Variant Cabré - El Castell Dalmau - La Riba. 29/11/2025

El 19/08/1979 vàrem pujar per primer cop aquest bonic monòlit, ho vàrem fer per la via normal, una xemeneia curiosa. Han passat 46 anys fins que no ens hem decidit a tornar-hi. De fet han passat tants anys que gairebé no recordàvem res. Tornar-hi a pujar ha estat una experiència molt agradable.   

La nostra ressenya.

Començant la via. 

En aquest castellot hi ha 18 vies i totes elles estan senyalitzades amb aquests cartells tan grans. Val la pena donar-li la volta i veure l'inici de totes les vies.

El primer llarg puja per una fissura / diedre on hi trobareu un parell de pitons, però ho podreu amanir al gust amb un joc de friends.

Just on està la Ita és on hi ha la primera reunió, però nosaltres hem seguit fins la reunió de la via de ponent, doncs hi ha dos parabolts, encara que són de 8 mm. En la primera hi ha un bolt i un pitó.

Aquest metres de placa de forats té uns passos ben bonics.

Gaudint d'aquest curt llarg.

Mirant per on va el segon llarg, en principi semblava que anava per un empotrament tombat, però després hem vist que baixant una mica es podia anar a l'esquerra i pujar vertical per un bon diedre.

Foto cim.

Preparant el ràpel per la vessant sud est. 

Un ràpel de 30 metres ens deixa just al peu de via.

La vessant oest.

Aproximació: Passarem el poble de La Riba i seguirem direcció a La Farena fins a sortir del poble on trobarem un aparcament a ma dreta en el camp de futbol "Els Masets".  Després anirem per la carretera uns 200 metres fins que veurem una pista encimentada que indica a la Font del Pasqual, anirem pujant per la pista que va fent varies voltes, fins que arribarem a trobar el GR, en aquest punt agafarem el GR que puja per la nostra dreta i que ens portarà fins el peu del Castell Dalmau. 40 minuts. La nostra ruta Wikiloc

La via: malgrat que és una variant perquè enllaça amb la via Ponent, és un itinerari molt ben trobat i bonic per aconseguir aquest bonic agullot. Recomanable.

1er. Llarg: 25 metres. 5b, 4b. 2 pitons, i 1 bolt de la primera reunió. Començarem per unes fissures fins que trobarem el primer pitó, després seguirem verticals i trobarem un segon pitó (compte que es belluga força), superarem un petit ressalt i anirem a l'esquerra on trobarem la reunió. Nosaltres hem seguit amunt fins a la propera reunió de la via ponent. L'equipament ens ha semblat millor.

2on. Llarg: 15 metres. 4b.  Sortim de la reunió i baixarem uns metres per poder anar a l'esquerra i trobar la fissura que ens portarà al cim. Poc abans trobareu una reunió amb dos parabolts. Nosaltres hem seguit i hem fet la reunió en el cim en un bon pont de roca.

Descens: ràpel de 30 metres per la cara sud-est. L'equipament està molt rovellat i com són dos espits no fa massa gràcia. 

Oberta per: S. Figuerola i M. Queralt. a mitjans dels anys 40. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Josep Fatjó Gené - Contrafort Est del Serrat de la Palomera - Ecos - Montserrat - 27/11/2025

Aquesta setmana vàrem veure la piulada d'en Jordi Pina sobre aquesta via, que va just un xic més amunt d'on havíem anat a fer vies esportives, ens ha motivat per anar-hi.  Una via curteta ideal per aquesta època que els dies són més curts.

Un primer llarg amb molt bona roca i on haurem de reforçar les assegurances amb alguns friends. (Foto Ferran de la Rosa).

En Ferran a l'inici del primer llarg, un tram força vertical.

Arribant al flanqueig que porta a la primera reunió.

Arribant a la primera reunió.

Ja en el tram més fàcil del primer llarg.

En el segon llarg haurem de superar un bonic desplom.

Malgrat es veu molt desplomat des de la reunió, en un parell de passos d'estrep es pot resoldre.

Després sortirem per l'esquerra anant a buscar un mur molt vertical i amb molt bona roca.

En Ferran barallant-se en el desplom.

En Ferran gaudint dels darrers metres.

Arribant al cim.

Ja ho tenim aixó. 

Un ràpel de 40 metres ens tornarà a peu de via. 

La ressenya dels germans masó. 

Aproximació: des de l'aparcament anirem a Can Jorba, després seguirem per la pista que va al Castell fins just arribar a una corba en baixada a ma esquerra. Uns metres abans trobarem el camí que ens pujarà al Serrat de la Palomera. El camí està molt ben marcat amb senyals vermelles. Aquest camí puja dret i guanyes alçada ràpidament.  Quan passeu pel peu de les vies esportives haureu de pujar per la canal fins al peu de via. Costa un xic veure el primer espit. 

La Via: una via de dos llargs, que tot i ser molt diferents, tenen en comú la seva bona roca. Tot i ser un itinerari molt curt, resulta ideal per aquestes dates que el dia es curt. La seva orientació est, assegura el sol fins més tard de les 13h. Recomanable. 

Via dedicada a en Josep Fatjó Gené, gran escalador, alpinista, escriptor i cronista de l'història de l'escalada a Montserrat, que ha deixat constància en el seu llibre: Història de l'Escalada a Montserrat. Just actualitzat recentment. 

1er. Llarg: 30 metres. 4b/4c.  2 espits i 2 ponts de roca.  Pujarem en tendència a l'esquerra fins el primer espit i després seguirem vertical fins un pont de roca, Abans però podreu posar un alien groc molt bo. Tot seguit pujarem vertical fins a trobar un segon espit i després un  pont de roca amb molt mal estat, però que podreu reforçar amb un alien vermell. A continuació pujarem vertical fins a sota d'una fissura transversal on podreu posar un altre friend per assegurar el segon de corda. Ara només ens quedara un flanqueig a la dreta fins a la reunió.

2on. Llarg: 20 metres. Ae, 4b, 5c, 5b. 5 parabolts i un pitó.  Pugem uns metres molt fàcil fins sota del desplom on trobarem un pitó on no caldrà que ens hi pengem, doncs arribarem sense problemes al primer parabolt, després farem 2 o 3 passos d'Ae i sortirem a l'esquerra per situar-nos sota d'un muret molt bonic i vertical, que un cop superat arribarem a la reunió.

Descens: ràpel de 40 metres des de la segona reunió.

Material: 8 cintes exprés, joc de friends fins el C1. i un estrep. 

Oberta per: Òscar i Albert Masó Garcia el 10/03/2012

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Agulla d'en Bardolet - Via Normal - Agulles - Montserrat 25/11/2025

 L'Agulla d'en Bardolet està situada a la vessant est del Coll de Guirló, mirador de la cara oest de la paret d'Agulles i del torrent de la Diablera. Una agulla que no supera el 5 metres, però la seva situació, les seves vistes la fan atractiva.

Nosaltres venim rebotits pel vent i el fred de la Roca de la Montse ens serveix de premi de consolació.

La nostra ressenya

Petita però ben esvelta. 

Malgrat que voltant a la vessant nord la dificultat decreix, aprofitem per pujar per la cara est que li dona un passet ben bonic i amb unes bones vistes sobre la paret oest d'Agulles.

Un cop el cim gaudirem de les vistes del seu entorn.

Poc a poc acabem pujant-hi tots.

Després baixem per la vessant nord per trobar el camí més senzill. 

En Ferran gaudint d'aquest petit cim.

Ara ja hi som tots. 

Aproximació: des de Can Maçana pujarem per la pista fins el coll de Guirló i tot seguit agafarem un corriol que ens portarà al cim del turó de Guirló. Des d'aquí seguirem un camí força difuminat que baixa per la vessant est fins al peu de l'agulla.

Escalada: escalada senzilla de uns 5 metres que comença a la vessant sud, i volta a la vessant nord per pujar el cim. Si li volem donar una mica més de color podrem pujar per la vessant est. 

Descens: desgrimpant amb atenció per la via.

Primera ascensió coneguda: Josep Barbera  en l'any 1970 en el transcurs de l'Operació Montserrat.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

  

Roca de la Montse - Via Aresta Brucs - Agulles - Montserrat 25/11/2025

 Avui pensàvem que en el Torrent de la Diablera, estaríem protegits del vent i que al solet podríem escalar un parell de vies. Ja ens havíem fet la idea que el sol hi tocaria un xic tard i per aquest motiu hem començat a caminar més tard. Però la realitat ha estat una altra de ben diferent; el sol hi ha tocat més tard del que esperàvem i el vent ens ha fet la pasqua. Tot i així ens hem posat a l'aresta brucs i ja n'hem tingut prou. Hem deixat per un millor dia la via que volíem fer a la Roca dels Veterans. 

La nostra ressenya 

La Roca de la Montse.

Quan hem començat encara no hi tocava el sol a tota l'aresta, la roca és molt bona i segur que es pot fer en lliure, però avui, amb el fred que feia, ens costava agafar-nos als mosquetons. (Foto Arseni Lago)

La Ita pujant abrigada amb tot el que portava. 

l'Arseni pujant amb Top Rope. (Foto Ferran de la Rosa)

El cable del ràpel (Foto Ferran de la Rosa)

Quan he arribat a la reunió m'he agafat a un cable que unia els dos parabolts i se m'ha quedat als dits, no he caigut perquè estava ben agafat amb l'altra ma. Nosaltres hi hem deixat una baga. 

Aproximació: des de Can Maçana agafarem la pista fins a coll de Guirló on agafarem la pista que surt a ma dreta i que baixa ràpidament al Torrent de la Diablera. Seguirem per la pista fins que veurem que estem sota la roca. D'aquí només ens quedarà pujar uns metres fins el peu de via.

La Via: itinerari d'un sol llarg, amb bona roca, equipat generosament amb parabolts, que puja per l'esvelta aresta, on podrem gaudir de passos bonics mercès a la bona roca. Els primers metres els podrem superar en Ae i quan es tomba una mica seguirem en lliure fins a la reunió.

Descens: ràpel de 20 metres per la cara est, just per on puja la via Montse. 

Material: 9 cintes exprés i un estrep. 

Oberta per: Francesc Garcia, Ramon Majó, Josep Moragas, Emili Martinez, i Enric Sales 1/2001.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

La Tribu - Paret de la Codolosa - Montserrat 22/11/2025

 Avui feia un dia ben transparent gràcies al vent que ha bufat aquest dies, al mateix temps feia una mica de fred. Els primers freds sempre es noten més. Vist el panorama hem agafat l'opció còmode que és anar tard a la Codolosa i ja veurem la via que farem. Hem anat tan tard que la feina que hem tingut per aparcar. 😜

La nostra ressenya .

Al final ens hem posat a la via La Tribu, al peu ens hem trobat al Lluís Nadal i  company que feia temps que no ens trobàvem. Ha estat bé fer-la petar una mica.

El primer llarg la fet la Ita, hi ha algun pas que comença a patinar mica. Certament l'he trobat més difícil que el darrer cop. De fet, tota la via l'he trobat més difícil. Que hi farem.....

Mirant com atacar a la segona tirada, el desplom es potent i les piles no tant... 

Ben penjat en el segon bolt, mirant com en podia sortir. Després la dificultat baixa una mica, i amb una pressa abundant que et fa gaudir de l'escalada en placa fins a la reunió.  

La Ita arribant a la segona reunió.

La Ita en el tercer llarg. Avui li he demanat que em deixi una baga al primer bolt per si de cas, al final no l'he fet servir, però m'ha costat molt tot i anar de segon. Ella un cop superat aquest pas, s'ho ha fet amb molta solvència fins a la reunió. 

Autoretrat. a la segona reunió.

La placa del tercer llarg és vertical i molt bonica d'escalar.

La tercera reunió.

El darrer pas bonic de la via.

Avui ho hem encertat, doncs ens ho hem passat molt bé gaudint d'aquest matí al solet acompanyats de bona roca.

Aproximació: Des de Collbató, concretament del Carrer dels Graus, agafarem la drecera del Frai Garí, fins que veurem que surt un camí molt marcat a la nostra dreta, el seguirem fins al peu de paret.

La Via: itinerari que va pel mig de la paret i molt ben aconseguit. Totalment equipada. Recomanable

1ª Tirada: 35 metres.  IV, V-. Ens situarem a la vertical d'un gran arbre i veurem que per sota a la seva dreta es veuen dos parabolts que marquen els primers metres. Superat aquest tram anirem darrere de l'arbre i veurem un tram força vertical i un xic difícil però que està ben assegurat. Superat aquest tram la tirada es tomba fins a la reunió.

2ª Tirada: 25 metres. Ao o Ae, o 6b, V+, V. Sortim per l'esquerra de la reunió fins situar-nos sota d'un tram desplomat, sembla lluny la primera assegurança però si ens estirem s'arriba bé. Des d'aquí i en funció de les nostres forçes, farem 2 passos Ao, Ae, o en lliure per entrar en la placa que gaudirem fins a la reunió. 

3ª Tirada: 20 metres. 6a o Ao, V+, V. Des de la reunió sortim verticals  per anar un xic a l'esquerra i després tornar a la dreta fins el segon parabolt, des d'aquí anirem un xic en tendència a l'esquerra i després vertical fins a la reunió. Des d'aquí ja podem baixar en 2 ràpels fins a peu de via. Si voleu baixar  caminant us quedarà un llarg fins el cim. 

4ª Tirada: 15 metres. IV. Des de la reunió anireu per terreny fàcil a la dreta fins sota d'una placa assegurada amb un parabolt. Un cop superada aquesta placa trobareu la reunió. 

Descens: podeu baixar en dos ràpels des de la tercera reunió o caminant des de la quarta.

Material: 7 cintes + R i 1 estrep opcional.

1ª Ascensió: Josep Escofet i Jean Ch. Peña. any 2008.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via: La Bavaresa - La Falconera - Garraf 20/11/2025

 Avui, totes les previsions meteorològiques marcaven baixada general de temperatures, així que pensem que anant a escalar arran de mar, segur que tindrem millors temperatures i certament, ho hem encertat de ple. Hem tingut un matí genial i no hem passat gens de fred. Hem estat de conya. 

La nostra ressenya.

Anant a buscar la bavaresa hi trobarem uns passos que cada cop estan més afinats i em costen més. Avui fins i tot he fet algun Ao. Tot i que hi han posat alguns bolts nous, hi ha trams que les assegurances no donen massa confiança i no estic convençut que puguin resistir una caiguda. Així que a mitja bavaresa he posat un alien groc per anar més tranquil.

Passos finals de la bavaresa (Foto Arseni Lago)

La Ita enllestint la bavaresa. (Foto Ferran de la Rosa)

Ara ja ens toca el sol i estem súper bé.

La Ita a la primera reunió. 

Iniciant el segon llarg.

L'Arseni arribant a la primera reunió.

Entrant a la segona reunió. Certament escalar sobre el mar té un plus.

La Ita en el tercer llarg, un llarg per gaudir. 

En Ferran i l'Arseni en el segon llarg. 

En Ferran gaudint del segon llarg. (Foto Arseni Lago)

Passos divertits per entrar a la tercera reunió.

En Ferran a la segona reunió.

Penjat de la reunió i utilitzant el gran angular aconseguim aquesta bonica foto amb el port al fons.

Amb el material plegat ens enfilem fins el cim, per anar tot seguit al fer un bon dinar al Port. Ha estat un matí genial i que no ens ho esperàvem.  

Aproximació: des de l'aparcament anirem caminant fins arribar en uns blocs, després pujarem per un corriol fins a un replanet on hi ha una reunió. 5 minuts. Atenció que ara l'aparcament és zona blava i sembla que ja comencen a cobrar en els mesos d'estiu. 

La via: Escalar sobre el mar, sempre té un plus. l'itinerari està prou bé, en el primer llarg trobarem una bavaresa molt bonica, en el segon pujarem per un esperó prou interessant i el darrer llarg també està prou bé. Recomanable. 

1er llarg: 25 metres. V, V+, IV.  Començarem anant a l'esquerra per situar-nos sota de la bavaresa, en aquest punt trobarem un pas amb la roca molt polida, (possibilitat de fer Ao) després entrarem a la bavaresa que es deixa fer molt bé. Al final de la mateixa anirem un xic a la dreta i després vertical fins a la reunió.

2on. llarg: 20 metres. IV-, IV+.  Sortim per l'esquerra de la reunió fins arribar en un replà, després pujarem en tendència a la dreta i trobarem un parabolt, farem un curt flanqueig a la dreta per trobar un diedre, pujarem pel diedre i després per la placa fins a la reunió.

3er. llarg: 30 metres. IV, IV+, V.  Sortim per l'esquerra de la reunió i després pugem per terreny fàcil a buscar un diedre sota d'un bloc, ens posem sobre el bloc i després per una placa fins a la reunió. (si voleu fer alguna altra via, des d'aquí podreu baixar rapelant).

4art. llarg: 20 metres, IV. I.  Sortim per l'esquerra amb un pas molt bonic i amb una presa extraordinària, que ens deixarà en un replà on hi ha un cable, ara només ens queda un grimpada fins al final del cable que farem reunió. Des d'aquí ja pujarem caminant fins el cim.  

Descens: des del cim anirem en direcció sud per un corriol que ens portarà en un collet, des d'on veurem que surt una pista que seguirem fins a passar el túnel per sota del tren i arribar a l'aparcament. 

Material: 10 cintes exprés + R.  Opcional: podrem portar un joc d'aliens que ens anirà bé per reforçar algun pas, tot i que hi ha bolts nous, algunes assegurances estan molt velles.

Apa a escalar que el món s'acaba!!