Follow by Email

diumenge, 10 de febrer de 2013

Montserrat - La Codolosa - Via del Pi

Novament anem a la Paret de la Codolosa, la mandra a fer quilometres amb un dia que sembla que només farà bo el matí, ens ha condicionat. 
Teníem pendent la Via del Pi, no es veia massa atraient, però pensàvem que per omplir un matí com avui podia resulta interessant. 
L'Ita comença la via mentre una altra cordada està baixant, cal està atent a la caiguda de pedres. Aquest primer llarg no és massa bonic, està ple de terra i això també condiciona.

El segon llarg es veu un xic millor, és més vertical i al principi no hi ha terra, un passet de 6ª que es deixa fer força bé i després per terreny un xic més fàcil fins a la reunió. Aquest tram segon torna està ple de terra.

La reunió és al costat d'un pi que li dona el nom a la via. Sembla que abans hi havia 3 assegurances a la reunió, ara ja només n'hi ha dues, algun llest s'ha emportat la plaqueta i ha deixat l'espàrrec. Sempre n'hi ha d'aquest que volen obrir vies amb el pressupost dels altres. És una llàstima que dintre d'aquest col·lectiu tinguem gent d'aquest tipus, que hi farem...... 
Sortir de la segona reunió té un pas bonic que obliga a tibar una mica, després la cosa canvia, segueix per bona roca, però més fàcil fins entrar en un replà. Poc abans la terra torna sortir. Des d'aquest replà cal pujar amunt, un tram força trempat, bona roca, però que costa trobar el pas, cal anar primer a la dreta  i després a l'esquerra, fer una tibada i després ja és un xic més fàcil fins a la reunió.

 L'Ita arribant a d'alt.
Nosaltres optem per baixar en ràpel per la mateixa via.

Un primer ràpel fins la segona reunió, i un segon fins a baix.

La ressenya la trobareu sense problemes, n'hi ha més d'una de publicada i totes ben fetes.

Malgrat estem en una zona d'escola, penso que aquesta via no hi aporta gran cosa, és molt igual a altres, té massa terra, i si que té alguns passets interessants, però no ens ha agradat massa. Bé, però, per una tarda o per un matí com el d'avui i si has fet les altres, sempre et crida la possibilitat de fer-ne una de nova.

El sector està molt cosit de vies, i amb un matí amb molta gent, amb les vies tan juntes, hi ha risc de que hi hagi un accident per la caiguda de pedres. Fa uns dies, ho vàrem poder constatar, hi havia més de 20 persones a la paret i no paràvem de caure pedres.

Apa a escalar que el mon s'acaba.



3 comentaris:

  1. Ostres Manel, esteu en forma...bones imatges, us felicito!!

    ResponElimina
  2. Gràcies Francesc, anem fent el que podem, però al mes important es que ens ho passem molt be

    ResponElimina
  3. Ep Manel, quan el temps no acompanya, sempre ens quedarà la Codolosa!!

    ResponElimina