi s'està recuperant i té moltes ganes d'escalar. Escollim la via; Los terceros también existen. 

Deixem les furgos en un lloc molt bonic, a Murillo de Gallego, i enfilem la pista fins a la trenca que ens portarà a peu de via. Teníem la sensació que anàvem tard, però ha resultat que anàvem d'hora, doncs hem arribat als peu de via i estàvem sols. Al cap d'una estona, hi havia 10 persones esperant, resulta que la via està de moda.

Nosaltres hem fet la via en 5 llargs en lloc de 9 que marca la ressenya, és un a via molt ben equipada ideal per iniciar-se a les vies llargues, Està sobre equipada i permet deixar algunes assegurances per evitar el fregament de les cordes. Per empalmar les tirades cal anar en cordes de 60 metres.

El primer llarg de 55 metres, comença amb una rampa, que poc a poc va agafant verticalitat, passos de III i IV.  R1. 55 metres Màxim IV.

El segon llarg, és el més bonic de la via, vertical, bona roca, per gaudir de l'escalada. R2 30 m. 5b. 

El tercer llar, comença molt fàcil i després hi ha una panxa petita que t'ho fa mirar II, IV. R3  55 metres màxim IV.

La quarta tirada, d'entrada no és veu massa maca, roca dolenta, poc dreta, etc, però quan t'hi poses vas trobant-li el sentit.  R4. 55 metres  II, III, IV.

Finalment una darrera tirada, que cal anar en compte amb la roca i prou. R5. 55 metres III.

Us deixem algunes fotos de l'ascensió. 

 Vistes des de l'autocaravana

 Perfil de la via. 

 La primera tirada

 l'Ita arribant a la primera reunió.

 En Xavi al mateix lloc.

 Iniciant el 2on llarg

 Entrant a la 2an reunió. 

 l'Ita acabant la 2ª tirada.

 Sortint de la segona reunió. 

 Petit pas dret de la tercera tirada

 La quarta tirada

 Pas bonic per entrar a la reunió. 

 Iniciant el 5é llarg

 En Xavi en el cim del Mallo Mora.

 Reunió al cim

Foto cim. 

Us deixem una ressenya d'Escalatzencal que estpa molt bé,

Per baixar tenim dues possibilitats:

a) des del coll pujar una corda fitxa i seguir grimpant a la dreta fins a trobar la ferrata de baixada.

b) des del coll a la dreta agafar unes cordes fitxes que ens deixaran a la ferrata però molt més avall.

Nosaltres varem fer aquesta opció.

Material: 12 cintes i reunió.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

Montserrat - Collbató - Cam Nou Barris -Via Esther

Malgrat només tenir 3 llargs, n'hi ha un que ja justifica la via. El tercer llarg és una escalada amb una roca d'una qualitat immillorable i que et permet una escalada de dificultat però que et deixa molt bé.

 Amb una curta aproximació i en poc més de 10 minuts ens hem situat a peu de via. El dia no acompanya massa, hi hagut moments que han caigut algunes gotes.

 El primer llarg comença per una placa vertical amb passos bonics, fins arribar a una balma que passarem d'esquerra a dreta, hi ha una pressa característica que us solucionarà el pas., després trobareu una reunió, però nosaltres hem seguit uns metres fàcils fins a una olivera on hem fet una reunió molt còmode.  R1. 25 metres IVº, V+.

 El segon llarg és una placa de 15 metres assegurada amb dos parabolts. Des de la reunió sortirem per la dreta i ja veurem la primera assegurança, un xic més amunt i en un tros més dret veurem la segona assegurança, passarem aquest tram i entrarem a la reunió en un replà molt confortable.
R2 15 metres III, IV.

 La segona reunió, 

 El tercer llarg surt vertical amb un pas de Vè, i després entrem a la placa que primer és vertical i després és un xic balmada. Passos exigents, però bonics, si aneu justos de grau us pot ajudar un estrep, o podeu fer algun A0. La qualitat de la roca és un 10.

 l'Ita arribant a dalt.

R3. 40 metres. Vè, V+, 6a+ .

 Iniciant el ràpel 

l'Ita fent el ràpel. 

Descens: nosaltres hem fet un ràpel fins a la segona reunió, i des d'aquí hem anat cercar un ràpel a l'esquerra que ens ha deixat a baix. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!

Montserrat - Miranda del Pas dels Francesos - Via Camí de l'Alzina i Matagalls Montserrat - 20-09-2015

Cap de setmana intens, l'Ita i la Quima volem fer la seva 8ª Matagalls - Montserrat i en Miquel i jo volem aprofitar per escalar mentre arriben.
El canvi d'horari de sortida i que cada any van millor, ha fet que pràcticament arribessin a Montserrat igual que nosaltres, però nosaltres encara teníem que escalar.
Hem escollit la part de dalt del Camí de l'Alzina, tot i que sabíem que serien elles les que ens haurien d'esperar. Realment ha estat així, quan nosaltres començàvem a escalar elles arribàvem.

 Per 8ª vegada arriben a Montserrat fresques com una rosa. Són com el vi, que amb els anys milloren. Avui han anat amb l'Anna i la Rosa.

 A vaig a Monistrol estava nuvolat i en canvi a dalt feia un dia molt bonic, una mica d'aire havia espantat a les boires.

 La primera tirada entrant per dalt.

 En Miquel content arribant a la 1ª reunió.

 Enfilant el segon llarg.

 Poc a poc, va gaudint d'aquest llarg, curt, però molt bonic. 

 Avui en Miquel està fanàtic, fa molt temps que no escala, i no em deixa fer de primer el tercer llarg. S'ho està passant  a "tope".

Navegant pel tercer llarg. 

 Bones vistes dels Gorros. Quan les cordades comencen a escalar nosaltres ja baixem ràpid perquè segur que ens estan esperant.

Foto cim de record.

Quan hem arribat a la plaça ens estaven esperant, ens ha fet molt il·lusió trobar-les tan contentes i satisfetes. Esperem poder-ho repetir molt anys.

Endavant "cracks".

Canigó - Pilier de Saint Martín - Via Normal 13/09/2015

Des de que vàrem comprar la guia "Escalada en el Pirineo Norte" ens feia il·lusió arribar-nos a fer aquesta via. Fa uns 15 dies en Joan Asín va publicar aquesta escalada i ja ens vàrem decidir que hi aniríem aquest cap de setmana. Després ho vàrem parlar amb el Rafel i també li estava bé.

Hem dormir al pàrquing per auto-caravanes del poble de Casteils i des d'allà mateix hem fet l'aproximació, poc més de 10 minuts.

Des del poble, es veu un esperó definit però amb un xic de vegetació. Tot i així, la roca és bona, i també està molt ben equipada. És una escalada sense una gran dificultat però que et permet gaudir d'un entorn espectacular. 

 Entrem per la directa, passos bonics i plaents.

 El temps no ens acompanya massa, fins i tot plovisqueja una mica, però estem convençuts que el temps aguantarà.

 L'Ita i en Rafel entrant a la primera reunió.

 Per sortir de la primera reunió hi ha un pas que sembla bonic, després per verticalitat i la dificultat baixa. Faig un llarg de 60 metres i així ens estalviem una reunió.

 Progressant pels trams senzills. 

 Ens canviem les cordes, i ara és en Rafel qui segueix, amb una tirada inicialment fàcil, però que després té alguns passos més difícils.

 Entrant a la reunió, al fons un bosc de castanyers molt bonic. 

 Ara torna agafar verticalitat, i surten uns passos divertits, però una mica més difícils.

 En Rafel a la mateixa tirada.

 Ara ens tornem a canviar les cordes i li toca el torn a l'Ita. Un llarg molt plaent i que li agrada molt. 

 Entrant a la reunió. 

Ara ens queda un altre llarg, que recorda plenament a un cresta del Pirineu. 

En Rafel fent els darrers passos

 Una bona vista sobre el poble.

 Ara, ja només ens queda una baixada franca fins al peu de via.

Material: 13 cintes i Reunions.

Horari: 2 hores.

Orientació: Oest.

Ressenya: us deixo la del Joan Asín, que està molt bé. Ressenya

Apa a escalar que el mon s'acaba.