Panticosa-Muro de la Cascada de Bachimaña- via: Viaje por el Muro - 29/07/2021

 A la Paret de la Cascada ja hi havíem fet la Via del Pino, com ens va agradar força avui anem a la Via Viaje por el muro. Itinerari molt ben trobat, que malgrat hi ha uns trams caminant, va enllaçant unes plaques de forats d’aigua que li donen un encant especial.

La nostra ressenya.

Començà a caminar el matí amb aquest espectacle de llum i color ja et fa sortir al màxim d'animat.

Al inici trobem el nom de la via.

Amb una hora 1,30 arribem al peu de via, amb la sorpresa que tenim dues cordades al davant, cap problema gaudirem més de la via. 

Una placa inclinada i molt fàcil, però amb uns passos preciosos gràcies a la formació de la roca que li ha anat donant l'aigua en el transcurs dels anys. 

L'equipament d'aquest llarg és a base de ponts de roca fets amb el trepant. 

Encara no ens toca el sol i ens abriguem una mica.

La culpable de tot.

Iniciant el canvi de reunió del primer llarg. 

Un segon llarg bonic però molt curt.

Les plaques amb forats seran la tònica de tota la via. 

El tercer llarg segueix amb els passos bonics i on gaudirem d'una escalada amable.

Mentre fem estona a les reunions gaudim de la flora.

Els lliris estan preciosos.

Canvi de la tercera reunió, just on hi ha les flors. 

l'Ita iniciant el quart llarg.

Arribant a la quarta reunió i mirant com estant fent el cinquè llarg. 

En aquest punt de la paret les plaques aboquen a un ressalt on, malgrat està molt ben equipat, haurem de fer uns passos amb diedre i després sortir a la placa amb uns passos força atlètics. És el llarg més difícil de la via.

Entrant a la reunió després de superar el ressalt. 

En el sisè llarg tornem al mon de les plaques. Reunió en un Pi.

El setè llarg va a cercar un diedre a l'esquerra que amb uns passos drets que ens portarà a la reunió.

La setena reunió amb un còmoda replà. 

Un darrer llarg fàcil però a la vegada molt bonic. 

Darrers metres pel cim. 

Foto al final de la via amb tota la vall al final. 

Foto amb el refugi al fons. 

Aproximació: Des dels Banys de Panticosa agafarem el GR que va al Refugi de Bachimaña fins arribar al peu de la darrea pujada “La Cuesta del Fraile” veurem a la dreta la paret. Cercarem el lloc més fàcil per creuar el riu i després pujarem directa a la base de la paret. Parabolt amb una cinta amb el nom de la via. 1h i 15’. 

La Via: una excel·lent via, itinerari molt ben trobat que va encadenant placa darrera placa buscant sempre la part més bonica. Equipament excepcional, amb una dificultat obligada de Vè. Totalment recomanable.

1er. Llarg: 25 metres. III+. Una placa preciosa tombada i equipada amb ponts de roca fet amb el trepan . Després fèrem un canvi de reunió per una franja herbosa. 

2on. Llarg: 15 metres. IV. Una placa curta ens portarà a la propera reunió. 

3er. Llarg: 30 metres IV+. Seguim per la mateixa placa , ara un xic més vertical, però on podrem gaudir força gràcies a la seva configuració de forats d’aigua. Aquests dos llargs es poden fer junts. Ara haurem de fer una canvi de reunió caminant, en direcció a la dreta, per una lleixa. 

4art. Llarg: 30 metres IV. Un llarg de placa de forats amb una escalada plaen.

5è. Llarg: 25 metres V+. Aquest és el llarg més difícil de la via. Haurem de superar un bon ressalt gràcies a un diedre i a molt bona pressa. Possibilitat de fer algun pas d’Ao. per baixar la dificultat. Tot i així, la dificultat obligada és de Vè. 

6è. Llarg: 30 metres IV+. Seguim amb les plaques amb una escalada súper agradable. Al final farem un canvi de reunió caminant a la dreta.

7è. Llarg: 20 metres IV+. Sortim en diagonal a l’esquerra per continuar per un diedre fins a la reunió.

8è Llarg: 30 metres III+ . Tot i que el darrer llarg és més fàcil no deixa de ser un llarg bonic per la qualitat de la roca  

Descens: des de la darrera reunió veurem el Refugi de Bachimala just a sobre nostre a l’esquerra. Només haurem de pujar-hi per un còmode corriol. Des del refugi baixarem als Baños pel GR. Aproximadament 50’. 

Material: 12 cintes exprés i R. 

1ª Ascensió: 2009 Julio Benedé, Bruno Gaspar,Carlos Budría, Carlos Roy, y Luís Royo.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!