Follow by Email

diumenge, 16 de juny de 2013

Paret Narieda - Via del Nifo - 16/06/2013

Quan la calor comença, el blat passa de verd al groc en poc dies, i el dia s'allarga, cal cercar itineraris a l'ombra. Amb aquesta intenció hem anat a saldar un deute pendent, ara fa un any, fugin del calor, vàrem anar a la Via del Nifo a la Paret de Narieda. Vàrem fer el primer llarg i vàrem baixar, jo ja vaig veure que no era el dia, i per fer aquesta via cal anar inspirat.
Hem quedat amb el Xavi de trobar-nos a Figols, hem dormit just al costat de l'ermita, hem estat de conya, sense gens de calor.

Al matí quan ens llevat, just al davant nostre podíem veure la Paret de Narieda, amb l'Esperó  Xelo-Bam, just on el sol es baralla amb l'ombre, més a la dreta i bastant més curt es retalla l'esperó per on puja la Via del Nifo. Tot i que aquesta via es pot fer fins d'alt, nosaltres només farem la part de diedre.

 Deixem les furgos, en l'únic replà possible, just al front surt un corriol que tot pujant per una tartera ens portarà a peu de via en poc més de 15 minuts. Mentre pugem podem gaudir d'aquestes flors, francament són un espectacle per si soles.
 A peu de via, ens repartim les tirades, en Xavier farà les tres primeres i jo les restants. Els primers metres són força finets, però només superar els primes 5 metres ja trobarem un bon universal, després en un lloc que es posa dret hi ha un altre pitó, arribem a una cornisa, que haurem de seguir a l'esquerra, fins sota mateix del diedre que ens portarà a la primera reunió. Abans de seguir amunt trobareu un buril sense plaqueta i just abans d'entrar a la reunió un altre. 35 metres Vè. En alguna ressenya li posen IVº, ufff...
 En Xavier fent els darrers metres de diedre per entrar a la 1ª reunió.
 El segon llarg són 25 metres de  IV- que cal seguir en diagonal a la dreta.
 La tercera tirada comença amb un tros força fi fins arribar a un spit, després seguirem recta fins agafar un pitó, aquí cal canviar i fer un flaqueig ascendent a l'esquerra, agafem un savina, i seguim vertical fins a una possible reunió, a la nostra esquerra veurem un bloc, cal pujar-lo i baixar-lo per l'altra cantó. En aquest llarg cal tenir cura de la roca i del fregament de les cordes. R3. 30 metres Vè, IVº.
 Des de la tercera reunió veurem el diedre a uns 4 o 5 metres a l'esquerra, sembla que hem de baixar i tornar a pujar, però si ens mirem bé la roca, veurem una fissura horitzontal molt bona pels dits, doncs som-hi!! un cop al diedre, hem d'anar pujant amb passos molt bonics, fins arribar a un pont de roca, i després un pitó, on ja veurem la reunió. R4 Vè. 30 metres.
 Fent els passos més drets de la quarta tirada. 
 L'Ita arribant a la quarta reunió i en Xavier un xic a sota. 
 En la ressenya que portem de rocaineu, i posen V++, només començar aquest llarg, ja veig que la cosa serà més dura, i més si tenim en compte que la baga del pont de roca està negra i el tac de fusta millor no tocar-lo.
 Poc a poc ens anem trobant trossos molt més verticals, on haurem de tibar fort i addicionalment ens haurem d'anar parant per posar les assegurances flotants. R5 V++ i 30 metres.


 Des de la reunió ja veig que la sexta tirada és veu un tros que serà dur. Primer començo per la placa fins un pitó, després cal anar a l'esquerra i et situes a sota el diedre, podem posar un camalot vermell i un tasco molt bo a l'altre costat. Arribat aquí, dubto, em fa mal l'espatlla i penso que no ho podré fer, ho provo, i torno a baixar una mica, no sé que fer, tinc dubtes, finalment i donat que tinc dues bones assegurances decideixo tirar amunt.
 Poc a poc vaig pujant, com puc em paro a posar un tasco, segueixo, i sembla que la cosa afluixa una mica, ufff... després un pitó i ja veig la reunió, però encara hauré de tibar una mica. R6. V++, 30 metres.
 Tot tibant diedre amunt. 
 L'Ita i en Xavier fent la darrera tirada del diedre. 
 L'Ita fent el primer ràpel. 
 En Xavier  en el segón ràpel amb les furgos sota mateix.
 Molts cops quan escalem, no mirem al darrera i ens deixem perdre vistes com aquesta.

Via molt bonica, atlètica i divertida, cal dominar la tècnica d'autoprotecció amb assegurances flotants. i el V++
Via ideal per fer al matí, ja que hi toca l'ombre fins a les 13 hores.

Us deixem la ressenya que hem trobat de rocaineu, està molt ben feta.

A escalar que el mon s'acaba.











4 comentaris:

  1. Quina via més ferma! i que maca la bavaresa que et vas treballar!! enhorabona a tots tres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, la via és molt ferma, i t'obliga a escalar. Aquí si que agafés practica en posar les assegurances flotants. La bavaresa es el pas clau de la via, però abans ja hi ha alguns passos mes amb bavaresa. Salut. Manel.

      Elimina
  2. Ostres amics, quina vía més guapa, no?. Salva si la coneix, jo no i hem sembla xula. A vure si hem porta, records i endevant, com sempre....

    ResponElimina
  3. Gràcies, els vostres comentaris sempre ens animen a anar actualitzant el bloc. Records, Manel&Ita.

    ResponElimina