Avui necessitàvem una via sense compromís per tal de provar con avancen les nostres lesions als canells.
La via Del Carles a la Gorra Frígia complia perfectament les nostres necessitats, però hi havia més cordades que havien pensat al mateix, fet que ens ha obligat anar al darrera d'una cordada, fent temps en algunes reunions. Tot i així hem gaudit d'un dia sensacional i una escalada força divertida.
Aprofitem per actualitzar la nostra ressenya.
Només començar ja veig que el dolor del canell persisteix, així que poc a poc i bona lletra.
Al darrere ja tenim una altra cordada, avui, com sempre, serà la via més repetida.
La Ita en el segon llarg.
Arribant a la segona reunió.
Iniciant el tercer llarg, no les tinc totes, el dolor del canell em dona sensació de inseguretat, però poc a poc, la cosa va sortint.
Els bons còdols ajuden molt en aquest tram un xic desplomat.
La Ita iniciant el tercer llarg.
Supera molt el bé els passos difícils d'aquest llarg.
Sortint de la reunió amb el Cavall Bernat al fons.
El dia és espectacular, un cel blau i transparent ens acompanyen durant tota l'ascensió.
Certament ja ha entrat la primavera doncs s'hi està de conya.
Enfilant el darrer llarg.
Ja ho tenim aixó, bones vistes sobre el Monestir que està ple de gom a gom.
Foto cim, plegant la corda.
Aprofitem que estem sols per gaudir d'aquests moments tan bonics.
Aproximació: des del Funicular de Sant Joan, agafarem el camí de Sant Jeroni fins que passem pel peu de la via.
La via: Segurament és la via més repetida de la Gorra Frígia pel seu equipament i dificultat moderada, tot i això, va ésser molt criticada quan es va obrir perquè les plaquetes estaven pintades de color verd amb esprai i perquè no respectava altres vies més antigues. Una escalada còmoda de 5 llargs, que seguirem molt bé gràcies al seu equipament amb parabolts i una dificultat màxima de V+.
1er. Llarg: 35 metres, 3b, 4b. Comencem a l'esquerra de la creu i pugem per la placa, primer molt fàcil, però ben aviat es posa un xic més dret.
2on. Llarg: 30 metres. 4c, 4b. Pugem vertical fins un tram més dret, però amb molt bons còdols. Un cop superat aquest tram la placa perd verticalitat i segueix per terreny més fàcil fins a la reunió.
3er. Llarg: 20 metres. 4b, 5c. Sortim rectes per terreny fàcil fins situar-nos sota del tram més vertical, altra cop ens trobarem amb uns bons còdols que ens permeten progressar per aquest tros més difícil.
4art. Llarg: 35 metres. 4c, 4b. Sortim amb lleugera tendència a la dreta, passarem una franja vermella i després seguirem verticals fins a la reunió.
5è. Llarg: 35 metres. 3b, 5b, 4b, 3b. Pugem per la placa fàcil fins que veurem que els parabolts marxen a la dreta, un pas desplomat però ben assegurat ens farà entra a la part final de la via.
Descens: en ràpel, dos ràpels per la cara est, un de 20 metres i un segon de 50 metres que ens deixarà a la canal que ens portarà al peu de via.
1ª Ascensió: 1987 per A. Cardona, A. Céspedes, i Q. Prats.
Material: 10 cintes + R.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
