Tornem a quedar amb els companys Sergi i Montse i també ens acompanya en Xavier Sola. Un cop més tornem a Montserrat Sud i sense cap via prèviament acordada, així que anem fent camí i al final ens decidim per anar a repetir la via l'Avi Joan.
La nostra ressenya
La Montse i en Sergi en el primer llarg.
Superant el petit ressalt del segon llarg.
El Xavi en el tercer llarg, on hi trobarem passos finets i un xic polits.
Malgrat està polit el llarg és molt bonic.
La Ita treballant els passos finets.
En l'esperonet del quart llarg.
En el darrer llarg, amb una entrada fina i amb la roca molt polida, sort que només son els primers metres, després és un llarg molt bonic.
Gaudint del cinquè llarg.
Ben contents en el cim.
Foto cim.
Aproximació: Deixarem el cotxe a Collbató al c/ Graus i pujarem pel camí que va a les dreceres de Fra Garí i dels Graus, deixarem la trenca que va la Codolosa i després la drecera de Fra Garí, seguirem en direcció oest per la drecera dels Graus i ben aviat estarem sota del peu de via.
La via: itinerari de cinc llargs, amb bona roca i poc compromís gràcies al bon equipament amb parabolts i algun pitó. Amb el temps s'ha convertit en una clàssica del sector. Recomanable.
1er. Llarg: 40 metres. III, III+, 4 parabolts. Escalada de placa que va un xic per sota del fil de l'esperó.
2on. Llarg: 30 metres. IV+, IV, I. 2 parabolts 1 pitó. Sortim verticals fins un pitó, després trobarem un ressalt més i entrarem en terreny molt fàcil fins a la reunió.
3er. Llarg: 30 metres. V, IV+, III. 4 parabolts i 2 pitons. Comencem per la dreta de la reunió per anar en tendència a l'esquerra fins a buscar l'altra vessant, després seguirem per una placa agradable d'escalar fins el cim que haurem de fer un flanqueig amb lleugera baixada fins a la reunió. Compte que és molt fàcil passar-se aquesta reunió.
4art. Llarg: 30 metres. IV-, II. 4 parabolts. Seguim verticals per una placa amb molt bona roca fins que haurem de flanquejar a la dreta fins trobar la reunió al peu d'una placa.
5è. Llarg: 30 metres. V+, V, IV. 9 parabolts i 1 pitó. Els primers dos passos són els més difícils de la via, cada cop em semblen més difícils. Les presses són petites i estan ben gastadetes. Un cop superat aquest tram, ens trobarem una escalada plaent fins el cim.
Descens: caminant pel Camí de les Bateries, o per la drecera que surt sota la senyera que hi ha pintada.
Material: 10 cintes exprés + R.
Oberta per: Joan i Laia Girault 2011
Apa a escalar que el món s'acaba!!
