Follow by Email

dissabte, 7 de gener de 2012

VILAMALA - Via ARANTXA AL PAIS DELS SONS TROBATS - 7-01-2012

El dia de Reis mirant el bloc d'en Joan Asín veiem la seva publicació sobre aquesta via. Ens agraden els comentaris, ja tenim seleccionada la primera escalada de l'any.
Aquest matí enfilem cap el Solsonès, amb les indicacions que havíem trobat en el bloc del que va obrir la via arribem sense problemes al punt de partida. En l'aparcament trobem un cotxe aparcat i pensem que deuen estar a la mateixa via.
L'aproximació ja té el seu encant, seguim per dalt de la carena per un terreny que ens recorda la zona del Montcau  a Sant Llorenç del Munt. El camí està molt ben marcat amb pedrons i marques grogues.

De roca n'hi ha molta i ben segur que poc a poc s'hi aniran obrim més vies. Quan veiem la paret, veiem que efectivament hi ha una cordada, però no cal patir, estan fent la darrera tirada i pel recorregut de la via és molt difícil que ens pugui caure cap pedra. 

Ja podem veure la paret, només tenim que baixar per un bon camí fins a trobar la canal que ens portarà a peu de la via.

L'Ita comença el primer llarg, bona roca, millor que lo que ens esperàvem, l'equipament està força bé, sense abusar i els parabolts estan molt ben posats.  

La primera reunió està a uns 30 metres en un  petit replanet. Després ja veiem l'excursió del segons llarg.

El segon llarg són 6o metres, sense dificultat, només cal progressar amb diagonal a la dreta.


El tercer llarg és una grimpada fins a sobre d'uns arbres. La reunió hi un parabolt i prou, però suficient. 
El quart llarg, és veu vertical i la roca estranya, però la realitat és tot al contrari, una escalada divertida i molt ben trobada.

l'Ita pujant el quart llarg, en la fotografia es veu més dret del que en realitat és.

L'Ita en la quarta reunió assegurant atenta la darrera tirada.

La darrera tirada, comença amb un tram vertical fins a situar-se sota d'un mur. Aquí hi ha el pas més difícil de la via, m'he proposat fer-lo totalment en lliure, ho provo per la dreta i no em surt, em paro i m'agafo un moment per mirar-ho, veig que cal anar per l'esquerra, baixo al bloc i tornem-hi, ara si que surt, hi ha un forat molt bo, que et permet fer el pas sense problemes, després és mantingut però la dificultat baixa una mica. Val la pena forçar el pas.

La via acaba a dalt d'una turó molt bonic, després cal anar a un coll i fent una petita grimpada ens situem a dalt, després caldrà seguir un caminet fins al cotxe, tot plegat 10 minuts.

Podreu trobar tota la ressenya en la següent enllaç

Ens agradat el lloc, la tranquil·litat, les llums, la roca, la lògica de la via. Bé, ens ho hem passat molt bé, i ja tenim la primera escalada d'aquest any.

Dificultat obligada: A0 V+
Material: 8 bagues exprés i baga de reunió.

Apa, a escalar que el mon s'acaba!!!!


5 comentaris:

  1. Una raconada màgica aquesta de Vilamala, i sí com dius un se sent com a casa, com si fossim als volts del Montcau!
    El darrer llarg és molt interessant i amb millor roca del que sembla, un cop dalt carenejant es pot anar a buscar a la dreta els ràpels del Camí dels Alamavilons i fer les dues últimes tirades, prou interessants i així arrodoneixes el viatge.

    ResponElimina
  2. Bones!està bé començar l'any amb una escalada plaent i tranquila, en un bon raconet....!!!

    ResponElimina
  3. Jaume. Interessant l'opcio que dius, ho tindrem en compte quan hi tornem.
    Llorenç: totalment d'acord un raconet impressionant.

    ResponElimina
  4. Que petit es el mon! i el de l´escalada encara mes. La cordada que anava davant vostre erem un conegut vostre, el Carles Rovira i jo mateix, el Marti Rossell. De fet ja haviem coincidit fa uns anys a Montserrat, nosaltres sortiem de la Baby a la Bessona Inferior i vosaltres de una via de la Superior. Em sembla que tambe ens varem veure a la via Anoiram a la Pastereta.
    Respecte a Vilamala, coincidim amb vosaltres en que el lloc es especial i per si sol ja val el desplaçament. Potser es que els que hem apres a escalar a Sant Llorenç del Munt sempre tornem als origens, la roca conglomerada.
    Nosaltres hi tornarem. Bones escaldes!

    ResponElimina
  5. Ja tens raó, ja, Martí,que el mon és petit!!! Quina llàstima de no haver-nos trobat l'hauríem fet petar una mica. Nosaltres també hi tornarem per aquesta zona. Records al Carles.

    ResponElimina