divendres, 13 de setembre del 2013

Pirineu - Cerler - Torre de Marfil - Via Alan Parsons Project - 25/08/2013

La Torre de Marfil, sempre és una bona alternativa quan la previsió de temps no és massa bona, en el nostre cas, estava previst un canvi de temps a migdia, per aquest motiu vàrem anar a fer aquesta via que teníem com a pendent.


1er Llarg, anem a buscar una fissura, que seguirem fins a la reunió. R1. 30 metres V.
De tant en tant cal mirar al darrere ja que les vistes sobre el Perdiguero són realment encantadores.

 2on Llarg. Seguim el diedre fins un petit sostret que passarem sense problemes. Després seguirem escalant el diedre fins que  es converteix en una xemeneia, al final sortirem a la dreta per fer la reunió. R2.  30 metres V+.
 La primera reunió des de sota el sostret. 
 3er Llarg, sortim a la dreta a cercar una llastra que ens permet progressar en bavaresa, passos molt bonics i que fan gaudir de l'escalada. Després progressarem en diagonal a l'esquerra fins a la reunió. R3 30 metres.
 La segona reunió.

Si voleu baixar a peu cal pujar un darrer tros, nosaltres hem baixat per la via en 3 rapels de 30 metres. Ull risc d'encallar les cordes.
 Darrer ràpel 

Bonica escalada amb bona qualitat de roca. Parabolts grocs però un xic distanciats. Podeu reforçar-ho amb assegurances flotants.

Apa, a escalar que el mon s'acaba. 

diumenge, 8 de setembre del 2013

Pirineu - Cap Long - Muralla sud del Ramougn - Via Raisin d'Ours - 23/08/2013



Quan arribes al pàrquing de Cap de Long, ja respires aire d'alta muntanya. Si que és veritat que el restaurant i els turistes li treuen un xic d'encant. Tenim dubtes, entre fe una via que sur del mateix pàrquing o anar una mica més lluny i fer-ne una altra més alpina. Finalment optem per la segona proposta.
Hem de creuar la pressa i agafar el sender que ens porta a "El pas du Gat", quan ja quedem per sobre els pins, i sota mateix d'aquest pas, hem d'agafar un sender que va per sota la cresta de Laquettes per una vira herbosa, el seguirem fins a situar-nos sota mateix de la via. 1h 15'. Des del pàrquing.   
 Segons la ressenya sembla que comença en el punt més baix, però realment hem de situar-nos un xic mes amunt sota mateix d'una gran canal, a la dreta de la mateixa veurem un diedre evident.
 El diedre del primer llarg
1er Llarg, pugem per una placa tombada però fineta, on hi ha el primer parabolt (des de baix no es veu) després enfilem per diedre evident on hi ha un segon parabolt. Progressem vertical fins a la reunió.  30 metres IV +  


1er bis. Cal fer un canvi de reunió de 10 metres fins un parabolt en un replà i sota mateix de la placa de la propera tirada,


2on Llarg. Sortim vertical fins un sostre, que el passarem a la dreta, després seguirem progressant vertical però lleugerament a la dreta fins a la reunió. 35 metres IV+ 

3er. Llarg.  Seguim vertical fins sota un sostre, superem el sostre directament per passar a la dreta i seguir per una placa vertical amb molt bona roca. 30 metres V.


 L'Ita entrant a la tercera reunió.

 L'Ita a la tercera reunió.
 4art. Progressen per una franja en direcció a l'esquerra. Ens situem en una placa vertical fins a la reunió. 15 metres. IV.

5è Llarg. Sortim per un diedre vertical i un xic difícil per anar a cercar unes plaques verticals fins sota una curta xemeneia que ens portarà al cim.


 Foto cim.

Camí de baixada bones vistes sobre el Llac de Cap Long

Via molt interessant amb unes bones vistes sobre els cims que ens envolten. Molt mes bonica del que pot semblar des de sota. Roca molt bona, equipament just, però de fàcil equipar amb assegurances flotants.

Descens:  pujar un xic mes per la cresta i trobarem un corriol que ens portarà de baixada al Pas du Gat. Especial atenció ja que el camí ens portarà a un fals coll.  Segui fins el proper i després pel mateix camí de pujada  fins a la pressa.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

divendres, 6 de setembre del 2013

Pirineu -Troumouse - Dalle di Maillet - Via Tonton Coinceurs - 21/08/2013


En el darrer Desnivel  (nº325) parlava d'aquestes plaques, i ens varem quedar amb la idea de que hi podríem anar aquestes vacances. Som a Gavarnie, i el Mur de la Cascada, baixa aigua per tot arreu, així que decidim canviar de plans i anar a un lloc més sec.


D'hora al matí pugem per la carretera que porta al cercle de Troumouse, passem el peatge sense pagar, encara no ha arribat el guàrdia.  Passem l'alberg Maillet i ja veiem la placa que porta el seu nom, només ens resta fer unes corbes més i ja arribem al parking. Sembla que la zona esta de moda, doncs ja hi ha dos cotxes.

 Des del cotxe, podem anar pujant per un corriol que està molt ben marcat amb les corresponents fites, amb només 30 minuts ja som a peu de via.
 Una cascada que la formen dos riuets que van a l'esquerra de la placa Maillet. 
 Malgrat es veu força tombada, si que podem veure la qualitat de la roca.

 Roc característic a peu de via.
 A la dreta podeu veure els cotxes i d'on surt el camí. 
 El primer llarg comença amb un bloc ple de canaletes de l'aigua per després anar progressant per una placa inclinada, on cal anar agafant " carrerilla" per fer els passos. 45 metres IV
 Petits passos en bavaresa del primer llarg.
 Passos de sortida del segon llarg V+
El segon llarg, ja es veu més difícil, un xic més dret i més finet, els primers passos per sortir de la reunió tambe hem de superar un tram amb les canaletes típiques del calcari, després es mante força fi, i cal anar fent de recleta a recleta. 50 metres V+, V.

La tercera tirada, ens obliga a fer un pas un xic difícil per sortir de la reunió, per després fe uns passos per l'herba. 15metres IV+



El quart llarg es tota una gran placa, que cal anar cercant les petites rugositats de la roca per anar progressant. 55metres V+.
Tant la via com les reunions estan molt ben equipades. No cal portar res més que bagues exprés 

El darrer llarg es una placa fàcil de 50 metres III.
Tot i que és una tirada de IIIº, resulta força interessant.

Tota la vall al fons. 
Durant l'escalada en pogut gaudir de tot tipus de flors..
La flor de neu, la flor del muntanyenc per excel·lència 

Tot i que la via esta equipada per rapelar-la, optem per baixar caminant per la banda esquerra (mirant a la paret)   tot seguint les fites que en 15 minuts ens deixen a peu de via.

Ens ha agradat el lloc, el tipus d'escalada, hem passat una bon mati.

Informació: Desnivel  325 i a la guia Plaquettes dans les Vallées des Gaves d'en Luís Alfonso.

Si en teniu ganes, amb un matí podeu fer totes les vies més importants.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

dimarts, 3 de setembre del 2013

Pirineu - Gourette - Pène Sarrière - Via Clàssica - Cara Est - 20/08/2013

Per segon cop tornem a ser Gourette, com l'any passat hi ha boira i no es veu un burro a quatre passes, però la meteo anuncia bon temps per demà, ens ho creiem i ens quedem a dormir aquí. 


La via sembla que s'ho val, està en el llibre de les 100 millors ascensions del Pirineu, una obra del gran alpinista Patrice de Bellefon.


Ens aixequem ben d'hora al mati i el cel està completament serè, ens sembla impossible.


 Comencem a pujar pel mig de la pista d'esqui fins que tomba a la dreta, després seguim una pista que poc a poc ens situarà al recte de l'inici de la via, només ens resta pujar una mica de pendent. Amb poc menys de 60 minuts serem a peu de via.
 Arribant a peu de via.
 El inici del primer llarg està moll, i està un xic polit, després va en diagonal a l'esquerra fins un punt que cal baixar un xic, remuntar per una canal amb molta herba fins a la reunió.
 Un tros amb herbes per entrar a la reunió.
 El segon llarg va guanyant alçada entre roca i replanets d'herba. Quan la cosa es posa una mica dreta, faig reunió.
 La segona reunió al peu d'un diedre.
 La tercera tirada, ja és una altra cosa, vertical, i amb bona roca, resulta una escalada disfrutona.
 Poc a poc anem guanyant alçada. 
 La quarta tirada, és senzillament una obra d'art, una placa que quant la veus de sota et sembla molt difícil, però quan hi ets resulta una escalada plaent, amb moltes recletes, i amb uns passos molt bonics, en aquest cas empalmem dues tirades.
 Gaudint del plaer de l'escalada. 
 La quinta tirada, diuen que és la més difícil  Només sortir hi ha una placa força fina, després hi ha una balma, malgrat li posen 5c es deixa fer molt bé, després cal seguir en diagonal a la dreta, amb una escalada difícil però molt noble.
 L'equipament està molt aconseguit, ja que obliga a escalar entre assegurança i assegurança.
 La roca és immillorable. 
 La sisena tirada, surt vertical per una placa molt bonica fins arribar quasi al coll, després cal passar a l'altra cara i fem reunió sota un sostre.





El setè  llarg ens portarà al cim, però abans caldrà superar la balma de sortida de la reunió, on haurem de tibar fort, després seguirem per uns diedres fins el cim.

Des del cim ens adonem que estem en un lloc fantàstic, estem envoltats de muntanyes totes elles molt boniques, amb unes vessants verdes com mai que baixen fins al fons de les valls,  totes elles plenes de tot tipus de flors. Els ramats de bens i vaques van pasturant per aquests prats, sembla tot plegat un paradís.



Ara ens toca baixar, però només hem de seguir un curriol que baixant pel llom de la vessant Nord ens tornarà a deixar al peu de les pistes. Cal tenir cura perquè esta molt mullat i es presta a unes bones patinades.

Aquesta escalada ens ha deixat molt satisfets, ens feia molta il·lusió fer-la i per fi l'hem aconseguit.

Material: cintes de reunió i 12 cintes exprés. Per anar més tranquils poder portar un joc d'aliens, però no són necessaris.

Apa, no us la deixeu perdre, és una gran clàssica del Pirineu.