Follow by Email

dimarts, 31 de juliol de 2012

Montserrat - Magdalena Inferior - Via Sebastià-Patiño - 31-07-2012

Abans de marxar de vacances, aprofitem unes hores per anar a fer la via Sebastià-Patiño a la Magdalena Inferior. 
Avui portem dos objectius; fer una via que no hem fet i veure de recordar exactament per on anava la segona tirada de la Magdalena Inferior. Mentrestant feia la segona tirada de la Sebastià - Patiño m'he mirat els merlets que posàvem mentre fèiem la Mingo Arenas. 
Realment, he arribat a la conclusió que la Via que hi faltava li hauríem de canviar el nom, i posar-li la via que hi sobrava, ja que en una gran part del segon llarg es solapa amb la Mingo Arenas, deixant-la sense sentit repetir-la. 
Val a dir, que això només passa en el segon llarg, el primer té espai sobrat entre les dues vies que l'envolten.

 Quan veiem la paret de la Magdalena Inferior al tomba del camí que ens porta a Sant Jeroni, ja ens venen ganes d'escalar-la, té un  atractiu especial; verticalitat, bona roca, i tot això ens assegura una escalada plaent.

L'Ita comença el primer llarg. Inicialment la roca és poc agraïda, està afinada per l'aigua, però passats les dues primeres assegurances la cosa fa un canvi important, es converteix amb una escalada divertida, superant petits ressalts verticals. Quan l'Ita arriba a la reunió (amb dos espits iguals als de la via) decideix seguir fins a la reunió de la Mingo Arenas que ha està re-equipada, així fent una tirada més llarga.  
 En Manel pujant el segon llarg.
 Restes de la 1ª reunió de la Mingo Arenas.
El segon llarg, com ho fet nosaltres, té una sortida vertical però amb un còdols com caps de criatura, fet que la fa divertida i plaent. Val a dir que no s'han passat amb les assegurances, fet que t'obliga a escalar.
 Mentre vaig pujant, no paro d'anar mirant per on anava la Mingo Arenas, ho veig clar, recordo perfectament el merlets, i també les sensacions que et donava aquest llarg, et semblava que estaves perdut en una gran paret i poc a poc anaves trobant el desllorigador. Ara això ja ha passat a millor vida....
 L'Ita gaudint del segon llarg.
 El tercer llarg no té cap dificultat especial i està ple d'assegurances d'un munt de vies, però el que si que t'agrada és arribar el cim, les vistes sempre et deixen una mica impressionat.
 Un ràpel i capa casa.
He aprofitat per situar les diferents vies que pugen per aquesta cara. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

3 comentaris:

  1. Hola, voleu dir que la Mingo Arenas va per on está descrita, amb sembla recordar que no tiraba per la dreta, en fi, es lo que recordo. Que paseu boness vacanses, fins la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo la vaig fer per primer cop al maig del 1972, la vaig repetir amb diferents companys i sempre de la reunió vàrem sortir per la dreta i després vertical amunt. Es difcil de precisar ja que no hi havia cap assegurança només alguns merlets i que encara hi son. Fa un temps vaig contrastar-ho amb escaladors que l'havien fet abans que jo i tots estaven d'acord amb l'itinerari que he dibuixat. Una cosa està clara, mai mes es podrà fer com abans ja que ha estat trepijada per altres vies.

      Elimina