diumenge, 22 d’abril del 2012

Pala Alta. Diedre Blanqueta - 21-4-2012

Al Mont-Roig sempre ens ha agradat anar-hi a escalar, no hi ha molta aglomeració de gent i les vies, sense ser molt llargues, tenen un cert terreny d'aventura. Fa uns quants anys vàrem fer el Diedre Blanqueta de La Pala Alta, en teníem un bon record, i hem pensat que estaria bé repetir-lo.
L'aproximació es força curta; des de Vilanova de la Sal seguirem una pista que va a l'ermita de Montalegre, fins que la deixarem per seguir una pista a la dreta, en un revolt molt tancat podrem deixar el cotxe, ens quedarà 1 quilometra fins a peu de via seguint la pista. Si anem amb un 4x4 podrem seguir per la pista, que passa per sota de la paret, fins el Coll de la Porta on el podrem aparcar bé.
El primer llarg supera un petit diedre amb alguna roca que cal tenir un xic de cura, per continuar tot seguit vertical fins a la reunió. 
Està equipat amb algun parabolt però penso que val la pena posar-hi alguna assegurança mes.

 La primavera i les darreres pluges han fet esclatar totes les flors, malgrat podria sembla que li treu una mica d'atractiu a l'escalada penso que li dona un to romàntic.
 L'Ita entrant a la primera reunió. La vegetació  que hi veieu és puntual.
 El segon llarg t'obliga anar d'esquerra a dreta, per unes plaques amb una roca molt bona, està ben equipat, però podreu posar assegurances flotants sense problemes. IV+
 L'Ita entrant a la segona reunió, al fons podreu veure la pista que passa per sota mateix del peu de via.
En el tercer llarg, la cosa es complica una xic més, a pocs metres de la reunió, haureu de superat un petit sostret Vº, després un xic més fàcil fins situar.nos en el diedre, aquí podrem pujar vertical, amb bona presa, però amb passos atlètics, aquesta tram està ben equipat amb 2 parabolts, i un pitó, després cal anar a cercar un replà a la dreta.  V+
Els dos propers llargs es poden ajuntar sense problemes, de fet, originalment era així, però fent-los separats podrem gaudir-los millor.
El quart llarg és de 15 metres, seguim pel mateix diedre, un primer tram més fàcil, fins que ens trobem un tros una mica més estret, aquí hem de tibar un xic més fins arribar a la reunió. V+

 El cinquè llarg, és el més bonic de la via, vertical, elegant, amb passos atlètics força divertits. V+
 La darrera reunió està equipada al fil de la paret, on podreu veure el company com puja còmodament asseguts.

Per baixar, només cal seguir un camí que segueix la carena fins a baixar al Coll de la Porta.

Ens agradat repetir la via, seguim pensant que val la pena fer aquest itinerari.

Si alguna cosa no ens agradat, és que comença està un xic relliscosa en algun tram.


dissabte, 14 d’abril del 2012

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via de les Cabres

Fa uns dies que no publiquem res al blog, una intervenció m'ha deixat uns dies fora de combat, però avui, malgrat que el metge m'ha prohibit tot tipus d'esforç, hem decidit anar a veure com estàvem després de 3 setmanes sense toca roca. 
Com el dia amenaçava pluja i no podíem fer res complicat, hem anat a la Paret de la Codolosa, a la Via de les Cabres. Certament ho hem encertat, ja que quan en començat a caure quatre gotes ja estàvem a baix, i per altra banda, hem fet poc esforç que és al que es tractava.  

L'Ita fent el primer llarg, no presenta massa dificultat i la roca és bona.



 El segon llarg, té un començament un xic més difícil (Vé) i després la cosa ja es suavitza una mica. La roca en aquest primer tros és molt compacta, després hi ha algun tros un xic més trencat, però mai problemàtica.
L'Ita a la primera reunió. Aquest segon llarg es pot fer amb dues tirades, ja que hi ha una reunió al mig, però penso que és millor fer-la tota d'una tirada tal com es va obrir la via. 

L'Ita arribant a d'alt.
Per baixar, si és va en cordes de 60 ambdós ràpels es baixen bé, en cordes de 50 metres la cosa pot anar justeta,  en cas d'anar amb una sola corda, caldrà fer tres ràpels.

Fem una valoració positiva de la via.
La ressenya la trobareu : http://sisbemessanapren.blogspot.com/2010/11/montserrat-la-codolosa-la-via-de-les.html

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!