Follow by Email

diumenge, 31 de gener de 2016

Montserrat - Roca del Corb - Via Serrat-Torras 31/01/2015

La Roca del Corb no té l'anomenada d'altres indrets de Montserrat, però dona la sensació d'una escalada més frestec, sense gent, i amb unes bones vistes sobre el riu Llobregat.

En el bloc del Jaumegrimp em va cridar l'atenció una de les seves darreres escalades. Per altra banda, parlant amb el Rafel també em fa referència de la Roca del Corb, doncs hi haurem d'anar. Finalment en Xavi també s'ha apuntat a la col·lectiva.

Aproximació: baixem per el camí que porta a la Santa Cova fins en un revol marcat a la dreta que surt el camí de les aigües.  Passem per un collet i iniciem la baixada, quan veiem la via, ja podem cercar un corriol brut que després d'unes quantes punxades ens deixarà a peu de via.
 Començant a pujar a peu de via.
 Primer llarg.
El primer llarg comença a la dreta d'un diedre, els primers metres són força finets, per entrar després en un flanqueig a la dreta (compte que els peus patinen) fins arribar en un pitó, fem un pas més en lliure i ens pengem en artificial, passos llargs, però que s'escalen bé, fins que surt del diedre a la dreta per seguir vertical i entrar a la reunió.

R1. 30 metres, V, Ao, Ae, Vé.
 Fent els passos poc abans d'entrar a la primera reunió. 
 En Rafel esperant per entrar a la reunió.
 Poc a poc, el temps va canviant i fa un aire molt fred que ens deixa sense tacte les mans. Aquest segon llarg que és una escalada plaent, ens converteix amb un mal de dits important.
 La Ita i en Rafel a la 1ª reunió. 
La segona tirada és vertical i molt ben assegurada, amb passos difícils (segurament nosaltres els hi hem trobat més pel fred que feia) però amb bon canto. R2 25 metres V+, V, V+, V, IV+. 
 En Rafel fent el segon llarg i en Xavi assegurant-lo.
En la segona reunió, hi ha una mica de discussió, per veure si baixem o seguim, cada cop fa més fred i vent. La Ita es posa guants i tota la roba que té. Jo em poso la caputxa i segueixo. Primer amb uns passos drets però  fàcils fins arribar a un diedre, segueixo pujant fins que comença el desplom, és molt bona roca i amb forats, la llàstima és que no tinc massa tacte a les mans i m'haig de parar a fregar-me-les. Quan s'acaba la balma, hi ha un tros més no tant vertical, fins a la reunió.
R3 25 metres. IV+ Ae, IV+.
 Passant el desplom.
 La Ita, en Rafel a la reunió i en Xavi acabant la segona tirada.
 La Ita arribant a la tercera reunió morta de fred.
 El darrer llarg és una placa amb una roca excel·lent al principi, fins que es posa més dret que està una mica trencada.
 La tercera reunió.
 La ita la darrera tirada la fet en guants.
 Foto cim.
Abans de marxar agafem uns branquillons de romaní i els tirem a l'aire en senyal d'homenatge a en Fredi Parera, gran escalador que ens a deixat aquesta setmana passada. Fins sempre Fredi!!!

Descens: podem baixar en ràpel per la via, o caminant. Des d'on acaba la via pujarem fins a la carena que seguirem fins una torre elèctrica des d'aquí baixarem fins el collet poc abans de l'inici del camí de les aigües.

Via molt ben trobada i amb ambient de paret malgrat que és força curta.  Amb el fred i tot ens ha agradat a tots quatre.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

1 comentari:

  1. Aquest hivern ens està enganyant eh? aquesta via és pel mes de març abril però com que no sembla hivern....

    ResponElimina