Follow by Email

diumenge, 15 de juliol de 2012

Montserrat - Mirador de Sant Joan - Via Josep Barberà i Suqué.

Avui hem escollit una zona tranquil·la de Montserrat, hem pensat que faria calor i hem anat a una cara Oest, La Via Josep Barberà i Suqué  oberta del germans Masó. Ja coneixíem el lloc perquè havíem fet la via d'en Guillem Arias que va l'esquerra d'aquesta.

Hem pujat pel camí més còmode, el del funicular de Sant Joan, després hem seguit fins l'ermita del mateix nom per agafar el camí que baixa al Pla de la Mònica. Hem deixat aquest camí, quan hem trobat la fita que marca el corriol que ens portarà a peu de via. Hem escollit bé, ja que des de Sant Joan ja no hem vist a ningú i la tranquil·litat és total. 
 L'ermita de Sant Joan 

 El primer llarg comença una mica finet, per després seguir per una rampa i un petit ressalt abans d'entrar a la primera reunió. 3 assegurances, IVº i 55 metres.

 El segon llarg, segurament és el més bonic de la via, bona roca, vertical i ben equipat, per tant a gaudir de l'escalada. Hi ha un pas de 6ª que he provat i no m'ha sortit, un  pas Ao i cap problema a seguir fins a la reunió. 35 metres Vº , 6ª, o Ao.
 L'Ita a la primera reunió.
 L'Ita entrant a la 2ª reunió.
 Després segueix una tirada molt fàcil fins a dalt  de la Punta Pam a Pam, que hem de baixar fins on comença la quarta tirada. Aquí veiem l'Ita fent la quarta tirada.
 La quarta tirada comença amb tros finet IV+ per tot seguit perdre verticalitat fins a la reunió; 45 metres IV+ 3 assegurances.
El darrer llarg, cal superar una panxeta amb una tibada d'unes bones presses, és un pas bonic, diuen 6ª però diria que és menys, després uns metres verticals per seguir progressant per un terreny menys vertical i difícil fins la reunió pràcticament al cim. 35 metres V+ , III, IV.  3 assegurances.

 L'Ita fent el darrer llarg, al fons el camí que ens ha portat a peu de via. 
 Des del cim tenim una bona vista a la part dels Gorros i les Magdalenes. 

Via recomanable, sense una dificultat obligada superior al Vº, en un lloc tranquil i sense massa calor.

3 comentaris:

  1. Hola amics, si que es veu bonica la vía, jo particularment no la conexia, suposo que Salva si. Sobretot m'agrada perque es tranquil. Felicitats, hi animem. Records i fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep! Rebre comentaris des de les Dolomites ens fa especial il.lusio. Segur que us agradarà si hi aneu.

      Elimina
  2. Una via ben trobada i a l'ombra!! el segon llarg és potent oi?

    ResponElimina