Follow by Email

dimarts, 8 de maig de 2012

Sant LLorenç del Munt - La Castellassa de Can Torras - 06-05-2012

La Castellassa de Can Torras, per mi, és l'agulla més esvelta de tot Sant LLorenç del Munt. Des de qualsevol lloc que la miris et deixarà impressionat. Construïda sobre un enorme pedestal, i separada del cingles que l'envoltant, no pot deixar indiferent a qualsevol escalador. 
Avui he quedat amb el Xavi per anar-la a escalar, ell no hi havia estat mai, si que l'havia vist, però sempre des de la llunyania. Quan ens hi hem acostat pel Mal Pas de la Castellassa, i hem tingut la primera visió, ja li ha agradat. Aquesta mateixa sensació he tingut jo, després de molts anys d'haver-la fet. He tornat a tenir unes ganes enormes d'acaronar les seves presses amb les meves mans, de sentir aquella sensació, agradable, plaent, que et dona quan conquereixes aquesta agulla. 

 Quan vens del sud, i la veus de perfil, ja t'enamora, tens ganes d'arribar per poder-la escalar.
Vista des de l'est, i amb l'ombra instal·lada a la cara nord. 

 Finalment ens decidim pujar per una fissura que hi ha just a la cara sud, hem equipat amb els aliens i algun friend  per poder superar aquest tros vertical.
Un cop superada la fissura, i amb una mica més de lliure fàcil arribem en un replà, just a on surt la normal. Aquí hem fet la primera reunió. Després he seguit jo, per tota l'aresta fins a dalt  de la Gepa. Només he trobat un tram difícil en els darrers metres, però actualment està equipat en dos parabolts. 

El Bolet de les Castellasses, certament reclama que algú el pugi. 

 Un cop arribats a d'alt de la Gepa, primera agulla de l'ascensió, hem baixat desgrimpant per la cara nord, una arrel impressionant ens facilita la maniobra. Val la pena intentar esbrinar quin és l'arbre que l'alimenta. Sembla una alzina que hi ha a baix  a l'esquerra, però no té massa sentit que una arrel vagi de dalt a baix, un altre dia amb més temps ho haurem d'intentar esbrinar. És una de les curiositats de La Castellassa.
Després hem pujat a La Cabreta i hem baixat al collet, per fer els darrers passos per roca ferma, que ens portaran al cim de La Torre, cim més important d'aquesta agulla. 

En Xavi muntant la reunió en el cim.

 Ja hi som, hem arribat un cop més al Cim de la Castellassa, impressionen els grans blocs trencats que configurem el cim.
Sembla que capa Pirineu està plovent, aquí, a voltes, sembla que vulgui començar, el vent és humit i el sol, cada cop està més amagat. Preparem els ràpels. 

En Xavi, sobre La Cabreta quan fem la baixada.
Aquesta és d'aquelles ascensions que t'omplen, no sé el perquè, possiblement sigui pel fet d'aconseguir una agulla tan esvelta, o pels records que tinc d'altres ascensions, potser per tot plegat... 

Podeu trobar informació actualitzada de les vies, i de com arribar-hi en el llibre de l'Òscar Masó i Garcia; Descobrint la Castellassa de Can Torras i els seus voltants. 

4 comentaris:

  1. La Castellasa de Can Torras!! quants records...m'he sentit plenament identificat amb el teu relat Manel. Aquesta entrada directa és molt maca, més dura i atlètica que la del diedre-empotrament de la normal, però amb lo relliscósa que està l'altra potser la prefereixo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, jo també prefereixo entrar per devant, la xemeneia de la normal està molt polida i no convida a pujar-hi. Abans era un dels llocs per iniciar-te a l'escalada i ara ha quedat un xic a reconat, per un canto és una llàstima, però per una altra és una sort, ja que pots escalar sense gent.

      Elimina
  2. Hola Manel, tens raó, per a nosaltres també és l'agulla més esvelta de Sant Llorenç. Ja fa uns 15 anys que vam pujar l'última vegada i porta molt bons records, a veure si la recupero del bagul dels records i la poso. una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Trini, m'agrada que coincidim amb els gustos. A veure si poses les fotos del bagul dels records segurnque seran molt divertides. Un abraçada,

      Elimina