Follow by Email

diumenge, 20 de març de 2011

Montserrat - Canping - El Dru -Via Gaston va Bufat 20-03-2011

En el mes d'agost de l'any passat vàrem fer la Directa Americana, i ens va agradar molt, la roca d'aquest sector és molt bona. Aquell dia vàrem aprofitar per anar al peu de via de la Gaston va Bufat i vàrem quedar meravellats per la verticalitat i la roca de les tres primeres tirades anomenades Pilier Bonati. Ens feia il·lusió tornar-hi i avui que hi ha havia un bon pronòstic de temps hem aprofitat per anar-hi. Bé, si mireu aquesta fotografia veureu com es veu molt esvelt i atractiu aquest pany de paret.


El primer és el més difícil i més per nosaltres que no fem el 6c. Ens ha costat una mica agafar el primer espit i després amb Aº i lliure hem anat progressant, hi ha un pas abans d'entrar la reunió que cal superar una petita balma que cal tibar fort, després ja és un xic mes fàcil.

Aquí podeu veure la Ita entrant a la 1ª reunió,
Després fa un esperó que cal seguir de esquerra a dreta, és molt vertical, però està ben assegurat, hi ha una serie de forats que no es veuen i fa que sembli una mica més difícil, després pert una mica de verticalitat per entrar a la 2ª reunió, nosaltres hem empalmat fins a la tercera, ja que aquest tros és molt vertical i amb molta més presa, realment surt un llarg impressionant. Des de la 3ª reunió podeu veure a la Ita pujant per aquest tros vertical.
La Ita arribant a la 3ª reunió.
En el quart llarg canvia la via, ja no té la continuïtat dels tres primers llargs, però està molt ben trobada i també segueix sent interessant. En aquest llarg cal superar primer un tram fàcil fins arribar a un muret que ens portarà sota mateix d'una balma, cal superar-la i després entrarem a la reunió. Aquí cal tenir cura amb les pedres.
El cinquè llarg és un xic estrany, des de la reunió es veu roca trencada, invertida, però cal anar una mica a dreta per després anar pujant en diagonal a l'esquerra, els passos són bonics però la qualitat de la roca et condiciona una mica, després veus que es fa bé. Ull per arribar a la reunió, ja que hi ha moltes pedres soltes.

El sisè llarg comença per la dreta d'una llastra, el principi no és difícil, per situar-nos sota d'una balma, aquí la cosa canvia, ja és molt més dret, cal anar cercar un marlet que ja es veu des de la mateixa reunió, després caldrà tibar fort, segueix un tros dret i ja entrareu a la reunió. Com cal fer un canvi de la reunió, ja podeu anar directa a la reunió de l'esquerra, tot posant una baga llarga, les cordes segueixen molt bé.
El darrer llarg és molt bonic, vertical, bona roca, ho té tot per gaudir pujant, hi ha un pas complicat al mig que exigeix una mica més, però en el conjunt és una passada.
Com nosaltres hem optat per baixar caminant hem seguit des de la darrera reunió i així la Ita m'ha pogut fer aquesta foto.

Aquest és el premi de quan surts per dalt, una vista impressionant sobre els Gorros i Sant Benet, val la pena.

La via està equipada amb espits fins a la tercera reunió, i amb parabolts de la tercera a dalt. Cal portar unes 15 cintes si voleu empalmar la 2ª i la 3ª , i si voleu fer les tres primeres amb un sòl llarg en necessitareu unes 17. No cal portar res més que la baga de reunió. Les reunions estan plenes de bagues velles, sembla que si pot baixar, però caldria canviar-les. Si voleu baixar en ràpel millor fer-ho per la Directa Americana.
Apa a gaudir-la.....

1 comentari:

  1. Enhorabona! aquesta queda apuntada, tot i que veig que cal anar fí amb el grau.

    ResponElimina