Follow by Email

dissabte, 26 de novembre de 2011

Montserrat - Timbaler del Bruc - Via Ivan 26-11-2011

La setmana passada en Jordi Martínez ens recomanava la seva via al Timbaler del Bruc, via que va dedicar al seu fill Ivan. Mirant per diferents blocs tots la deixaven molt bé.Doncs no hi ha excusa i avui ens hem decidit per anar a fer-la. Ja som al peu de via i ens preparem per començar.

El primer llarg comença amb una bavaresa curta però molt bonica, després segueix per uns diedres força interessants, però que cal tenir compte amb la roca, especialment la part de l'esquerra. La primera reunió és molt còmoda en un bon replà. L'Ita pujant el primer llarg.

El segon llarg és força variat, comença amb una bavaresa molt bona, per sortir a l'esquerra amb alguns passos molt verticals i bonics, després agafa la placa que ens portarà a la segona reunió. 
L'Ita a la primera reunió.

L'Ita arribant a la 2ª reunió

El tercer llarg és un canvi de reunió, cal pujar fins un parabolt per després baixar fins una alzina on podrem fer la reunió. La via original fa la reunió penjada, penso que és millor fer la reunió l'alzina. L'Ita fent el 3er llarg.

El quart llarg és per mi el més difícil. Comença pujant per l'alzina fins que agafem la reunió, després iniciem un flanqueig a a l'esquerra fins un spit, aquí ja podem comença a tibar, ja que la cosa es posa dreta, passos molt verticals i difícils, a mi no m'ha sortit en lliure, quan arribem al primer pitó encara ens queda un pas fins arribar a un segon pitó, després la dificultat baixa fins a la reunió. Placa extraordinària, que val la pena forçar.    

L'Ita ha sortint de la placa.

El quart llarg cal iniciar un flanqueig a la dreta, no massa difícil, fins que ens situem sota d'un diedre balmat, on caldrà fer un parell de passos d'A1, per després continuar en diedre.

L'Ita en la quarta reunió.
El diedre de sortida.
Ja som dalt, amb bones vistes sobre el Vermell del Xincarró, estem contents, la via ens agradat, hem gaudir molt, i certament és una via per recomanar, malgrat que és una via curta, té de tot; bavareses, diedres, plaques, artificial. Ens agradat molt el segon llarg i la placa de la tercera tirada. 
La via ha estat restaurada, però alguns parabols no estan molt ben col·locats (no s'ha preparat el terreny perquè treballin correctament) també han deixat alguns spits al mateix costat, que millor hauria estat tallar-los. De totes maneres, es pot fer sense cap peça, però amb un alien vermell i un camalot vermell per la 1ª tirada, la podem deixar molt ben equipada. 
Tot seguit us deixem la ressenya de com l'hem fet nosaltres. 


3 comentaris:

  1. Bona escalada Manel.
    El pas de 6a+ de la segona tirada és obligat o es pot fer en A0 ??
    joan

    ResponElimina
  2. Veig que us va agradar, fa temps que la tinc pendent, a veure si aquest hivern m'hi arribo.

    ResponElimina
  3. Joan, penso que es pot fer amb A0,perô es un pas llarg. Val la pena fer-lo ja que es molt bonic.
    Jaume, segur que t'agradarà.
    Manel

    ResponElimina