Quan el dia es veu que serà de boires baixes i que després hi ha possibilitats de que s'aixequi, ens agrada anar a fer un tom pel Montcau, passant pel costat dels Cortins, Les Roques de la Coca i després enfilant per la vessant nord fins el cim.
Quan hem començat a caminar només estàvem envoltats de la boira, no veiem gaire bé res, però sabem, per altres vegades, que quant estàs proper agafar la trenca en direcció al Coll dels Cortins la cosa canviarà, i avui no ha estat una excepció.
Camí al coll dels Cortins.
Just estem a l'alçada de la boira, on hi ha la gran batalla amb el sol, són moments bonics, moments de sol i moments de boira, el contrast ens agrada, per això som aquí.
Enfilem la baixada fins a trobar el camí que ens porta a les Roques de la Coca, que podem veure envoltades de boira.
Un cop situat en un coll que ens queden les Roques de la Coca al costat, comencem a pujar per un caminet que segueix una carena adossada a les mateixes roques del Montcau. És un corriol que en alguns trams ens obliga a fer alguna grimpada. Està molt ben senyalat.
Aquí en teniu una prova de que està ben senyalat.
L'espectacle segueix, són moments que voldries retenir per sempre, entren pels ulls, passen pel cap i els assaboreixes al cor.
A dalt a la dreta podeu veure una persona que fa el contrast amb la immensitat del paisatge.
Quan arribem en un coll abans de fer la darrera pujada fins el Montcau ens apareix La Mola davant nostre.
Sempre ens agrada parar en aquest lloc, ens crida l'atenció aquests munts de pedres que els excursionistes han anat fent, envoltats de boira encara es marquen més sobre l'horitzó.
Montserrat lluitant per sobre de la boira, impressionant!!
Just davant nostre podem veure els emprius.
Ens parem una estona contemplant aquest espectacle.
Poc a poc, anirem pujant al Montcau, ens sembla que tornem a la civilització, gent, molta gent, crits, s'ha acabat la tranquil·litat.
Cim del Montcau 1052 metres.
Una excursió senzilla, curta, però amb dies com avui tremendament gratificant.
Fins a la propera.
