Follow by Email

dissabte, 26 d’abril de 2014

Climbing in Oman - Part VI - Wadi Tiwi - Via Maamoul Power. 27-03-2014

El dia anterior va està plovent tot el dia, en Rafel i jo, volíem tornar a la via que havíem deixat per fer ahir, però com plou i hem de canviar de zona, aprofitem el dia per fer-ho. Primer vàrem  passar per Muscat i després anem fins a Sur, on passarem la nit en un hotel. Plovent com plovia no podíem dormir amb les nostres tendes. Hem conduit prop de 600 quilometres i estem cansats. Per demà tampoc anunciaven bon temps, però ens llevarem d'hora i anirem a Wadi Tiwi.

El viatge ha anat millorant cada dia les zones d'escalada han anat de menys a més, i Wadi Tiwi és la millor sense dubtes, parets de 400 a 500 metres, amb bona roca, i les vies molt poc equipades. 

Al matí, sortim com estava previst, i després de fer uns quilometres per l'autovia entrem a la Vall de Wadi Tiwi, és impressionant, tot són parets i al fons de la vall, per on passa el riu, hi ha unes plantacions de palmeres per explotar els dàtils i acompanyats de plàtans.  El toc verd de la vall la fa encara més bonica. De fet, nomes per conèixer aquest indret ja es justifica el viatge.
 La nostra primera Via a Wadi Tiwi
 Al fons de la vall, just on acaba la pista, trobarem el poblet de Wadi Tiwi, sembla tret d'un compte, la seva ubicació sobre la vall, li dona una visió sobre el palmeral i sobre el riu i la quantitat de gorg que el formen. Aquí, està molt més net, tot i que en el poble també es veu brossa per arreu.  

L'arribada al poble, som l'atracció  dels més grans i dels més petits. Quan expliquem que volem passar el riu i anar a escalar a l'altra banda, és genera una revolució, no ens hi volen deixar anar, ens diuen que hi ha amenaça de turmenta, i que pujarà el riu i no podrem tornar, això si no se'ns emporta. Hi ha un moment fins i tot que ens agafen, tot plegat ens genera dubtes, però nosaltres ens a sembla que hi podem anar i enfilem el camí que baixa al riu. Els hi diem que anem a veure el riu i tornem. 

Un cop a baix a la vall, passem el riu i comencen a caure gotes, però seguim caminant en direcció a la via, anem seguint un sistema de sèquies que ens faciliten el camí. Resulta impressionant lo ven fetes que estan i com estan distribuïdes  per poder regar el palmeral. 

En poc més de una hora i després de l'embrancada corresponent arribem a peu de via i tenim dues vies a fer, al final decidim fer la via Maamoud Power, oberta a l'any 2012 i sembla un xic més equipada, tot i que és força més difícil. 

Malgrat, hi ha moments que cauen gotes, com és baixa per la mateixa via, decidim començar a escalar.
Malgrat, hi ha moments que cauen gotes, com és baixa per la mateixa via, decidim començar a escalar.

El primer llarg, comença per una placa molt compacta, els primers metres es van posant drets, hi ha algun bolt, però no masses,  3 en tota la tirada. Un cop passat aquest tram més vertical, la cosa canvia i ja per terreny més fàcil s'arriba a la reunió. R1 50 metres 5c 
El segon llarg és un diedre vertical, amb un bloc al mig que cal superar, en aquest llarg no hi ha res i s'ha d'equipar la seva totalitat. R2 40 metres 5C 
En Jordi pujant el segon llarg. 

 En Jordi començant el 3er llarg amb el poble al fons. 

 El 3er llarg és el més dur de la via, Primer per un tram vertical i poc a poc es va desplomant, hi ha un moment que sembla que tens que anar a la dreta, però és l'altra via, realment cal anar a l'esquerra cercant la part més desplomava, just en el punt més difícil la roca dona certa desconfiança, no està del tot neta, sembla que la via s'ha fet molt poc. R.3 40 metres 6b.
 En Jordi arribant a la 4ª reunió. 
El quart llarg comença amb una placa amb unes presses dubtoses i on costa assegurar, després segueix per trams més fàcil en diagonal a la dreta fins a situar-te en un petit desplom amb un bolt que cal superar de dreta a esquerra, cal seguir un xic més verticla fins a la reunió. R4 50 metres 5b.

 En Jordi iniciant el 5é llarg. 

La cinquena tirada és una placa vertical i molt difícil amb algun tram on encara cal netejar, tot i així, és un llarg molt bonic. Malgrat està força equipat cal reforçar alguns passos. R5 40 metres 6b

 En Quim en la 5ª tirada
 En Rafel en el mateix llarg. 

 Si voleu encara podeu fer una grimpada de III per fer un llarg més, però després caldrà desgrimpar-ho, Nosaltres optem per baixar des d'aquesta reunió.
Fem un ràpel de la cinquena a la quarta reunió, de la quarta a la tercera i de la tercera a la primera, aquest resulta un ràpel de 60 metres i d'aquí a baix.
  

 Després desfem el camí de pujada fins el torrent, com que sembla que no plourà, en banyem en el primer gorg que trobem. 


 Un altre bivac. 

Via molt interessant per entrar en contacte amb les vies d'aquesta vall. Ens ha agradat molt i estem segurs que a mida que es vagi repetint quedarà molt més compacta. 

Tot seguit us deixo les ressenyes que hem tret de la web: Montagnes du Monde.



No patieu, ja estic acabant, ja només queda un post. 

4 comentaris:

  1. Sou uns feres !!!!! i atrevits !!!!!, quina vía mes guapa, no?. Felicitats i endevant que esteu molt forts...... Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels ànims, la via es molt bonica i amb passos difícils pero molt ben trobats...

      Elimina
  2. Renoi ! com desploma el tercer llarg! haig de menjar moltes sopes per atrevir-me amb un viote com aquest! i a sobre per equipar!!
    Enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, el tercer llarg hi ha alguns passos que recorden alguns llargs desplomats de Riglos, de fet al fer el ràpel es ben volar i expectacular,

      Elimina