Follow by Email

dissabte, 26 de febrer de 2011

Sant Llorenç de Munt - Paret del Camí dels Monjos - Cinglera de les Onze Hores - Via Punta d'en Clerc. 26-02-2011

La Punta d'en Clerc, va ésser una de les nostres primeres escalades, i en el transcurs d'aquests anys d'escalada l'hem repetit moltíssimes vegades, al principi la fèiem amb artificial i amb tres tirades, però poc a poc la vàrem alliberar i la vàrem començar a fer en dues tirades. Hem tingut ocasió de repetir-la amb molts companys d'escalada, l'hem fet plovent, en solitari, amb molt fred, amb boira (com avui), amb molta calor, al matí abans d'anar a treballar, a la tarde després de treballar, i sempre ens ha agradat. No és una gran via, però no sabem perquè però ens l'estimem i any darrere any, la repetim.
Avui, ens hem llevat amb un dia trist, amb boira a Montserrat i a Sant Llorenç, marxem de casa en direcció a Montserrat, però quan hem vist que no es veia res, hem decidit anar, com no, un cop més a la Punta Clerc. A la Ita, sempre rondina quan li dic d'anar aquesta via, sempre diu lo mateix, amb les vies de bona roca que hi ha hem d'anar a la Clerc...., però al final sempre accepta la proposta.


Quan hem baixat, la boira s'ha aixecat una mica i hem pogut fer la fotografia de rigor, amb la Punta Camp i la Clerc a primer terme.

Realment feia un dia per quedar-se a casa, però hem començat a escalar i a base d'anar-nos bufant els dits hem anat pujant. Malgrat el fred, la humitat, i la boira he pogut forçar-la tota en lliure, menys el pas de sortida.

A la meitat de la segona tirada(3ªoriginal) m'he parat per fer una fotografia a la Ita que m'estava assegurant amb atenció. Actualment la via està equipada amb burils i spits, però les reunions estan una mica justes, penso que algun dia haurem de fer un cop de cap i restaurar-la amb parabols.
A la darrera tirada, la roca canvia i és molt bona, permet forçar-la molt bé en lliure i gaudir d'una bona escalda, vertical i elegant.

La Ita contenta sortint del darrer pas, sap que ha valgut la pena malgrat les condicions climatològiques desfavorables. Un cop més som aquí d'alt, estem contents i ben segur que encara hi tornarem algun cop més.

Via oberta pels escaladors sabadellencs; J.Vidales, E, Mayoral, i R. Vallribera.
Escalada típica de Sant Llorenç del Munt, roca no massa bona a la part baixa i excel·lent a la part alta.
Apa, si encara no l'heu fet, val la pena anar-hi una tarda o algun matí d'aquells que cal tornar ràpid a casa.





2 comentaris:

  1. Hola Manel i ita, la Clerc és una gran via d'aquest pany de paret de la Punta de les onze hores, com l'Estruch i la Camps, imprescindible pels qui ens estimem aquesta muntanya. Com tú l'he repetit moltes vegades, però ara l'equipament fa una mica de pena per no dir por...quan vulguis t'acompanyo a arreglar-la, que amb la roca delicada que té, millor renovar alguna assegurança. Per cert nosaltres ahir vam anar a Montserrat, a la Plantació i vàrem gaudir d'escalar enmig de la boira, escalada fantasmagòrica, llàstima que cap al migdia es va girar vent i ens vam pelar de fred, ja que fins aleshores s'hi estava prou be.

    ResponElimina
  2. Ja hi ha un grapat de parabolts inox esperant el moment de reequipar aquesta gran clàssica de Sant llorenç, una mica de paciència ...

    ResponElimina