diumenge, 29 d’octubre del 2017

Roca Regina - Via Aresta Ribes - Vidal . 28/10/2017

Era principis de l'any 1973, jo feia pocs mesos que havia sortit de l'hospital i encara estava en fase de recuperació, tot i així, les ganes d'escalar era molt grans i vàrem veure publicada la ressenya de l'Aresta Ribes Vidal a Roca Regina. Es veia una via llarga, però no massa difícil, just el que em feia gracia. Amb els meus amics , Jordi, Ramon i Miquel vàrem dormir al costat mateix de la pressa, un lloc on hi havia una cova amb una porta que deien que hi feien xampinyons, just on surt el túnel de la carretera actual.

Al matí ens vàrem llevar i vàrem fer la curta aproximació, teníem una cordada al davant de Sant Cugat, no recordo els noms, si que recordo que vàrem anar fent fins a la 3ª tirada on per culpa d'un  despreniment els que anaven davant van caure i després tots vàrem baixar.

Aquesta via sempre m'havia quedat pendent i, a voltes i volia anar i altres ho volia deixar estar, però aquesta setmana la Ita ha vingut amb la ressenya impresa i amb ganes d'anar-hi. Potser és el moment de provar-ho. Som-hi!!


Des del pàrquing comença a tocar el sol a la part alta. 


Al matí feia un xic de fresca, vent del nord i el sol encara no tocava a la via quan l'Ita molt decidida comença la primera tirada, els primers passos són estranys, segurament és el començar, després ja et poses en solfa i vas fent.


Primers passos de la via. 

Després del primer llarg cal caminar una mica fins situar-nos sota del següent ressalt, el camí està ben fressat.

El segon llarg és una grimpada bonica, on cal tenir cura del fregament de les cordes i també de la qualitat de roca. Altre cop tornem a caminar fins el peu de la següent tirada.

La tercera tirada comença per un diedre i després unes plaques fins situar-nos en un lloc vertical però amb un blocs que un dia cauran, anem en compte els superem trobarem un pitó amb un filferro, millor no agafar-lo i agafar un parabolt que hi ha a sobre, seguim fins una sabina on fem la reunió. Després fem un canvi de reunió un xic més amunt. 


Inici de la 3ª tirada.


3ª tirada superant els blocs inestables. 

La quarta tirada és curta, cal superar un ressalt, l'Ita li costa trobar el pas, és un xic llarg i això li dificulta mes. 


Iniciant la 4ª tirada.


Superant el pas de la 4ª tirada. 

La cinquena tirada sortim per l'esquerra pujant per l'aresta, passos bonics fins un punt que cal anar a l'esquerra (parabolt) un pas fi per arribar a un pitó, després uns passos atlètics en portaran en una placa, sobre mateix veurem un sostre que en barra el pas, sortim per la dreta (pitó), després vertical fins una savina on sobre mateix farem la reunió amb dos parabolts. Llarg molt bonic. 



L'Ita entrant a la 5ª reunió

Sortim de la reunió per fer una tirada que l'inici és vertical i després es tomba, però tot i així haurem de superar algun ressalt. Reunió en una savina plena de bagues.


Iniciant el 7è llarg


Per fer el setè llarg, hem de pujar vertical per un diedre, després anem seguint a l'esquerra agafant dues savines grans fins una petita cornisa que seguirem a l'esquerra (parabolt) ara ens toca pujar pel fil de l'aresta amb molt bona roca, passos bonics i aeris fins el següent parabolt, després entrem en un diedre on trobarem un pitó amb un mellon i seguirem per un diedre vertical fins que ja veurem la reunió amb 2 parabolts. Segurament aquest és el llarg més bonic de la via. 


L'Ita entrant a la 7ª reunió amb el pàrquing al fons. 


L'Ita superant el Vè de la darrera tirada.

El darrer llarg, surt vertical fins un pitó, compte està trencat i cal reforçar-lo i després sortim a l'esquerra amb un pas bonic que ens portarà per terreny més fàcil al cim. 


Ja som d'alt.


Contents al cim. 

En el cim trobareu una gran fita i baixant un xic ja trobareu el cable que us portarà al primer ràpel de 25 metres, després un altre de 50 metres volat us deixarà a la feixa que seguint un corriol us portarà a la carretera prop de la presa. 


Ens agradat el conjunt de l'escalada malgrat hi ha alguns trossos que li manca continuïtat. També, el fet que no estigui sobre equipada i que calgui anar posar assegurances flotants també la fa més interessant. Finalment, arribar a dalt de Roca Regina també és un bon al·licient.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!



dimecres, 18 d’octubre del 2017

Montserrat - Gorro Frigi - Via Opera Prima - 15/10/2017

Tornem a Montserrat confiats en que la boira escamparà o que a la part alta no n'hi haurà. No estem de sort, no escampa i a la part alta encara n'hi ha més. Fins i tot la roca està un xic mullada gràcies a la boira pixanera, però a baixar sempre hi serem a temps.

Trobem la via sense problemes, l'hem fet unes quantes vegades i ho coneixem bé. Tenim una cordada al davant nostre, però com ja estan fent el segon llarg, pensem que no ens haurem d'esperar.


Us deixem la nostra ressenya. 

R1. 25 metres V, IV+, des de la canal començarem a pujar un xic en diagonal a la dreta per seguir en vertical fins el forat que farem la reunió a la seva esquerra.

R2. 25 metres V+, V, IV. Sortim per l'esquerra per superar un petit ressalt on haurem de tibar un xic, després seguim vertical fins a la reunió gaudint d'una escalada plaent.

R3. 30 metres 6a, V, IV. Sortim de la reunió vertical per superar una petita panxa, pas difícil però ben assegurat, després seguirem fins un segon ressalt més senzill que un cop superat, continuarem per terreny més fàcil fins a la reunió.

R4. 20 metres, 6a, 6b (A0) V.  Sobre nostre tenim un tros certament balmat, entrem per la dreta per situar-nos al mig, bona pressa però cal tibar fort, seguim fins el segon ressalt i després ja un xic més fàcil fins a la reunió. 

R5. 45  metres, 6a, V, IV, III. Seguim vertical superant uns passos balmats en diedre per després sortir per la dreta. Un cop superat aquest pas, ja veurem que la dificultat va minvant fins arribar al cim.

Escalada bonica, sense compromís, però que ens deixarà gaudir del pler de l'escalada d'aquesta zona. 


Iniciant els primers passos un xic molls i també allisats 


Gaudint  dels passos elegants i divertits de la primera tirada


Treballant la sortida de la 1ª reunió. 


Una cordada de Vilafranca que estaven a la via Badalona 


La Ita treballant el tercer llarg al mig de la boira. 


Els arbres a Montserrat ja comencen agafar els colors de la tardor. 


Fent el 4art llarg 


Tenim la boira força enganxada


Entrant a la quarta reunió 


Sortint per fer la cinquena tirada.


Sembla que el temps es vol començar a obrir


Foto Cim

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dilluns, 16 d’octubre del 2017

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via el Clau de Sant Felix - 14/10/2017

La Paret de la Codolosa sempre és una bona alternativa per quan no disposes de massa temps i vols escalar una mica. Avui és un d'aquests dies.
Arribats a peu de via ens trobem sols, tota la paret per nosaltres, podem escollir la via, així  que com es tracta de repetir-ne una, optem per la Via El Clau de Sant Felix. Som-hi!!


La Ita comença el primer llarg.


Bona roca i a gaudir de l'escalada


Segon llarg, intento passar amb lliure la balma, però no tinc altre remei que fer un parell de passos d'A0, després tranquil·lament fins la reunió.


Arribant a la 2ª reunió.


La Ita també ha provat el pas de la segona tirada i tampoc li ha sortit. 


Després de barallar-se un xic amb els primers metres de la tercera tirada, se'n surt i segueix fins a la reunió sense problemes. 


Ufff això ja s'acaba, però és el que volíem per avui. 


Los ràpels i cap a casa. 


Us deixem la ressenya d'un altre cop que la vàrem fer.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

diumenge, 8 d’octubre del 2017

Serrat del Poll - Alòs de Balaguer Via Sordenes Mon Guef - 07/10/2017

Quan vàrem fer la via Lo Nik Gall Lastir ens vàrem fixar amb aquest esperó tan elegant que anava a la nostra esquerra. Poc abans d'arribar a l'aparcament ja pots veure la paret al teu davant on es retallen dos contraforts molt marcats, l'esperó de la dreta per on puja l'Olga Frontera i l'esperó de l'esquerra por progressa la Via Sordenes Mon Guef.  


Bona vista de la via 


La Ita iniciant el primer llarg 

1ª Tirada. Aquest llarg de 30 metres segueix una serie de plaques verticals amb passos elegants, que sense ser molt difícils tenen el seu encant. Assegurada amb 4 parabolts. 


Arribant a la 1ª reunió 


Sortint de la primera reunió.

2ª Tirada. Sortim per la dreta on hi trobarem un pitó després poc a poc tornarem a l'esquerra per seguir vertical per terreny més fàcil fins a la reunió. 20 metres 2 pitons.


La primera reunió. 


Iniciant el llarg més bonic de la via. 

3ª Tirada: seguim per un terreny fàcil superant petits ressalts, fins que veurem una senyal que ens indica que hem de seguir vertical fins a la reunió a la dreta d'una savina i sota mateix de la placa del proper llarg. 45 metres a equipar.


Entrant a la 4ª reunió. 

4ª Tirada, sortim vertical,  per una escalada de forats, per després seguir en tendència un xic a l'esquerra i poc a poc anar superant aquesta extraordinària placa. Assegurances distants que li donen un toc a la tirada.  30 metres  4 parabolts i un pont de roca. 



Sortint de la 4ª reunió. 


Una cordada a la Via Olga Frontera. 


Progressant pel 5è llarg. 

5ª Tirada. Aquesta tirada, encara que és bonica, cal tenir cura amb la qualitat de la roca, tot i així la podrem assegurar molt bé amb assegurances flotants. Seguirem sempre el fil de l'esperó i anirem superant diversos ressalts.   35 metres 1 parabolt i 1 pitó. 


Arribant a la reunió 5ª.

6ª Tirada: superar un placa pel vell mig  i ràpidament trobarem la reunió. 15 metres. 2 parabolts

7`ª Tirada, per terreny fàcil anem fins a la cresta i després baixem a la dreta a cercar un collet on hi ha la reunió i el primer ràpel.  20 metres. 


Entrant al collet.

Descens: 1er ràpel de 25 metres fins una canal i des d'aquí pugem una mica fins que trobem el 2º ràpel de 30 metres. Després baixem per la tartera fins a trobar el camí que ve de Camarasa. 


Fent camí direcció al aparcament. 


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba.