Follow by Email

diumenge, 8 de gener de 2017

Montserrat Sud - Can Jorba - La Miranda de Can Jorba - Via Josep Mª Andreví. 08/01/2017

Avui hem quedat amb en Xavi  Solà per anar a Can Jorba. Hem escollit la Via Josep Mª Andreví, que malgrat ell ja l'havia fet, nosaltres encara no.

Ben d'hora estava tot gebrat, així que hem estat una estona al Bar del Bruc fent un cafè i quan ens ha semblat que hi tocaria el sol hem marxat cap a Can Jorba.

Aquesta és de les vies dels germans Masó que he trobat més lògica i bonica. De fet ens ha agradat a tots tres.



La Masia de Can Jorba


Sempre m'ha agradat aquesta capella o graner. 


Una bona vista de la paret.


Els primers passos.


Situats al peu de via, encara no hi tocava el sol i feia un xic de fred. Els primes passos per l'arbre feien certa mandra i per la placa està força polida. Finalment començo a pujar per l'arbre fins arribar al primer espit sense massa dificultat; sortir del primer espit té un pas un xic difícil i després va progressant per un diedres que estan equipats i que es pot reforçar al gust. El segon pitó que marca la ressenya no l'hem vist.

R1. 30 metres (grimpada per l'arbre), V, IV+  5 espits i 1 pitó.  


Iniciant la 2ª tirada.

Iniciem el segon llarg amb un  flanqueig a la dreta fins arribar a un espit, des d'aquí anirem progressant per mig d'aquest esperó. Bona roca,  passos bonics, i equipament que podrem reforçar amb alguna peça flotant i alguna savina. 

R2 30 metres. IV+ V. 4 espits i 1 pitó.  


En Xavi i la Ita fent el segon llarg.


Fent el 3er llarg.

El tercer llarg va per una placa menys dreta i que poc a poc vas guanyant alçada fins arribar a una panxeta que té un pas un xic més difícil però està ben equipat.

R3. 45 metres. IV, V. 3 espits 2 pitons. 


Arribant a la reunió. 




En Xavi fent els ràpels. 


La Ita rapelant. 


Us deixem la ressenya original. 

Baixada: nosaltres hem fet un ràpel de 40 i 1 de 60 metres, però també es pot baixar en tres ràpels seguint la mateixa via. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!







2 comentaris:

  1. Una via molt lògica aquesta, curiosa l'entrada, abastar el primer espit és curiós, i si a més fa fred i la roca ja està relliscosa...sort de l'arbre. La darrera tirada també és molt maca.
    Enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si noi arribar al primer spit té la seva part d'emoció. Jejeje.

      Elimina