Peña Rueba - Via Sendero Límite 02/05/2015

Des de fa uns anys teníem pendent una visita aquest massis que està just davant de Riglos. Teníem unes ressenyes guardades de diferents vies; però escollim la que ens sembla més clàssica; El Sendero Límite.

Aprofitem el pont per marxar en direcció Osca i després a Murillo de Gallego, on parem a dormir.

 El lloc on hem parat és sensacional, té unes bones vistes sobre Riglos, podem anar a visitar el poble de Murillo de Gallego i podrem sortir des d'aquí a peu a fer la via.

 En un moment que surt el sol, la tarda no era massa bona, aprofitem per fer una foto a La Peña de Rueba.

 Dissabte al matí, amb un dia trist, enfilem pista amunt fins que trobem la trenca (marcada amb un pedró), que ens portarà còmodament a peu de via. Aquest camí està molt transitat perquè porta a una via ferrata i al mateix temps a les vies d'escalada del Mallo Común, Mallo la Mora, etc.

En 45 minuts en situem a peu de via, a davant nostre tenim una cordada d'una parella de francesos molt simpàtics.
Mentre ells fan el primer llarg, nosaltres ens preparem el material. Hi ha moments que cauen gotes, però com la via està equipada per repelar si la cosa es complica ja baixarem.

Els primers passos, ja veiem que la cosa va de la típica escalada de Riglos.

 El segon llarg, per mi, és el més difícil, a la ressenya hi posen Vè, però ja veig que segurament volen dir Vè obligat. Hi ha una balma, que tot que hi ha bona pressa que fer una bona tibada, després seguint vertical a la dreta per tornar  a l'esquerra on farem reunió al costat d'una gran savina.

 Bones vistes sobre La Peña Sola d'Agüero, primera escalada que vàrem fer a la zona, 24-6-1974, han passat uns quants anys...

 Entrant a la 2ª reunió.

 Entrant a la tercera reunió.

 La tercera reunió.

El tercer llarg el fa l'Ita, segueix vertical amb tendència a l'esquerra, uns passets li donen color a la tirada.

 El quart llarg és el més bonic de tots, vertical, passos bonics, i com tota la via, ben assegurat.

 Gaudint del quart llarg

 Entrant a la reunió.

 El cinquè llarg comença amb un passet dret, i al cap d'uns metres ja es tomba.

 A vaig podeu veure el camí que porta la ferrata.

 En el 6è llarg veureu alguns parabols que marxen a la dreta, vosaltres heu de seguir el que van a l'esquerra. 

 Malgrat que la part alta la via perd verticalitat, sempre va cercar els passos més bonics i la millor roca, el 7è llarg és molt bonic i ben trobat. 

 Progressant pel 8è llarg.

 Una cordada al Mallo la Mora.

 Totes les reunions són molt còmodes i ben assegurades.

 Arribant a la 9ª reunió. 

 Darrer llarg

 Ja som dalt, només ens queda una tirada.

Darrera reunió, des d'aquí ja seguirem desencordats.

 Foto cim.

 Encara que no ho veieu , hi ha varies cordades en diferents vies.

 Camí de tornada a la furgo amb una bona vista de Riglos.

Ressenya original, ara hem vist que han obert tres llargs més que porten fins el cim.

Accés: tenim dues possibilitats:
La primera i que és la que fa més gent, cal agafar la carretera que porta Agüero i en el quilometre 2 surt una pista a la dreta que cal seguir durant 1,4 quilometres fins a un encreuament. Agafar la pista de la dreta i seguir-la uns 1,3 quilometres, fins que ja veureu que esteu propers a les cingleres i ja lloc per aparcar.

La segona opció es entrar per la carretera a Murillo de Gallego i un xic mes endavant, a la primera corba a l'esquerra, agafar una carretera veïnal. Quan acaba l'asfalt, surt a la nostra dreta una pista de grava. Prosseguim per aquesta pista fins que es torna de terra, passarem pel costat de dues grans basses, seguirem per la pista fins que arribem a un collet, aquí comença les zones de aparcar.

Aproximació: des de l'aparcament, cal seguir una antiga pista i després per un bon camí fins situar-nos sota de la cinglera, prosseguim fins a peu de via fàcil de localitzar.

Descens: des de la darrera reunió, hem de seguir unes senyals grogues que ens porten per una gran diagonal, hi ha trossos que cal anar amb compte a no relliscar. Arribats al coll ajudats per una corda fixa, anar a la dreta i baixar un tros amb molt de compte, sota mateix veureu el cim del Mallo La Mora, a l'esquerra veureu un padró i una altra corda fixa que ens portarà al collet. Des d'aquí baixem per una canal d'arbres fins arribar a una cadena molt gruixuda, seguim baixant per una canal (possibilitat de muntar un ràpel de 30 metres) fins un replà, hem de pujat novament seguint uns pedrons, una altra corda fixa, un caminet i ja arribem a la ferrata, ara només cal seguir-la i al final seguir un camí que ens portarà a peu de via.

Material: 15 cintes i Reunions.
Horari: de 3 a 3,30H.

Una bona zona per gaudir de bones escalades.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Montserrat - Panxa del Bisbe - Per davant - 23/04/2015

Avui és un gran dia pels catalans, per celebrar-ho ens agafem un dia de vacances i marxem a Montserrat. Un cop arribats a dalt de Sant Joan, veiem que fa força vent, baixem en direcció al Pla dels ocells passant per sota del Trencabarrals i sense donar-nos som a peu de via.

No se perquè ens havíem fet l'idea de que avui faria un dia calorós, però una fina capa de boira no deixa tocar el sol en intensitat i el vent remata la feina.

La Panxa del Bisbe per davant és una via que en tenim un bon record, sempre que l'hem feta ens ha deixat satisfets. Molt ha canviat des del primer cop que la varem fer, hi ha més assegurances i escalar en peus de gats no té res a veure en fer-ho en botes o amb les cletes de l'època. Tot i els canvis segueix sent una gran via que no pot faltar a cap escalador montserratí.

 Una bona vista de la Panxa fent camí a peu de via.

 Comencem per un tros rampat fins situar-nos sota d'una pedra característica, aquesta alçada hi ha el primer espit, superem per la dreta aquest pas més exigent i després ens situem sobre aquesta pedra per seguir vertical amb una escalada difícil, mantinguda, però a la vegada molt plaent ja que la roca és sensacional.

 Uns metres abans d'arribar a la reunió anirem un mica a l'esquerra i tornarem a seguir vertical fins a la reunió. R1 40 metres V / V+.

 Resulta re-confortable mirar des de la reunió al peu de via després de fer aquest llarg. 

 L'Ita gaudint d'aquest sensacional llarg.

 La via per davant autèntica surt vertical per la reunió superant una balma que no es pot assegurar, fa molts anys la vaig fer, ara no tinc la sereno necessària per repetir aquest passos i fem com la majoria d'escaladors que repeteixen aquesta via, surten per la dreta per seguir vertical, trobarem una reunió que xaparem amb una baga llarga i anirem a cercar la segona reunió just al peu de la canaleta.
R2 30 metres. IV+

 La primera reunió. 

 Arribant a la segona reunió. 

 El tercer llarg segueix per la canaleta que tenim just al davant nostra, un llarg bonic amb algun pas finet , però bonic.
R3 20 metres IV+

 Arribant a la tercera reunió.

 Després la panxa ja perd verticalitat i seguim amb una escalada de III fins una alzina.
R4 III 25 metres.
D'aquí seguim amb una grimpada de III fins el cim.
R5 40 metres III

 Com tots els cims arribar a dalt té premi, podem gaudir d'unes bones vistes sobre la Prenyada, Elefant i fins i tot La Mòmia treu el cap al fons. Les boires fines han marxat, però el vent segueix sent fort i fred.

Foto cim homenatge a Sant Jordi.

Descens: ràpel de 40 metres fins a la canal.

Material: 7 bagues exprés

Una gran clàssica que si encara no l'heu fet hi heu d'anar i si ja l'heu fet segur que la repetireu.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

Sant Llorenç de Montgai - Esperó Remacha - Via Cristian Gutiérrez - 18/04/2015

Sant Llorenç de Montgai és una zona que ens agrada anar-hi, un o dos cops a l'any hi fem cap. A la primavera el pantà està molt ple, els camps verds, tot convida ha passar-hi un bon dia. Aquest cop anem a l'Esperó Remacha, repetim via, però pel temps que disposem ja ens va bé.

 Una aproximació ben curta ens deixa a peu de via. En un tres i no res ja estem escalant. El primer llarg va marxant a la dreta de l'esperó, passos drets i algun de balmat amb bona roca, és la tònica fins arribar a uns passos abans de la reunió, aquí el tema és posa dret i ja cal tibar una mica.
R1 30 metres V, V+

Malgrat el dia està un xic nuvolat, les vistes són boniques. Ja notem que hi haurà un canvi de temps; calor anormal, les formigues passejant fora del seu cau, les orenetes volen alt, segur que a la tarda aigua. 

 L'Ita gaudint de la bona roca del primer llar.

 El segon llarg arrenca dret i amb pressa petita, això si és boníssima, un llarg que és manté en una dificultat constant de V+ fins a la reunió. 2ª R 20 metres V+.

 Sortim de la segona reunió per l'esquerra, ens venen uns metres molts drets, un xic desplomats, però amb uns passos molt francs amb pressa bona 6a+, després la cosa es tomba i ja per terreny més fàcil fins el cim.

 l'Ita a la segona reunió. 

 Restes de les antigues assegurances, ara està reequipada amb parabols. 

 Un pitó d'aquells que t'agrada trobar. 

 Un cop fet els tram difícil. 

 Això si que és una reunió còmoda, 

 Bones vistes des del cim. 

Material: 12 cintes expres i bagues de reunió.
Descens: caminant pel darrera.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Montserrat - Gorro Frigi - Via Opera Prima - 11-04-2015

Feia dies que no anàvem als Gorros i quan fa un temps que no hi anem ens agrada tornar-hi. Ens tocara repetir alguna via, però també ens agrada repetir aquelles vies que en tenim un bon record com és l'Opera Prima. Un itinerari ben trobat i obert amb un gust exquisit.

Un dia fresquet, però sense massa gent, només hem vist un grup a la Gorra Marinera, després poc a poc han anat venint cordades per totes les agulles. 

 El primer llar, surt de la canal, podrem localitzar el començament perquè hi ha un parabolt groc, i des d'aquí ja podrem veure els següents. L'Ita ha volgut començar i aquesta via té aquell tipus d'escalada que amb ella li agrada, progressa ràpid, va gaudint d'una escalada típica montserratina.

R1. 25 metres  IV+

Surto per l'esquerra de la reunió, un tram un xic més dret però amb bona pressa, després segueix vertical fins un xic abans d'arribar a la reunió que es tomba un xic.

R2 25 metres V, IV.

 El tercer llarg segueix recte, però a uns 5 metres de la reunió hi ha una balma que requereix un xic d'atenció, pressa bona però cal tibar una mica. després vertical fins una segona balma, aquesta no tan exigent, i després segueix per un tram més fàcil fins a la reunió.
R3 30 metres. V+ V.

 Veiem uns companys "panxeros"  a la Magdalena superior.

El quart llarg comença per l'esquerra per anar situar-se just sobre la reunió, aquí hi ha uns passos de 6ª que es poden fer amb A0, no m'ho penso dos cops i m'ajudo amb les assegurances, després hi ha alguns passos també un xic balmats, però ja no són tan exigents.

R4. 20 metres 6a (A0) V.

 L'Ita sortint de la 4a tirada. 

 Primers passos de la 5ª tirada.

La quarta reunió sortim una mica per la dreta per tornar a un diedre cec que ens permet superar uns trams drets, després ja per terreny més senzill fins el cim.

R5 45 metres V, V+, IV, III. 

Restem una bona estona al cim, gaudint de l'escalada, no volem corre, volem estar-hi una estona, ens fem fotos, mengem, i finalment baixem.

Ens ha agradat tornar a repetir aquesta via, ens havia deixat un bon regust i avui l'hem renovat.

Via: equipada. 12 bagues exprés i Reunions.

Us deixo la ressenya de l'escalatroncs que està molt ben feta.

Apa a escalar que el mon s'acaba.