Follow by Email

diumenge, 29 de gener de 2012

Un volt pel Montcau - Sant Llorenç del Munt - 29-01-2012

Avui, el dia es presentava fred, sobre el Vallés i sobre Sant Llorenç estava una mica nuvolat, no teníem ganes de anar a fer escalada esportiva, però per altra banda, tampoc ens volíem quedar a casa. Hem començat a parlar de diversos lloc per anar, fins que sortit la possibilitat d'anar a fer un volt al Montcau per pujar per la vessant nord. Aquesta és una d'aquelles excursions que sempre ens agrada, el Montcau per la vessant nord, és tranquil·la, sense gent, i un xic més insòlita i amagada.
Quan hem sortit de Coll d'Estenalles per anar pujant per la pista que ens mena a Coll d'Eres, hem vist que tot estava molt gebrat, hem seguit pujant fins que ens hem agafat el camí carener que puja directa al cim.
Després hem anat pujant per aquest corriol, fins que ens hem situat sota mateix de la darrere pujada, on just a l'esquerra surt un corriol que va penjat a mig single fins el coll format entre els Cortins i el mateix Montcau.
Els Cortins és un cim que és força interessant però que perd importància per la majoria d'excursionistes davant del seu satèl·lit més gran.  
Des d'aquest coll hem baixat directe per la vessant nord fins que, a ma dreta, surt un camí que mig penjat al cingle ens portarà a un altre coll al mateix costat de les Agulles de la Coca. Aquí hem d'escollir entre seguir donant la volta o girar al sud per anar pujant per un camí dret, fins i tot haurem de fer alguna grimpada, que ens deixarà sota mateix del Cim.
Arribats aquest punt veiem per primera vegada el Matagalls amb la nevada que va fer ahir. La seva vista ens fa parar una mica. 
També podem observar el Puig de la Creu i la serralada del litoral, sempre acompanyat d'una boira baixa que li dona encara més atractiu. 
Cada cop que hem fet aquesta excursió, abans de pujar la darrera part fins el cim, ens desviem en direcció el nord, per anar a una mola que ens atreu per els diferents pedrons que s'han fet en els transcurs dels anys. Sembla que tothom hi va portant alguna pedra i així cada cop són més grans. 
Una bona vista sobre el Montserrat amb el mar de núvols que hi ha sobre el Llobregat. 
Tornem enrere fins que trobem el camí que ens menarà directes el cim, però abans encara hi haurem de fer una petita grimpada.
Darrers metres abans d'arribar el cim. Aquest tros té el seu atractiu. 
Des del cim podem veure la mola on ens parat a veure els pedrons abans comentats. 
Malgrat, hem fet un munt de cops aquesta foto de Montserrat des de dalt del cim, cada cop és diferent. 
Encara hi ha la pedra d'orientació, esperem que sigui per molts anys, i que no passi com la de La Mola que uns brètols l'han destruït.   
Després del cim, ja només ens queda baixar directa a Coll d'Estenalles. 
Ben segur que molts de vosaltres ja haureu fet aquesta excursió, però si algú de vosaltres no la fet us la recomanem. 



4 comentaris:

  1. Ep Manel, em sembla que són els Cortins no els Emprius...jo avui també he anat a estirar les cames per la Mola, baixant he trobat el Cuc que anava a veure unes vies dels Masó, ahir vam repetir sota la boira i el plugim l'Esperó de Fra Garí i arribant dalt vam pujar aquella via que el dia que vam coincidir estàven obrint, molt maca, llàstima d'humitat in fred...has esbrinat el nom de la via i qui la va obrir?

    ResponElimina
  2. El tema és sortir i estar en contacte amb la natura i no tot és escalar. Gràcies pel blog.

    ResponElimina
  3. Jaume! Tens raó ja ho he modificat, no se que m'ha passat, he pensat amb els Cortints i he escrit els Emprius. No se com es diu aquesta via, no ho he vist publicat al lloc.

    ResponElimina
  4. Jaume, tens raó, nosaltres gaudim de la natura, ens agrada caminar i escalar, ens ho passem molt bè en tot lo que està relacionat amb la muntanya. Gràcies pel compliment sobre el bloc.

    ResponElimina