Follow by Email

dilluns, 26 de maig de 2014

Paret Bucòlica - Via Terra de Dinosaures - 24/05/2014

A la tarda del divendres, mentre anem en direcció a Oliana, anem creuant els camps que fa unes setmanes eren totalment verds i que ara estan fent uns canvis de color de verd clar a groc, especialment aquells que estan conreats de blat. Realment som uns privilegiats, ja que saber apreciar aquests canvis de la natura ens fa gaudir al màxim d'aquesta estació de l'any.

Aquest cap de setmana, anem a repetir una altra via que ja fa uns anys vàrem fer. El temps passa que vola, i allò que semblava que feia un parell d'anys et dones compte que ja n'han passat sis, però la roca està en el mateix lloc i els llargs que ens varen agradar segueixen sent els més bonics.

 Quan fem la curta aproximació no les tenim totes, fa vent, és humit i està nuvolat, fem confiança i esperem que fins a la tarda no canvii. Arribats a peu de via, al costat d'un bon pi, veiem el tipus de roca que ens haurem d'enfrontar, sense dubtes de molt bona qualitat.
 El primer llarg es desenvolupa per una gran placa, amb bona roca i amb unes assegurances molt ben col·locades, poc a poc la dificultat va augmentant i sempre és per superar algun ressalt. R1. 35 metres IV, V.
 

Pas molt bonic d'entrada a la primera reunió. 


 El segon llarg, potser és el més plaent de la via, comença vertical en direcció a l'esquerra, situats sota un petit desplom on ja haurem de fer una bona tibada, després ens costarà veure com seguir, sembla que pots prosseguir per la placa, però la solució és fer un parell de passos per un diedre de la dreta per tornar tot seguit a l'esquerra fins un bon furat, després la dificultat ja minva fins a la reunió. R2 30 metres V+ 6a, V.

 La primera reunió. 

 El tercer llarg, sortim de la reunió vertical amunt, poc a poc la cosa es va complicant fins que hi ha un pas un xic delicat, superat aquest seguim fins a la reunió per terreny més fàcil.  R3. 35 metres V, V+, V III.


 Per sortir de la reunió haurem de fer uns passos en bavaresa, després seguirem per una placa fins a una lleixa on començarem anar en diagonal a la dreta fins a trobar un forat, aquest és bo pels extrems, per la part del mig la roca no és massa bona, tot seguit haurem de tibar fins una pressa molt bona a la dreta i tot seguit ja entrem a la reunió. R4  25 metres V+, V, 6a.


 just treballant el pas més difícil de la 4ª tirade.


 El cinquè llarg, és el més lleig de tots, els primers metres són difícils V+, i després ja per terreny més fàcil fins el cim. R5 40 metres. V+ , IV.

 Els voltors que ens acompanyaven a la part final. 

 Quina joia veure els embassaments tan plens.


 Foto cim.

 Un bon detall de les vies amb una foto de rocaineu.

Una bona via, que no ens faria res tornar a repetir.

5 comentaris:

  1. Felicitats amics, un lloc molt maco, jo vaig fer una fa mmoltt de temps, però ara mateix no se el nom exactament, be, només dir que tinc un bon record. En fi, fins aviat. ah !! el día 4 marxem a Dolomitas un mes. espero trobarme millor allá. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Us desitgem que passeu unes excel·lents vacances a les dolomites i que quan tornis estiguis molt millor. Fins aviat.

      Elimina
  2. Bon dia! El segon llarg el vàrem obrir des de sota posant algun "catxarro" pel diedret-fissura, però després vaig col·locar el parabolt una mica per la placa perquè la roca era millor i quedava un pas més bonic. El llarg de sortida, tot i netejar-lo de pedres "mòbils", va sortir com va sortir, és un tram inevitable. Bones escalades!

    ResponElimina
  3. Xavi, res a dir és una via molt xula, Felicitats!!!!

    ResponElimina
  4. Mira que n'és de maca aquesta paret, però jo encara no m'hi he estrenat!! quan torni a les "andades" segur que enganyo algú per enfilar-m'hi, bona escalada amics!

    ResponElimina