Follow by Email

diumenge, 27 de maig de 2018

Peña Predicadera - Huesca - Via Espolón Starlux. 21/05/2018

Aprofitem que avui tenim festa i anem un lloc que teníem pendent des de feia força temps. La Peña Predicadera és un lloc curiós, tranquil, amb un paisatge molt bonic i que ens ha permès recordar escalades dels anys 70's.


L'aproximació ja resulta encisadora per si mateixa , quan surts del bosc i poc a poc vas veien l'entorn que t'envolta en dones compte que estàs en un lloc on la natura ha fet meravelles. 


El Huevo de Sant Cosme, és una agulla esplèndida. Recordo encara ara, quan al 1/10/1975 vàrem fer la 12ª ascensió després de 24 anys de la 1ª ascensió.  No va ésser una ascensió fàcil, vàrem necessitar tot un dia d'escalada per fer una agulla que no té més de 60 metres. També, em ve a la memòria mentre vaig caminant tranquil·lament en direcció a la Predicadera, l'ensurt en el ràpel que vàrem tenir. En Josep va instal·lar el ràpel en una savina que jo no vaig veure massa segura, jo li vaig dir que millor una altra més gran encara que tindríem que deixar un mosquetó. En Josep va insistir en fer el ràpel des d'aquella trista savina. Jo no vaig voler baixar primer, així que ho va fer ell, i quan portava 4 metres la savina es va començar arrencar, sort que jo estava atent i vaig poder aguantar les cordes fins que va poder pujar altre cop. Després vàrem deixar una baga i un mosquetó per baixar sense incidències.


Més a l'esquerra podem veure els Mallos de Liguerri, on també a l'any 1975, vàrem fer el Mallo Puro, una escalada difícil i més en l'equipament de l'època. 



A mida que anem avançant arribem en una carena on hi ha un bosc de savines que ha estat cuidat i es nota al veure les diferents formes que tenen. 

Després, una curta pujada i ens portarà al peu de la via. 


El primer llarg el fa l'Ita, una escalada plaent ens porta a la primera reunió.


Progressant pel primer llarg. 


El segon llarg, comença amb un tram vertical de 6ª i després ja es tomba un xic i per terreny més senzill arribem a la reunió. 


Arribant a la 2ª reunió. 


L'aigua, el vent i el temps ha donat en aquesta roca unes formes estranyes, a voltes tens la sensació que uns grans dracs t'estan vigilant. Tot plegat és un caprici de la natura que avui podem gaudir. 


Tercer llarg va progressant per l'esperó. 


Arribant a la reunió. 


Poc a poc l'esperó es va tornant més estret i a la vegada més divertit. 


l'Aigua a format uns canalons que només els havíem vist en parets de calcari. De fet aquí, hi ha moments que no saps si és roca conglomerada o calcària. 


L'esperó cada cop es dibuixar amb més força.


Seguim amb els dracs que ens van vigilant mentre progressant per aquest lloc tan atraient 


Auto retrat 


Admireu la qualitat de la roca.


Per on ha sortit aquesta dona??


Ja som dalt. 


Foto cim 


Des d'aquí tenim una bona vista sobre els Mallos de Liguerri, podem veure clarament El Puro i La Mitra. 


Marxem abans de que caigui un bon ruixat, però abans fem la darrera mirada aquest lloc que ens ha agradat tant. 

Us deixem la nostra ressenya i un link on trobareu tota mena d'explicacions per arribar-hi Més informació

dimarts, 22 de maig de 2018

Peña Rueba Sur - Mallo La Mora - Via A Galliguera - 20/05/2018

Cap de setmana amb no massa bon pronostic de temps, anuncien aigua arreu tots els dies, però com ja feia deies que volíem anar a Peña Rueba amb en Miquel i la Pilà, decidim provar sort.

Ja hem fet unes quantes vies en aquesta zona, però sempre en tenim unes quantes a la llista de pendents, teníem dubtes de quina anar, al final i quan ja estem a peu de via, escollim la Via A Galliguera.

A Galliguera és la vall que puja des de Murillo de Gallego fins al peu de la Peña Rueba. Just la podrem observar amb detall des de la reunió de qualsevol de les vies que pugen al Mallo de la Mora.

Escalar en paral·lel: els nostres companys en Miquel i la Pilar, que és el primer cop que escalen en aquesta zona, van a la via Los Terceros  también existen, i així ens anirem veien tota l'estona.


En el transcurs dels darrers anys hem pogut observar que les vies en aquesta zona han anat augmentant, la bona roca i la facilitat de posar els parabolts hi ha ajudat sense dubte. Aquest fet fa que calgui matinar sinó vols trobar-te una cordada davant quan arribes a peu de via. 


Una aproximació curta i agraïda  segur que també ho ha afavorit. Nosaltres hem arribat i encara no hi havia cap cotxe, però en un tres i no res s'han anat omplint els pocs llocs d'aparcament que hi ha a la zona. Sort que nosaltres ens ho anàvem mirant mentre estàvem arribant al peu de via. 


No hi ha dubte, ja hem arribat al peu de via, just a l'esquerra de la Via Bruno Gaspar. 


El primer llarg comença un xic vertical, però amb presses molt grans que el fan un inici agradable.
R1 20 metres V, IV.


El segon llarg va cercant els petits ressalts que fan interessant la tirada encara que sigui senzilla. 
R2. 35m IV.


La segona reunió que és comuna amb la 2ª reunió de la Bruno Gaspar. 


El tercer llarg va pujant en diagonal constant a la dreta, passant per una zona més fosca. Escalada divertida que et va apropant a la verticalitat de la paret. R3 30 m. V.

Des de la tercera reunió, ja podem veure a la nostra vertical unes balmes  "panzas" generosament equipades, però on haurem de tibar força.  Sortirem la reunió per terreny vertical, amb presses grans fins a situar-nos a la "panza" on si l'apurem en lliure haurem de fer algun pas de 6 b+.  Després segueix vertical a l'esquerra amb una escalada agradable de V.  R4 25 m.  V 6b+ V. 


Sortint dels passos difícils de la tirada. 


La cinquena tirada va clarament ascendent, però lleugerament a l'esquerra, altres "panzas" ens tornen a barrar el pas, si estem atents a les presses veurem que les poden anar superant.  R5 35m V 6b V.



Entrant a la 5ª reunió.



Els nostres companys a la via del costat. 


La 6ª tirada des de sota es veu vertical,  amb petites "panzas" que podrem anar superant gràcies a les grans preses que ens anirem trobant. Poc a poc veurem que estem gaudint d'una tirada molt ben trobada. R6 45 m 6ª.


Poc a poc, els nostres amics van guanyant alçada. 


Contenta de gaudir aquest llarg arriba a la reunió. 


Setè llarg, ja des de sota es veu que tindrà la mateixa tònica que l'anterior, verticalitat amb bona pressa.  R7. 30 m  V+


Quin greu, tot lo bo s'acaba, ja estem en el darrer llarg. Ara ens toca progressar per terreny més fàcil, però on cal tenir cura de la qualitat de la roca.  R8 30m III.


Arribar a dalt d'aquest cim i gaudir de les vistes dels "Mallos de Agüero". 


En el cim ens trobem els quatre, tots estem molt contents i ho celebrem fent-nos una foto junts. 

Us deixem la nostra ressenya de la via.

Material: via generosament equipada. Nosaltres hem portat 16 cintes i en alguna tirada ens hem saltat alguna assegurança sense problemes. Si voleu anar tranquils millor portar-ne 18 o 20.

Descens: tenim dues opcions:

a) baixem al collet i des d'aquí busquem unes cordes fixes i cadenes que ens portaran de baixada per una canal, per després pujar un llom i anar a l'aresta on trobarem la ferrata que ens portarà al camí que passa per sota el peu de via.

b) baixem igualment al collet i després pujar per unes cordes fixes que ens portaran al cim i després baixarem per la ferrata, un xic més llarg però pugem al cim. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 



dilluns, 14 de maig de 2018

Serrat del Coniller - Via Liebe Clàudia - 13/11/2018

Després d'una nit de trons, calamarsa, i aigua per donar i vendre, sempre surt el sol. Així que quan encara tot està mullat comencem a caminar, i poc a poc, ens anem quedant mullats de cintura cap avall. Sort que el sol va guanyant a les boires i hi ha algun tram que comença a asecar-se.


Estem envoltats d'un entorn meravellós, la primavera brulla per tot arreu. Estem de sort hi no hi ha ningú més per aquests voltants, fet que ens permet gaudir encara millor d'aquest lloc.

L'Aproximació al Serrat del Coniller sempre m'ha resultat curiós, especial, ja que les parets calcàries descansen sobre una petita cinglera de conglomerat. Ho podrem anar observant mentre ens anem acostant a les parets.


Realment estem davant d'una roca conglomerada singular. 


Ja em direu si no és curiós. 


Les primeres vistes de la paret, ja ens fan veure que hi trobarem aigua regalimant per arreu. 


La vall del riu Sallent està en els moments més bonics de l'any. 


Després d'una hora i quart arribem a peu de via. Una sageta i una fissura característica marquen el inici de la via.


El primer llarg està molt ben trobat doncs enfila per un diedre fins una fissura esplèndida que ens farà gaudir al màxim mentre la superem, llàstima que sigui tan curta, després seguirem per una placa fins a la primera reunió. R1 30 metres IV, V, V+ , IV.  Hem posat el Camelot # 1. 


l'Ita fent la placa per entrar a la reunió. 


El segon llarg va buscant les plaques més boniques, malgrat que algun tros està mullat podem gaudir d'una escalada força interessant. R2 40 metres 6a V+, totalment equipada, només cal alguna baga savinera. 



Progressant per les plaques del 2on llarg. 


Poc a poc la roca es va assecant .....


Entrant a la segona reunió.

La tercera tirada, surt per un diedre brut per després sortir a una placa de la dreta, IV+ . En la ressenya hi marcava un pitó que no hem trobat, però és pot posar algun friend sense problemes per assegurar entre el 2 i 3 parabolt.  R3 30 metres.  V, IV.


Sortint de la tercera reunió.

El quart llarg surt fent un flanqueig a la dreta en direcció a un petit desprendiment, abans trobarem un pont de roca que ens indicarà que hem de començar a pujar vertical per seguir en diagonal a l'esquerra per una placa molt més senzilla. R4 30 II,IV, III. 


Iniciant el 5è llarg.

La cinquena tirada va a cercar un diedre que puja de dreta a esquerra amb una roca molt bona, tot i així cal tenir cura d'algun bloc, progressem fins al final del diedre on hi ha una arbre gran que seguirem vertical tot superant un pas atlètic abans d'arribar a la reunió. R5 30 m IV+. 


Gaudint de la bona roca...


Sortint de la reunió.

El darrer llarg va a la dreta per terreny fàcil fins el darrer ressalt, on amb uns passos bonics i elegants arribarem al cim.  R6 25m II,III, Vè. 


Roca treballada per l'aigua.


Els darrers passos abans d'arribar al cim.


Ja som dalt..

Ara, només ens queden 3 ràpels i desfer el camí de pujada que tan ens ha agradat. Marxem molt contents de la tranquil·litat, del paisatge i de l'escalada que hem pogut gaudir. 

Aproximació: des de Coll de Nargó sortirem per la carretera Isona, a uns 3 km trobarem una trenca que porta al poble de Sallent, que anirem seguin passant una masia important, després un mas i quan arribem en un canvi de resant veure que podem deixar el cotxe a l'esquerra i a la dreta surt una pista. 

Després seguirem la pista fins uns camps, al final s'inicia un camí fitat i senyalat amb pintura vermella, que passant primer per un bosc, després per una carena ens anirà apropant  al cingle de conglomerat. El camí ens portarà al lloc més feble per superar-lo al final veurem que el camí segueix al coll i que la nostra paret resta a la dreta. Ara haurem de seguir senyals grogues fins a situar-nos a la vertical de la via.

Descens: des del cim baixa una mica fins que trobarem una savina amb restes d'una corda que es feia servir de passamà. Nosaltres hem passat la corda en la savina on està lligada aquesta corda i hem baixat en compte fins a la 5ª reunió. D'aquí amb tres ràpels fins baix. 50, 50 i 55 metres. 

Material: 12 cintes exprés, bagues savineres, i algun friend. 

Primera ascensió: Manel Díaz, Joan Asin, Ramon Samarra  i Juan Antonio Cañete.

Ressenya: us deixem la del blog d'en Joan Asín que està molt bé. ressenya

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!