Follow by Email

diumenge, 10 de gener de 2016

Mont-Roig - Via Oscar Lafotet - 09/01/2016

Mont-Roig és un lloc on si respira pau, on les escalades sense ser massa llargues tenen un xic d'aventura, on  pots està escalant sense sentir ningú més en el teu entorn. On la verticalitat de les seves parets et fan gaudir de l'escalada.

Vista de la paret quan estem fent l'aproximació.
 Per accedir a peu de via, pujarem per una pista que surt al costat del Paret de l'Os que va a Vilanova, passat uns 300 metres trobarem una trenca a la dreta que indica Refugi, seguirem per aquesta pista durant una bona estona, fins que veiem que estem arribant a un coll i a la nostra dreta veurem un descampat per poder deixar el cotxe ben aparcat. Si seguiu per la pista l'haureu de deixar en un lloc més dolent i només a 200 metres.

Des d'aquí seguim aquest 200 metres fins trobar una nova indicació que indica al refugi, seguirem per aquest camí fins que veurem la paret i un camí que ens porta al peu. Des del cotxe uns 35, 40 minuts.
 La via Oscar Lafotet és la que hi ha molt més a l'esquerra de la Paret de l'Extrem, veurem una fissura amb parabolts. Nosaltres hem entrat per la via original, un xic més exposada, però més fàcil.

Aquest llarg està equipat amb algun parabolt, però haurem de reforçar-ho amb assegurances flotants. La part final cal tenir cura amb la roca. Nosaltres hem fet un sol llarg fins la feixa. R1 50 Metres, V+ V, IV+, IV.
 El primer llarg, el dia està molt nuvolat.
 2on llarg.
Des de la feixa, anem un xic a la dreta fins situar-nos sota d'un diedre molt marcat. Pujarem per aquest diedre amb una escalada plaent de IV, IV+. R2 25 metres.
 2on llarg entrant a la 2ª reunió.
 3er llarg.
Des d'aquesta reunió veiem un diedre que guanya verticalitat, sortim fins un pitó escalant per la placa, després seguirem fins a una savina que ens donarà una bona assegurança, mirant amunt veurem un diedre molt marcat a una altre pitó, des d'aquest pitó seguirem uns 4 o 5 metres i ja veurem que podem sortir a la dreta fins un altre pitó a l'inici d'un flanqueig que ens portarà a la reunió.
Aquesta tirada és vertical, mantinguda i molt bonica.  R3 30 metres , V,V+. 
 La Ita progressant pel diedre poc abans d'iniciar el flanqueig.
 Entrant a la reunió.
 Progressant pel quart llarg.
El quart llarg, segueix per una placa franca ben assegurada i que permet gaudir d'una escalada de IVº.
R4. 27 metres IVº.
 La tercera reunió fent la quarta tirada.
 La Ita arribant a la 4ª reunió.
 El darrer llarg progressa per una placa per entrar a una xemeneia en els darrers metres. Hi ha algun pas difícil per superar un tram més dret.
R5 V+, V, IVº. 30 metres.
 Foto Cim
 Una bona vista des d'on acaba la via.
Una bona vista amb sol fent el camí de baixada.
Descens: el farem anant a cercar el camí que puja al refugi i després de tornada pel mateix lloc que hem pujat.
Via oberta: 31/3/90 per M. Solís i J. Escuer.
Material: Bagues savineres, 10 exprés, Aliens verd, grog i vermell, i camelots fins el 2.

Us deixem la ressenya de l'Escalatroncs aquí

Apa a escalar que el mon s'acaba!!





1 comentari:

  1. Felicitats parella! per les fotos la via es veu impressionant, no la coneixia, me l'apunto.

    ResponElimina