dissabte, 27 d’octubre del 2012

Montserrat - Collbató - Els Graus - 27-10-2012

Avui, quan ens hem llevat, encara plovia, de fet, estava previst així, però també havien dit que a migdia milloraria. No correm massa i marxem a Collbató, segur que en Els Graus alguna cosa faríem .
Quan hem arribat encara queien gotes, res important, ja es veia que pararia. 
 Quedem parats que en el sector Sioux no hi ha ningú, ens sembla impossible. Hi ha gent al Jardí, sembla un curs d'escalada. Estem molt tranquils i això ja ens agrada.
 La primera via ens agafa en fred i una mica descol·locats, però poc a poc anem fent. La meva espatlla no està massa fina i em fa mal, però a mida que es va escalfant la cosa millora.
 L'Ita també s'anima i fa algunes vies de primer, algunes estan força llisses al començar, però després la roca fa mal als dits de bona que és.
 Malgrat alguns moments surt el sol,  però la majoria de l'estona ha estat nuvolat i caient algunes gotes.
De totes maneres ens ho hem passat prou bé, i encara hem pogut aprofitar el matí. 

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Roc del Rumbau - Via Sioux Connection - Alt Urgell - 13-10-2012

Ara fa un any, vàrem descobrir aquesta via, així que un cap de setmana vàrem marxar a dormir a Oliana amb l'idea de llevar-nos d'hora i anar a fer-la, però la nostra sorpresa va ésser que no podíem veure res. El poble d'Oliana semblava un poble fantasma. El resultat és que vàrem marxar a escalar a Coll de Nargó, i la via es va quedar pendent.
Aquest cap de setmana ja hi tornàvem a ser, aquest cop ens acompanyava en Rafel que també li feia il·lusió fer-la. Hem anat a dormir amb les furgonetes prop de l'Hostal de Can Boix. Quan vàrem anar a dormir i el cel encara estava totalment estelat. Jo no les tenia totes, ja que el temps anunciava altra cop boira baixa. Efectivament, quan ens hem llevat no es veia res, esmorzem tranquil·lament amb l'esperança de que la boira s'aixecarà, però la cosa sembla que va per llarg. Comencem a fer plans per anar a un altra lloc, però l'Ita diu, i si ho anem a provar!!!. Doncs dit i fet, ja som camí a peu de via. Ens costa trobar el corriol que porta a peu de via, doncs no podem veure la paret. Després veiem una fita i provem de pujar, estem de sort, en 10 minuts de forta pujada, ja som a peu de via.  
 Fotografia de la Paret feta a la tarda de tornada. 
El primer llarg comença en un esperonet vertical on podem tastar la roca, és un conglomerat que cal tenir cura, però la via està força sanejada i es nota. Aquest llarg surt dret per després anar tirant a l'esquerra fins a una còmoda reunió instal·lada a una balma. R1. 45 metres, V, III.
 L'Ita i en Rafel fent els darrers metres que porten a la primera reunió. 
 Sortim de la reunió a l'esquerra per després puja vertical i fer un pas a la dreta, aquest potser és el més difícil d'aquest llarg, després tornar a progressar vertical, amb una roca més bona del que sembla a cop d'ull. Poc abans d'arribar a la reunió  cal anar un xic a la dreta. Reunió en un balconet. R2. 35 metres V+/6ª+.
 En Rafel i l'Ita entrant a la segona reunió. 
 El tercer llarg surt vertical V, per després anar progressant a l'esquerra fins un  pitó on entrarem a la reunió a l'esquerra en una balma. R3 V, IV, 25 metres.
 La quarta tirada és molt bonica, vertical, cal anar cercant els passos a dreta i esquerra, la roca és acceptable i amb alguns passos molt plaents. R4 6ª  35 metres.
Novament sortim a l'esquerra per anar agafar el Ae, són passos llargs però amb A0 i fent alguns passos en lliure es fa força bé. R5. Ae 6ª 35 metres.
 El Rafel envoltat de voltors, en comptem una dotzena i no paren de voltar pel davant nostre. Sembla que estan gelosos de que els hi escalem la seva paret.
 Els dos propers llarg són de tramit per arribar al Cim. En Rafel sortint de la 5ª Reunió.
 Quan arribem dalt, el dia s'ha obert, però ara ja no ens toca el sol. En Manel preparant el ràpel.
Per sort a la tarda ha canviat, i mentre anem rapelant podem gaudir d'unes bones vistes.

La via ens ha sorprès gratament, el itinerari està molt ben trobat, la roca es prou bona en els passos exigents, ben segur que poc a poc s'ha anat netejant, l'equipament és bo i el lloc també. Via recomanable..

Aproximació: passat Oliana direcció a la Seu d'Urgell trobareu una trenca que va a Peramola, passats uns quilometres trobarem una trenca a la dreta que va a l'Hostal de Cal Boix, d'on surt una pista a la dreta que va l'Ermita de Castell LLebre, seguir-la fins que en un revolt hi ha un lloc per deixar el cotxe i surt el corriol que us portarà a peu de via. Aquest corriol surt a uns 100 metres abans d'una capelleta. Des d'aquí pujar vertical seguint unes fites que us deixaran a peu de via. 

Via: Sioux Connection.
Dificultat: 6ª+ Ae, Obligada V+
Equipament: parabolts
Material: 18 cintes expres i opcionalment un estrep. 
1ª Ascensió: Josep Vidal  6-4-09

Descens: des de la reunió 7 a la 6, de la 6 a 5, de la 5 a la 4 i de la 4 a la 2, i de la 2 fins baix. Baixant no es para a les reunions 1 i 3.

Ressenya: la trobareu a la Guia: Roques, Parets i Agulles de l'Alt Urgell. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Montserrat - Miranda de Can Jorba - Via Sol Solet 06-10-2012

Dissabte al matí marxem cap a Montserrat, volem anar a La Pastereta - Via Stargate, però només sortir de Collbató ja ens donem compte que ho haurem de deixar per un altre dia. Des de Collbató a la Vinya Nova està prohibit escalar, hi ha una batuda al senglar, ens quedem una mica descol·locats. Cal un canvi de plans, parem a uns forestals i ens diuen que a Can Jorba podem escalar, doncs enfilem directes cap a allà.
Fa anys vàrem fer la Via Sol Solet a la Miranda de Can Jorba, en tenim un bon record, no tenim dubtes i ràpidament fem l'aproximació. 
 La via comença a l'esquerra la Bego- Kush està equipada en parabols. El primer llarg és IV+ 25 metres. Cal tenir cura, al principi, ja que la roca patina una mica, després es converteix amb una escalada plaent.
 L'Ita arribant a la primera reunió.
 L'Ita fa el segon llarg, vertical, roca extraordinària, tot lo necessari per gaudir d'una escalada. 25 metres IVº
 Ara, ja al sol, en Manel arribant a la 2ª reunió.
 El tercer llar, va cercant la part més vertical i millor roca, poc a poc va marxant a la dreta fins arribar a la reunió en un còmode replà. 30 metres IV+
 L'Ita just entrant a la 3ª Reunió. 
 El quart llarg s'inicia amb un flanqueig a la dreta fins un replanet, des d'allà cal seguir pujant vertical deixant un diedre a l'esquerra fins que el creuem per entrar a la reunió. 30 metres IV+
 El darrer llarg prosseguim vertical per una placa fins a sota d'un desplom on sortirem per l'esquerra per tornar a la dreta fins la cinquena reunió i inici dels ràpels.
 El primer ràpel ens deixarà a la 2ª reunió de la via Escabroni Escapillini. Aquest ràpel al principi és una xic volat.
Després 2 ràpels més per la mateixa via i ens deixaran al peu.

Via que ens ha agradat repetir, mantenim un bon record, no descartem tornar-hi un altre cop. Penso que està bé per començar a fer vies de més d'un llarg i també a encadenar ràpels.

APROXIMACIÓ:  des de Can Jorba seguir el camí que ens porta al peu de la Canal del Joc de l'Oca, just a l'esquerra trobareu el punt d'inici.

RESSENYA: la trobareu a la Guia Montserrat Cara Sur de Lluís Alfonso i en Xavier Buxó.

Apa a escalar que el mon s'acaba.