Follow by Email

diumenge, 15 de desembre de 2013

Sant Llorenç del Munt - La Miranda dels cavalls - Via Aresta Sud.

Feia temps que volíem repetir aquesta escalada, tots dos teníem records de quan la vàrem fer per primer cop, just era de les primeres escalades que vaig fer després de l'accident a Montserrat, recordo que tenia por, molta por, especialment m'impressionava el soroll dels estreps, el tenia gravat de la caiguda. A peu de via, recordo que per un cantó volia marxar i per l'altre volia pujar, era una lluita interna lògica després d'un accident. Encara anava força coix i em feia molt mal el peu, però les ganes de seguir endavant van poder més que les de deixar-ho estar.

Avui, tot ha estat diferent, un dia radiant amb unes vistes impressionants, tant sobre Montserrat com sobre el Pirineu, l'escalada no m'impressionava i volíem disfrutar-la.

 Hem pujat des del Cavall Bernat, passant per Can Poble, per sota l'Aresta dels Cavalls i enfilant la canal que ens ha portat a peu de via.
 Per arribar a la Reunió zero, entrem des de la canal i ens situem en un balconet, un lloc molt bonic per començar l'escalada.
 El primer llarg, senzill i amb alguna assegurança que et dona tranquil·litat quan la roca no és massa bona.  R1 25 metres III, IV-.
 L'Ita arribant a la primera reunió. 

 El segon llarg, és molt curt, però vertical, està equipat amb spits i burils vells, es pot fer amb lliure i A0, nosaltres no hem fet servir els estreps en cap pas.  R2 20 metres V, A0.

 La segona reunió amb Montserrat al darrere. 

 La roca ha canviat totalment, ara és d'una qualitat brutal, per sortir de la reunió anem a la dreta i veurem un buril vell, fem un pas d'A0 i després amb lliure franc fins el cim. 
L'Ita arribant al cim amb l'Aresta del Cavalls al darrera. 
R3 15 metres A0 IV+

Per tal de no fer cap ràpel optem per anar a cercar una canal a la cara oest que ens permet pujar i seguir crestejant fins al darrer cim, des d'on baixem per una alzina. 

Dia net i clar, des del darrer cim podem gaudir d'unes bones vistes.
 Ja que som aquí, acabem de pujar fins a dalt de la Mola.

Ressenya del llibre Sant Llorenç Pam a Pam d'en Josep Barbera i Suqué. 

1ª ascensió: 25 de juny del 1962 per Josep Alaix, Josep Girbau, Josep Monistrol i Manuel Galícia.

Una bona escalada per acabar pujant a La Mola.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

6 comentaris:

  1. Quis redords oi Manel? Havia de ser dur enfrontar-t'he a les pors...però el millor és que ho vas superar, millor dit ho vau superar, i ara l'has disfrutat de valent la via. La Ita no sé que mirava però hi deuria haver alguna cosa interessant a la dreta...jejeje
    A seguir gaudint la roca i la Muntanya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, estem contents d'haver superat les pors, gràcies aixó encara estem actius i gaudin a tope. Jo tampoc se que mirava, algu que baixava per la canal, jejeje,

      Elimina
  2. Jaja, tens raó Jaumegrimp, normalment surt l'Ita mirant a la dreta, que dolent que ets, si no ho dius no hem dono conta. Felicitats Manel i Ita. Quan os miro penso, quantes poques parelles que fan sport juntes !!!, es maravillós poder anar junts per la muntanya, tenim que estar contents, una abraçada i bones festes. Fins la propera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies familia, jo tampoc ho havia vist que mira sempre a l'esquerra, perque serà???
      Vosaltres també porteu molts anys fent muntanya plegats, això és una gran sort.

      Elimina
  3. Salva diu que va fer la segona ascensió. Després va torna amb mi, fa uns 20 anys. Som una mica grans ja. Que fort !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres la vàrem fer a finals del 72 o principis del 73; però ja fa uns quants anys també….

      Elimina