Follow by Email

diumenge, 13 de febrer de 2011

Sant Llorenç de Montgai - Esperó Remacha - Cristian Guitiérrez 12-2-2011

Després d'una bona estona esperant que marxés la boira baixa, i que sortís el sol, ens convencem de que si avui volem escalar, ho haurem de fer amb fred i boira. El termòmetre marca 3 graus, i amb aquesta humitat encara dona més sensació de fred. Canviem de plans i anem a repetir la Via Cristian Guitiérrez a l'Esperó Remacha. Sabem, per altres cops que l'hem fet, que la roca és molt bona i l'equipament també.


En el primer llarg, no parem de bufar-nos els dits per veure si els escalfem una mica. No ens reaccionen fins que arribem a la reunió. Aquest llarg que normalment es fa bé, avui ens ha costat una mica més. Realment no veiem altre gent escalant. Uns que estaven aquesta via ja l'han fet i marxen capa casa, però ens animen a seguir escalant.
El segon llarg, té uns passos força finets al sortir de la reunió, ens fan rondinar una mica, però al final surten, després encara que la dificultat es manté, ja és una mica més bo de pressa fins a l'entrada a la reunió. que hi ha un pas una mica "tonto" sinó no vas un xic a l'esquerra.

La Ita, s'ha posat tota la roba que duia i encara té fred, però està atenta assegurant doncs els 10 primers metres d'aquesta tercera tirada són els més difícils, 6ª+, i malgrat el fred em surt força bé, sembla que ja ens anem acostumant.

Per sortir agafem una reunió que està mig arrencada, després cal tibar fort fins a sortir d'aquest tram més dret però amb excel·lent roca i això es nota.
Un cop he sortit i abans d'entrar el tram més fàcil fem aquesta fotografia, després ja no ens veurem fins a d'alt.
Darrere reunió amb l'aigua al fons, no cal que us digui que és molt còmoda aquesta reunió.
La Ita plegant la corda amb l'autocaravana al fons, són les 3 de la tarda i encara no ha marxat la boira.

Just quan arribem a l'autocaravana, surt el sol, ara ja és massa tard i no podem fer altra cosa que gaudir del paisatge.
La ressenya la trobareu a la Guia Lleida Climbs o al Bar del poble de Sant Llorenç, de fet no té massa problema és la que va més a la dreta.
Apa a escalar que el mon s'acaba.

1 comentari:

  1. Ep, vaja fred que fèia sota la boira! nosaltres vam tirar més amunt i primer el vent era fred, però ja a la paret vàrem tenir fins i tot calor!
    Me l'apunto aquesta que no la coneixia.

    ResponElimina