Follow by Email

diumenge, 26 de novembre de 2017

Penya Segat Falconera - Sector Port - Via Miramar.

Aquestes èpoques de l'any ens agrada anar a La Penya Segat de la Falconera - Garraf. Escalar a la vora del mar,  amb una temperatura agradable i una roca excel·lent són al·licients suficients per anar-hi. Avui hem engrescat al Miquel que ha baixat de les muntanyes per escalar al mar i li ha agradat força.

Fa uns dies vaig veure uns comentaris de re-equipament d'aquesta via i conjuntament del bon record de la via Vertical ens ha animat a anar-hi.

Aproximació: des del Port del Garraf seguirem per un camí que ens portarà en 5 minuts al peu de via.

1er Llarg. 30 metres IV/IV+. Baixem una mica a cercar un sellament i després anem seguint flanquejant a l'esquerra cercant els passos mes evidents, poc abans d'arribar a la reunió trobarem un parabolt, entremig ens podrem assegurar sense problemes amb assegurances flotants.

2on Llarg, 35 metres, V+, 6a, V. Sortim a la vertical de la reunió fins un pitó, després anirem navegant per una roca excel.lent i un equipament molt bo. Sense dubte aquest és el llarg estrella d'aquesta via.

3er Llarg. 20 metres, III, IV/IV+. Anem a la dreta a buscar un diedre molt marcat. els primers passos són fàcils però cal tenir cura amb la roca, després trobarem 2 assegurances antigues que podrem reforçar al gust per sortir pel diedre. Reunió a l'esquerra.  Després sortirem caminant  per la dreta fins a situar-nos al peu del següent llarg. Pitó de referència i Assegurances al vertical.

4art Llarg. 25 metres. V, V+.Sortim verticals amb una roca extraordinària que ens permetrà gaudir d'una escalada molt bonica.

5è Llarg. 20 metres:  IV+  III .Nosaltres hem sortit  vertical de la reunió sense assegurances però que es poden posar sense problemes. Reunió en un sellament que surt un cable.


1ª tirada.


1ª Tirada de flanqueig 


Arribant a la primera reunió. 


Gaudint del 2º llarg


En Miquel content d'aquest segon llarg. 


La segona reunió.


El diedre de la tercera tirada


Entrant a la 3a reunió. 


En el mateix pas l'Ita.


Quart llarg.


Molt contents al Cim


Ressenya de la via.

Molt bona feina de reequipament de Ceci Blanquez, Oriol Pascual i Luis Alfonso. Moltes gràcies!!!

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dissabte, 4 de novembre de 2017

l'Agullola de Rupit - Via Normal 01/11/2017

Segons la llegenda hi havia un gegant terrible i cruel que no parava d'espantar tota la gent d'aquestes contrades. Els hi prenia les ovelles, remats i fins i tot algun pastor en va sortir malmès dels seus atacs. La gent vivia esperuguida i no gosaven sortir de casa.
Cansats de la situació un dia es varen reunir els veïns per parlar del que podien fer per defensar-se d'aquest gegant. Desprès de molt discutir es donaren compte de que amb els medis humans no solucionarien el problema i varen invocar l'ajuda divina. Déu escolta les seves pregàries i els hi va enviar com a protector a l'Arcangel St. Miquel.

Un matí St. Miquel i el gegant que en realitat era en Llucifer, tingueren un terrible combat, on l'Arcangel el va fer sortir amb la cua entre cames, però amb la ràbia al cos el gegant posar un peu al Far i l'altre al pla Boixer, i amb l'espasa al cel, la va fer baixar amb tota la seva fúria contra la cinglera   de l'Agullola i aquesta es migpartí i quedant per sempre més l'agulla separada del cingle. 

Davant d'una llegenda així, quin escalador es pot resistir d'escalar aquest monòlit i conèixer de primera ma aquesta llegenda.


L'Agullola  de Rupit


Aquest monòlit situat el vell mig de les Guillaries i acompanyat d'un paisatge meravellós on molts dies al matí té que lluitar contra la boira que l'envolta per poder gaudir del sol, no presenta una escalada difícil, però si un xic singular per la qualitat de la roca.

Aproximació: Des de Rupit agafem un carretera que creua el riu i va en direcció al Salt de Sallent, primer asfaltada i després, just quan ens desviem a l'esquerra, sense asfaltar, fem unes metres per aquesta pista i ja arribarem en una gran esplanada que a la nostre dreta surt una pista que està tancada. Deixem el cotxe i enfilem per aquesta pista que va pel pla de Fàbregues. Quan portem uns 15 minuts veurem que a la nostra esquerra surt un corriol que va a buscar el Grau de Saltabocs. Seguim per aquesta canal fins que estem al peu del cingle, després seguirem per un corriol molt feréstec al costat mateix del cingle fins arribar a l'Agullola. 

La via comença en un replanet a la cara sud on hi ha una fita molt petita.

1er llarg: 25 metres. III, II.  a equipar. Comencem per una canal marcada, per seguir després per entre mig dels arbres fins a trobar una cornisa que ens deixarà en un arbre molt ferm on farem la reunió. 

2on llarg: 15 metres. Vè, IV, III  Sobre mateix de la reunió ja veurem un químic que ens assegurarà el pas més difícil de la via, després seguirem per terreny més fàcil passant per una instal·lació de ràpel que deixarem a l'esquerra per anar a buscar una savina molt gran on farem la segona reunió. 

3er llarg: 30 metres, IV+ III, IV, III. 2 químics, tac en mal estat i un pont de roca. Sortim vertical, els primers passos força bruts per entrar en una xemeneia/canal on trobarem un tac antic, podem posar un camelot vermell per assegurar el pas, després hi ha un pont de roca sobra mateix, (compte amb el fregament de les cordes) d'aquí anem a l'esquerra per anar progressant per unes plaques assegurades amb dos químics. Reunió en l'instal·lació de ràpel.



l'Ita sortint de la primera reunió. 


Canal/xemeneia del 3er llarg


En Miquel al mateix lloc.


Tac de fusta ple d'història. 


En Miquel prop del cim. 


Ja casi som dalt. 


Foto cim 


Arribats el cim val molt la pena parar-se una estoneta a contemplar el paisatge. 


L'Agullola projectada a la vall


En dos ràpels de 30 metres tornarem a la base de l'agulla. Compte que el primer va molt just. 

Us deixem la ressenya del Col.leccionista de vies que està molt ben feta: aquí


Apa a escalar que el mon s'acaba!!!