Hem sortit de casa sense massa documentació, fet que s’ha traduït amb una bona estona fins que no hem trobat la forma d’anar-hi. M’he confiat massa i això es paga. Finalment hem trobat el caminet que ens ha deixat a peu de via.
El dia es presenta fresquet, una mica de vent que després d’aquestes calors s’agraeix.
La via comença una mica més a munt de la via Josep Barbera, seguint el mateix camí.
El primer llarg resulta una mica estrany, primer vertical, després flanqueig a l’esquerra ascendent fins a la reunió.
En Manel pujant de segon el primer llarg.
El segon llarg, possiblement és el que presenta millor roca de tota la via, és vertical i amb uns bons còdols que permeten apurar en lliure i quan ja no pots més, amb algun A0, vas seguint, després quan perd una mica de verticalitat, es converteix amb una escalada molt bonica fins a la reunió.
El tercer llarg l’hem fet fins el collet que formen La Punta Pam a Pam amb el Mirador de Sant Joan.
El quart llarg cal pujar per un esperonet tenint cura amb la roca, ja que hi ha alguna llastra que no està massa segura. Tot i així, és un llarg molt ben aconseguit. Podeu veure a l'Ita a la reunió.
Arribant a la 4ª reunió, al fons podem veure la Punta Pam a Pam.
L'Ita a la quarta reunió.
La quinta tirada esta molt ben aconseguida, vertical, ben equipada que permet pujar amb tranquil·litat, només hi ha algun pas que encara té algun còdol no massa consistent, però a mida que es vagi repetint quedarà un llarg molt bonic.
Un cop passat el tram més dret faig una fotografia a la reunió.
Un cop arribem al cim del Mirador de Sant Joan podem veure els camps de la Vinya Nova.
Un cop al cim, podem veure el nostre Cavall Bernat. Enrere queda una bona escalada, amb una bona vista sobre La Plantació, on hem pogut gaudir de la tranquil·litat d’aquesta zona, segur que hi tornarem per fer la via d’en Josep Barbera.
La ressenya la podreu trobar en el bloc d'en Joan Prunera: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvwVk81QK5Bdr5a5mFmKY5VyWlSPU3CQ4upHCJCkwHRWh09bNMrzEw9YE4iJFUgOfEpaVd2gUpzUiTpKI4nov-p9a25WV1pQfJrwC4BPFMm8a-2Y0JlFH4BVWy2s1WdECFHGBsa55CcLQ/s1600/Pitu+i+Nuri.jpg
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!!!
Aquesta època de l'any cal pujar per la pista de Vallibierna amb els autobusos que fan aquest itinerari, també estàs condicionat als seus horaris, però hem de dir que quan hi ha molta gent, també ho gestionen. 
Encara que no som a la millor època, les flors ens acompanyen durant tot el camí.
Després seguim per una pas estret que ens porta directament al Llac petit de Llossàs a 2540 metres, arribats aquí, tenim dues possibilitats començar a pujar per uns trams molt drets o seguir progressant fins el fons de la Vall i després girar a l'esquerra directa per sota del Rusel.
Una vista de Montgarri
Pugem al pàrking dels Amprius a l’estació d’esquí de Cerler i amb un temps força ennuvolat comencem a caminar capa el coll de Basibe, com està tot molt moll, anem pujant pels camins de les pistes. Arribats al coll, parem a esmorzar , anem força abrigats, ja que fa un vent una mica fort.
Finalment hem aconseguit sortir a les 10 del matí arribant a la Canalada a les 11 del matí, acordem amb el taxista que arribarem a les 5 de la tarda. És molt tard, però avui donen una previsió del temps immillorable, sol per tot el dia.
Pugem ràpidament fent ziga-zagues pel costat de la cascada fins arribar sota mateix del refugi, ara ja podem veure el Pic de Certascan, sembla força lluny. 
Les muntanyes que envolten l'Estany Tort pujant a l'Estany Vidal.
Pugem fins l'Estany Tort, d'aquí comencem a pujar per la vessant obaga fins l'Estany Vidal, camí bo, sense problemes, es veu que fa anys i per les obres hidroelèctriques, van adequar aquest camí per poder pujar amb els animals de carrega. Tota l'estona podem veure l'Estany Tort, que el veiem força baix, sembla que estan xuclant les seves aigües.A l’Estany Vidal ens parem esmorzar, mentrestant, observem la forta pujada que ens portarà fins els Llacs Vidals d'Amunt, sota mateix del Pic Tort. Poc a poc anem guanyant alçada per una forta pendent i quan ens sembla que estem arribant a un collet, ens quedem bocabadats al veure els petits Llacs Vidals d'Amunt, sembla impossible poder pujar a ple més d'agost per aquesta vall tan bonica sense ningú més que nosaltres tres.Des dels llacs, ja veiem el Pic Tort i el Pic Vidals, optem per pujar directament al primer, anem a guanyar l'aresta que ens portarà fins el cim.
