Sant Llorenç del Munt - El Ninot - Via Normal - 27/10/2020

Avui ens hem proposat recordar vells temps. El 8 de desembre de 1971 vàrem fer la primera ascensió a l'Agulla del Ninot, una de les darreres, per no dir l'última, que encara no havia estat ascendida. El motiu és que malgrat té una forma molt bonica, és força difícil de veure de les vessants que l'envolten. Passat 49 anys tornem a estar al peu de via.

Bona vista de Sant Llorenç del Munt fent camí a l'Agulla del Ninot. 

Com no teníem cap foto detallada de l'agulla avui hem fet un xic de volta però l'hem aconseguit. 

A l'esquerra de l'Agulla del Ninot podem veure la Roca del Ninot. Actualment hi ha una via que des del cim del Ninot fent un pas segueixen  per la Roca del Ninot. 

Mirant de començar, els primers 3 metres, la roca no és gens bona i això m'ha condicionat força a l'hora de començar. Està clar que aquests 49 anys que han passat m'han fet canviar la forma de veure les coses.

Un cop agafat a la fissura i posat un bon alien, la cosa ja es veu millor. 

Ara ja per terreny més fàcil i millor roca. 

La darrere bola a contrallum. Per sort han canviat el ràpel i actualment hi ha un bon cable amb dos spits. 

Assegurant a l'Ita des del petit cim. 

Últim pas amb cara de fred. Feia un aire que et quedaves glaçat. 

Un bon llibre de registre. 

Les dades de la primera ascensió. 

La tercera i la quarta ascensió. Quedem gratament sorpresos per el nombre d'ascensions. 

Foto al cim. L'espai no dona per més. 

Foto cim. 

Ràpel de 20 metres-. 

Aquest arbre marca l'inici de la canal de baixada. 

Ressenya extreta del Butlletí de l'UES del febrer 1972

La ressenya de l'època, el que ha canviat és que ja no cal fer el pas d'estreps.

Aproximació: Des de Can Robert pujarem pel camí de Can Poble fins un punt que el deixarem per agafar el camí de la canal de l'Abella que seguirem fins arribar a La Cova del Drac. Des d'aquí seguirem en direcció Els Obits uns 300 metres i arribarem a la carena de la Roca Petanta. Seguirem pel mateix camí uns 100 metres per un terreny sense arbres, quan entrem el bosc, veurem una alzina amb una senyal vermella (veure foto), just aquí inicia la canal que haurem de baixar fins a trobar l'agulla. 

La Via: itinerari per col·leccionistes i que volen viure l'experiència de pujar una agulla petita però força bonica.

Via Normal: pujarem el pedestal i veurem un lloc on podem posar un pitó universal que ens donarà la confiança per superar el propers metres de mala roca. (V) D'aquí anirem en tendència a la dreta fins que ens podrem agafar en una bona fissura i assegurar-nos amb un friend Camelot #1 o un alien verd al costat en una fissura més petita, després seguirem en tendència a l'esquerra fins una savina gran. Ara per terreny molt fàcil fins sota de la bola final que haurem de fer un pas llarg per situar-nos-hi i arribar tot seguit a dalt., abans però, podreu posar un pitó universal per assegurar el pas. 

Descens: ràpel de 20 metres fins al peu. També teniu opció de seguir fent un pas per la Roca del Ninot i us estalviàreu el ràpel. 

Material: 1 parell d'universals, un alien verd o un Camelot #1. 

1ª Ascensió: Pep Graells, Ramon Font, Ita Cabassa i Manel Fuertes, 8-12-1971.

Ens ha fet molta il·lusió repetir l'ascensió aquesta agulla després de 49 anys. Ha estat una experiència molt bonica. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

Montserrat - Collbató - Paret de la Codolosa - Via Campions 24/10/2020

 Després dels diferents avisos rebuts respecte com actuar de la pandèmia, ens sentim un xic estranys fent plans per anar lluny. Per altra banda, als llocs propers s'han massificat de forma extraordinària, fins el punts que hi han posat restriccions al nombre de cotxes en que hi cabem en el pàrquing. 

Davant d'aquesta situació, anem aviat  a Montserrat, fem una via curta i cap a casa com més aviat millor.

La Paret de la Codolosa. La via Campions comença al costat d'un gran bloc descalçat.

Ràpidament fem la paradeta per començar a escalar. 

Just on està ara veureu un pont de roca, hem canviat la baga, doncs la que hi havia estava un xic malmesa. 

Arribant a la primera reunió.

En el segon llarg, després de provar-ho en lliure i no trobar la forma, faig un parell de passos d'Ao. i després ja em lliure fins a la reunió. 

El segon llarg té passos bonics, molt similars a les vies veïnes. 

El tercer llarg enfila un esperonet, on caldrà tenir cura de la roca.

Foto cim.

Per tal de baixar caminant hem fet uns metres més de grimpada fàcil i des d'aquest punt podem gaudir d'una bona vista fins el mar. 

La nostra ressenya.

Aproximació: Des de Collbató, concretament del Carrer dels Graus, agafarem la drecera del Frai Garí, fins que veurem que surt un camí molt marcat a la nostra dreta, el seguirem fins al peu de paret.

La Via: molt similar a les vies d'aquest sector en equipament i qualitat de la roca, amb una dificultat màxima obligada de Vè.

1er llarg: 35 metres: IV, IV+, IV. Començarem al costat d'un bloc que sembla que estigui just per caure, des del peu veurem el primer parabolt un xic alt i un pont de roca. Seguirem aquestes dues assegurances que ens permetran superar un primer ressalt, després per terreny més fàcil fins a la reunió.

2on llarg: 15 metres: 6a o 2 passos A0, Vè. Sortim vertical i superem una balma poc pronunciada, però amb molt bona pressa, després seguirem per la placa fins a la reunió.

3er llarg: 30 metres, IV+.  Sortim rectes i passem un bloc per l'esquerra i després seguirem per l'esperó fins el cim.

Descens: Podem baixar per la mateixa via en 2 ràpels, o acabar de pujar una mica amb una grimpadeta fàcil i baixar a peu.

Material: 8 cintes exprés + R.

1ª Ascensió: Joan Baraldés, Miquel Haro i Joan Asín.  

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Montserrat - Vinya Nova - Roca Gris - Via Urquiza-Olmo - 20/10/2020

Aquest dimarts la previsió era d'un dia ben rúfol, però sense pluja. Anar massa lluny amb aquesta previsió no ens va semblar la millor opció, així que, vàrem decidir anar a Montserrat. La idea d'anar a la Roca Gris a la Via Urquiza Olmo, ens va semblar ideal per un dia així i encara que ja l'havíem fet, ja fa molt temps.

Des de La Vinya Nova, ja vàrem veure que la part alta de Montserrat estava plena de boira, fet que ens va confirmar que havíem escollit bé. Aquesta via sempre s'ha conegut com la via de baixada en ràpel de les vies de la Roca Gris. Certament va ésser així, doncs primer es varen equipar els ràpels i després al cap d'un temps es va equipar la via. 

Una curta caminada pel camí del Pont ens porta a la canal que seguirem fins al peu de via.

Sortint de la canal per fer els primers metres fàcils fins a la primera reunió. 

Aquesta foto us pot servir per localitzar la via. Sobre mateix d'aquest arbre i a l'esquerra trobareu la primera reunió. 

Tot i que no fa fred fa un dia molt humit així que anem millor una mica abrigats. 

Els 10 primers metres de la segona tirada són els més difícils de la via, però la roca és franca i surt molt bé. 

Un segon llarg de 50 metres, amb les assegurances justes i necessàries, i bona roca, tot plegat uns bons ingredients per gaudir d'aquest llarg. 

El tercer llarg és força similar al primer, però un xic més fàcil. 

Des de la segona reunió si mireu a la paret de l'esquerra, podreu veure aquesta mòmia petrificada. Resulta estrany que després d'haver passat més de 10 cops per aquests ràpels no l'haguéssim vist mai. 

Gaudint del tercer llarg. 

Un quart llarg més fàcil ens portarà al cim. 

Uns passos més i cim. 

Foto cim.

Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: des de La Vinya Nova pujarem pel camí del Pont passant per sota la vertical de l'Aresta Ribas, seguirem pujant una mica més fins arribar a la Roca Gris, aquí agafarem la canal de la dreta i pujarem fins al peu de via.  35 minuts.

La Via: una via força interessant malgrat ha quedat en segon terme al ésser el lloc per on baixes de la majoria de les vies. La seva bona roca, equipament i la lògica de l'itinerari, la fan totalment recomanable. 

1er llarg: 15 metres. III. Pujarem vertical agafant algun dels arbres d'assegurança i just a l'esquerra trobarem la reunió.

2on llarg: 50 metres. V+, V. Sortim de la reunió un xic vertical fins el primer parabolt, el segon està força proper, després baixa un xic la dificultat i estan més distants. Arribarem una savina i seguirem verticals fins a la reunió. 

3er llarg: 50 metres. V, IV+. Sortim per la dreta de la reunió amb uns passos finets, després minva la dificultat i seguirem amb una escalada plaent fins a la reunió.

4art llarg: 45 metres. IV, III. Sortim rectes i poc a poc la via va perdent verticalitat i sent més fàcil fins a la reunió i inici dels ràpels.

Descens: ràpels per la mateixa via. 

Material: 10 cintes més R.

1ª Ascensió: Juan Urquiza i Joaquín Olmo.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Vilanova de Meià - El Pas Nou - Via Perfiles de Luz -17/10/2020

 Altre cop fem cap al Pas Nou buscant una mica de solet per un dia que en el principi es presenta fred.

Portem una idea al cap, però un cop al peu hem canviat per un altra, sembla que avui no és el dia.

Darrerament hem fet les vies; Corsarios, Piratas i ens quedava la Via Perfiles de Luz, que avui li ha tocat. 

Entrem per la Via Callo Largo. L'Ita fent el llarg. 

l'Arseni i jo la seguim. 

Un primer llarg de traca i mocador, on podrem gaudir de l'escalada típica de la zona. 

Conforme vas guanyant alçada la via més bonica és. 

l'Arseni en plena feina del primer llarg. 

Avui com anem tres, podem fer més fotografies. 

Que bé que s'ho està passant, només cal veure-li la cara de contenta que fa. 

Un llarg vertical i ple de bona pressa. Tots els ingredients necessaris per desafiar la gravetat. 

Darrers metres per entrar a la reunió. 

Iniciant el segon llarg, però abans, heurem de lluitar un pas llarg per sortir de la reunió. 

Poc a poc va guanyant alçada amb tendència a un xic a la dreta. Acaronar aquesta roca, tot i que fins i tot fa mal en els dits, és un gran plaer. 

Tots ens ho passem d'allò més bé. 

Passos bonics i divertits serà la tònica de tot aquest segon llarg. 

Un ràpel de 55 metres ens deixarà altra cop al costat del peu de via. 

Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: des del pàrquing  caminarem uns metres fins que veurem una fita que ens indica una vira d'esquerra a dreta que ens situarà a la canal de pujada. Pugem per la canal rectes i trobarem la primera via.

La Via:  La via del Callo Largo ens portarà a la lletja que ens permetrà arribar a la Via Perfiles de Luz. Aquesta via de dos llargs, molt ben trobada entre mig d'un pany de roca generós en presses i verticalitat, ens faran gaudir d'allò més de l'escalada característica d'aquesta zona.

1er llarg: 40 metres. IV, escalada senzilla de tràmit per anar a l'altra via. Tot i així és un llarg divertit.

2on llarg: 30 metres, V+.  9 parabolts.  Un llarg que comença vertical en un ressalt per anar després a l'esquerra per tal d'evitar una franja negra. Després seguirem vertical fins a la reunió en una còmoda lletja.

3er llarg: 25 metres, V+, V, V+, V. 8 parabolts.  Sortim de la reunió per la dreta i ràpidament ens trobarem un pas llarg que ens ho haurem de mirar dos cops. Un cop superar seguirem vertical però amb tendència a la dreta per terreny un xic més fàcil, gràcies a la generositat de les presses, fins arribar en el punt més desplomat on trobarem un pas més difícil per sortir-ne i després ja per terreny menys difícil fins a la reunió.

Descens: un ràpel de 55 metres o dos ràpels de 25 i 28 metres per la mateixa via.

Material: 10 cintes exprés + R.

1ª Ascensió. Francesc Subiraba i Gustavo Mañez el 16.11.1991 i reequipada nov. 2013. 

Gràcies a les fotografies facilitades per l'Arseni Lago que ens han ajudat a complimentar aquesta piulada. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!